Centenars de persones han recorregut els carrers de Barcelona reivindicant els drets de les persones transsexuals i la visibilitat del col·lectiu. La manifestació, convocada a l’Hospital Clínic, anava encapçalada per una pancarta amb el lema “Trans-tornem al/el carrer: dinamitant el binomi per a gaudir alternatives”, una crida a la mobilització de les persones transsexuals i tarnsgènere i, alhora, una crítica al sistema patriarcal que, a través de les etiquetes home-dona, construeix l’opressió de gènere i inivisibilitza totes aquelles sexualitats que transgredeixen aquesta norma.
La multitud estava formada per gent de procedència molt diversa (grups antipatriarcals, transfeministes, col·lectius de lluita LGTI, assemblees llibertàries…), però amb diversos elements en comú, com ara un marcat caràcter crític ̵̶̶ no només amb l’opressió patriarcal sinó també amb el sistema capitalista ̵̶̶ i una clara orientació subversiva i insubmisa. Tant els lemes que es podien llegir a les diverses pancartes i cartells com a les consignes que s’hi cridaven, feien palès el posicionament que relaciona estretament les opressions del capitalisme i del patriarcat, que junts han aconseguit amagar a l’opinió pública o fins i tot anul·lar els drets i les llibertats sexuals de multitud de persones.
La manifestació s’ha desplaçat al llarg de tot el carrer Villarroel fins arribar al mercat de Sant Antoni, on s’ha escenificat una “mort” col·lectiva -totes les manifestants s’han estirat a terra- per representar l’extermini del dret al propi cos. Després d’aquest acte, la protesta ha continuat fins a la Rambla del Raval, on s’ha configurat un gran cercle de persones assegudes a terra i s’ha llegit el manifest, que denunciava la patologització de la transsexualitat per part dels organismes mèdics internacionals. El text reivindicava també la igualtat de drets i una sanitat pública i de qualitat per a tothom, amb menció especial per a les persones migrades.
La manifestació estava convocada per l’organització Octubre Trans, que es descriuen com «un col·lectiu de persones trans, intersex, bolleres, marikes i queer» i que es mobilitzen cada any «en contra de la patologització de les identitats trans i intersex i per l’autogestió dels nostres cossos i desitjos». Entre els seus principis destaquen el qüestionament d’estructures de poder com ara l’estat, l’església, l’heteropatriarcat i el capitalisme, així com la defensa de l’autogestió, l’ocupació, l’horitzontalitat, el transfeminisme, l’antiautoritarisme i la lluita trans anticapitalista.
Enguany, la manifestació assolia encara més rellevància, ja que al maig de l’any vinent serà publicada la 5a edició del Manual Diagnòstic dels Transtorns Mentals, una eina de referència per a la psiquiatria d’abast internacional que cataloga la “disfòria de gènere” com a trastorn psiquiàtric. L’eliminació de qualsevol referència a la transsexualitat en aquest manual ha estat una de les reivindicacions més insistents de la lluita trans en els darrers anys.
