Cal que plantegem alternatives en primera persona i de forma col·lectiva

*Diego Muñoz és militant d’Endavant-OSAN i membre de l’Assemblea d’Aturats de Sabadell.
No és res de nou que des de l’inici de la crisi econòmica en la que estem immersos la retallada de drets i llibertats que estan patint les classes populars ha estat una constant. La dreta aplica, setmana rere setmana, decrets regressius al més pur estil de la recentment difunta Miss Tatcher en matèria de drets civils, socials i laborals. La patronal fa i desfà amb el consentiment dels governs de torn i els sindicats grocs es mostren més preocupats per mantenir els privilegis que per defensar els drets de la ciutadania. La socialdemocràcia ha perdut, ja, tot el discurs amb la desaparició del malanomenat ‘Estat del benestar’ i es mostra incapaç de donar resposta a la, cada cop més minsa, classe mitja.
El capitalisme, per tant, s’ha tret la màscara i es mostra com el que ha estat des dels seus inicis: un sistema econòmic pensat per tal que uns pocs acumulin la majoria de la riquesa mentre aboca la major part de la població mundial a la més absoluta misèria. A casa nostra, els Països Catalans, la situació és crítica i les dades parlen per sí mateixes:
Pots continuar llegint aquest article a La Drecera.

Compartir: