“Els vostres pressupostos, la nostra misèria”: amb aquest crit es van dirigir una cinquantena de persones al portal de l’edifici on viu el conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell. La concentració estava convocada el dimarts 19 de novembre a la pl. John Kennedy, al barri de Sant Gervasi amb la intenció de fer un “escarni a contra les retallades i les privatitzacions”. El motiu: el mes vinent seran aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2014, que tornaran a retallar en serveis socials i afavorir les privatitzacions i l’elitització dels serveis bàsics.

 

Un grup de mossos d’esquadra esperava a l’entrada de l’edifici l’arribada de la multitud que, malgrat que no va poder accedir a l’interior, no es va deixar intimidar per les forces repressives. “Qui sembra la misèria recull la ràbia” o “Alerta Convergència, se’ns acaba la paciència” són algunes de les consignes que les manifestants que es cridaven alhora que s’encerclava l’accés a l’habitatge i es mostraven cartells i adhesius contra l’aprovació d’aquests pressupostos —molts dels quals van quedar enganxats a l’entrada per visibilitzar la responsabilitat del conseller. Entre el xivarri i les increpacions, algunes de les persones que es concentraven van assenyalar en veu alta alguns dels motius per estar-hi en contra, com ara l’accentuació de la precarització dels serveis sanitaris i d’ensenyament, el tracte favorable a les empreses privades o la venda a preu irrisori del patrimoni públic. Van aprofitar també per fer una crida a la mobilització contra els pressupostos, el 4 de desembre, a les 18.00 h a Via Laietana, convocada per Juntes Podem. La resta de la concentració va transcórrer sense incidents i les manifestants van deixar l’espai amb alguns adhesius en forma de carta a les diputades i diputats remarcant la seva responsabilitat quant als pressupostos de la misèria.

No és la primera vegada que el conseller Mas-Colell ha d’enfrontar-se al rebuig del poble. A l’abril d’aquest mateix any ja va ser el centre d’un altre escarni amb els mateixos motius: una gestió de l’economia pública que perjudica els qui menys tenen en favor de consolidar el poder econòmic de les classes dominants i concentrar encara més les riqueses per a una minoria selecta.