(opinió) Les dones i homes que treballem per la candidatura d'Iniciativa Internacionalista – la Solidaritat entre els Pobles hem dit ben clar els motius que ens han impulsat a crear i difondre aquest projecte polític, i hem explicat amb honestedat els nostres objectius polítics a tots aquells que ens han volgut escoltar. No hi ha res ocult en les nostres intencions: tot està als manifestos i escrits públics, a les intervencions en la premsa i en cadascuna de les nostres paraules als actes que hem convocat. La candidatura és clara com l'aigua, així com les persones que en formem part.
Hem superat el zel repressor de l'estat, i hem aconseguit amb pocs mitjans, però amb un enorme compromís i disciplina militant, crear diversos grups de suport als Països Catalans, realitzar una gran quantitat d'actes públics i visibilitzar als mitjans de comunicació de la burgesia la candidatura. I ho hem fet sense renunciar als nostres principis ni al nostre discurs. La crítica a l'Europa del capital i de la guerra, la reivindicació de la igualtat de gènere, la demanda de justícia social, l'exigència del dret d'autodeterminació i, molt especialment, la denúncia del caràcter antidemocràtic i feixista de l'Estat espanyol i de la Llei de Partits han estat els eixos que, als Països Catalans i a altres nacions sense estat, estan mobilitzant milers de voluntats. I no només de les persones més vinculades a la candidatura, sinó de milers de treballadores i desenes d'organitzacions que ens han donat suport quan la justícia espanyola ens va voler il·legalitzar.
La dialèctica ens ha d'ajudar a discernir quan és convenient participar en unes eleccions, quins objectius polítics es busquen amb aquesta participació, i quins mecanismes orgànics s'utilitzen. Les Eleccions Europees i la concurrència d'Iniciativa Internacionalista ha palesat de manera clara el caràcter inquisidor de l'estat espanyol, amb els intents d'extensió de l'estat d'excepció a fora dels territoris bascos, on ja és costum des de 2002 i on s'han anul·lat en aquests temps 11 llistes electorals i 600 agrupacions d'electors. Salvar la feixista Llei de Partits amb Iniciativa Internacionalista ha estat un gest solidari, però sobretot un deure inexcusable per a totes aquelles persones que ens sentim revolucionàries i que intentem practicar-ho en el nostre quefer diari. Donar veu als que no tenen veu, sentir-nos part d'aquelles a les quals són negats diàriament els seus elementals drets democràtics.
Si no tenim en compte això, si no partim d'aquest context polític, la participació d'Iniciativa Internacionalista en les aquestes eleccions deixa de tenir sentit. No es tracta d'afegir un buròcrata més a les institucions europees; no es tracta de sumar 1 més als 736 que alcen maquinalment la mà en cada votació, salvant algunes honroses excepcions.
Ara i ací s'han donat les condicions polítiques per a impulsar aquesta candidatura. Ens hem ajuntat centenars de militants amb carnet d'una organització o sense carnet per a un objectiu comú. Portar a Alfonso Sastre a Estrasburg. Utilitzar les Eleccions Europees i el Parlament Europeu en el profit de la classe treballadora i dels pobles sense estat. En aquest camí ens hem trobat amb altres companys i companyes amb els quals hem coincidit en altres espais; en les campanyes contra la Constitució Europea, en les reivindicacions sindicals i laborals dels darrers 5 anys, en la lluita contra la crisi capitalista, en la defensa de l'ensenyament i contra la privatització dels serveis públics. Sense aquestes experiències prèvies tampoc hagueren estat possible les desenes de grups de suport als Països Catalans, i de segur que la feina desenvolupada mitjançant Iniciativa Internacionalista servirà per a cohesionar encara més el camp anticapitalista als Països Catalans i germinar la futura Unitat Popular.
Per Aquil·les Rubio, militant d'Endavant (OSAN) i membre del grup de suport a Iniciativa Internacionalista a l'Alacantí