Manifest de l’Esquerra Independentista en motiu del 8M dia internacional de les dones treballadores

Aquest any més que mai, l’Esquerra Independentista creiem que el 8 de març, dia internacional de la dona treballadora, és imprescindible que totes les dones sortim al carrer.

Que sortim per posar sobre la taula les desigualtats que vivim en el nostre dia, que la pandèmia de la covid-19 no ha fet més que accentuar i deixar ben clar quines són les nostres reivindicacions.

En l’àmbit laboral, moltes hem perdut la feina o hem vist com es precaritzaven encara més els nostres llocs de treball. Els serveis d’atenció domiciliària, les treballadores de la llar o les treballadores de residències de la gent gran, així com  altres sectors molt feminitzats que, a banda de dur a terme una feina molt dura i precaritzada, han estat abocades al patiment constant pel benestar de la seva salut i la dels que les envolten.

També cal destacar la feina de les treballadores sanitàries, que s’han vist obligades a plantar-se i dir prou, convocant a la vaga el pròxim dia 10 de març. Han estat al capdavant de la pandèmia sense tenir clar si estaria garantida la seva protecció amb les mesures necessàries. Des de l’Esquerra independentista els hi donem suport i seguirem estant al seu costat per uns serveis 100% públics i de qualitat. Per això, cal expropiar i tenir el control de tots els recursos sanitaris privats.

Els confinaments domiciliaris, en comptes de fer augmentar la corresponsabilitat en les tasques de la llar o les cures a les persones dependents, ha fet sobrecarregar encara més les dones, sobre les quals ha caigut el pes de totes aquestes tasques. La llar es va convertir en l’espai de treball, cures i educació dels infants, tot alhora i amb recursos insuficients. A més, cada vegada que algun infant o persona dependent ha de realitzar un aïllament, les treballadores no disposem de cap mena de permís retribuït per a tenir-ne cura, sinó que hem de tirar de baixes, vacances o permisos sense sou.  Tot això, mentre “el gobierno más progresista de la história” es penja medalles per la nova llei de permisos de maternitat/paternitat que han aprovat, un pas endavant però no suficient per treballar per la corresponsabilitat. Cal allargar aquests permisos, posar esforços per construir una educació feminista on es treballi al llarg vida el valor de les cures, alhora que s’enforteixen els serveis públics per al sosteniment i la reproducció de la vida.

Aquesta crisi ha incrementat i encara ha fet més palesa la problemàtica amb l’habitatge. Fa temps que demanem un habitatge per a tothom, la prohibició dels desnonaments i l’expropiació dels grans tenidors, bancs i fons voltors. A més, exigim espais segurs on viure lliures de violència masclista. Vivim en un sistema on el govern és còmplice de deixar a dones amb feines precaritzades al carrer, sense els subministraments bàsics o patint violències masclistes per part dels seus convivents per no poder pagar un lloguer desorbitat. Estem cansades que grans tenidors, bancs i fons voltors se’n beneficiïn sense cap mirament.

Seguim denunciant totes les institucions racistes, exigim drets per a tothom: regularització de totes les persones migrades i refugiades, en contra la llei d’estrangeria que discrimina i precaritza, encara més, a aquelles dones migrades.

Seguim sortint al carrer en contra de la violència masclista, violència que patim en el nostre dia a dia propiciada pel sistema capitalista patriarcal en què vivim i que enguany, a causa dels confinaments domiciliaris i els tocs de queda, no dóna garanties d’escapar del costat del seu agressor a la dona que pateix la violència a la seva pròpia llar.

Les dones patim violències també des de les institucions, cal destacar que avui dia encara no està assegurat un avortament lliure i gratuït per totes. Amb l’entrada de la ultradreta misògina i antiavortista en alguns dels parlaments dels Països Catalans tenim més ganes de sortir el carrer i dir: No, no ens aturaran.

Tampoc ens aturarà la repressió per expressar les nostres idees i dir que som feministes, anticapitalistes, antifeixistes i antiracistes. Per això donem suport a totes les persones que tinguin alguna causa per dir el que pensen, com tantes feministes que es veuen encausades per assenyalar els problemes del sistema.

Veiem imprescindible l’autodeterminació dels Països Catalans per tal de recuperar la sobirania política i econòmica de tots els recursos de la nostra nació i poder oferir una vida digna a tota la població i, principalment, a les dones. Per això, també cal sortir de la Unió Europea que un altra vegada ha demostrat la seva inutilitat, endeutant encara més els estats i sense mostrar fermesa amb les multinacionals farmacèutiques que vetllen més pel seu benefici econòmic que per la vida de totes.

I finalment, volem posar també en valor que aquesta pandèmia ha fet valdre la solidaritat de la gent, de totes les persones treballadores que s’han autoorganitzat per crear xarxes de suport, d’aliments i han reforçat les estructures que treballen per l’habitatge per donar-se suport i cuidar-se, per tapar les desigualtats i problemàtiques que l’estat no ha sabut i tampoc ha volgut solucionar.

LES DONES TREBALLADORES SEGUIM ORGANITZADES I DECIDIM FEMINISME!