Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres …
Joan Fuster

Des d’Endavant Mallorca volem presentar la següent anàlisi al voltant de les properes eleccions municipals, insulars i autonòmiques a les Illes Balears:
 
INTRODUCCIÓ

Abans de començar, però, cal recordar l’actual situació d’emergència social i nacional que patim les classe populars de les Illes, sense la qual la present anàlisi seria una altra.
Quant a la política institucional, la nostra visió coincideix amb la que té la majoria de població illenca: la separació abismal entre la classe política i la ciutadania, el rebuig frontal a la figura del polític professional, la fatiga davant la corrupció massiva d’aquesta classe política, etc. Tanmateix, però, a tot això volem afegir una idea clau per a nosaltres, i és la nostra divergència quant a l’actual sobrevaloració de la política institucional: el carrer és l’àmbit de lluita prioritari per a qualsevol persona que vol un canvi real del present, un canvi transformador.
Si volem parlar amb profunditat i amb sinceritat de l’actual panorama polític illenc, ens cal reconèixer primer de tot i més important les nostres limitacions en aquest àmbit: a dia d’avui no hem estat capaços de bastir una alternativa a aquest panorama, tant per la nostra feblesa com per responsabilitat política. Aquesta és la realitat i començam reconeixent-la. Tanmateix, no demanam el vot per cap opció política, ja que cap d’elles representa mínimament una opció rupturista en allò social, nacional i de gènere. Aquesta situació ens reafirma, un cop més, en la nostra determinació per implantar el projecte de les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) i d’altres projectes semblants arreu de Mallorca.
 

ANÀLISI

Del present escrit hem exclòs conscientment els que consideram directament els enemics del nostre poble i de les classe populars, això és el PP, el PSIB-PSOE i altres grupuscles, com ara UPyD. Són ells els que apliquen les mesures més antisocials, els que destrueixen el nostre territori o persegueixen la nostra llengua i cultura catalanes. A aquests només ens queda recordar-los la nostra determinació a continuar combatent-los amb totes les nostres forces. Tampoc hem pres en consideració altres projectes de la dreta mallorquina (Lliga Regionalista o Convergència per les Illes) ni de l’esquerra espanyola (Esquerra Unida), ja que no és l’objectiu del present document valorar totes les forces polítiques existents.

Entrant ja en matèria, quant a la coalició PSM-IV- ExM, volem començar reconeixent el passat històric del Partit Socialista de Mallorca, així com un present de sincera defensa dels principals trets identitaris del nostre poble (llengua i cultura catalanes), tot i que de vegades d’una manera tèbia o poruga. També volem deixar palès l’existència en alguns pobles de candidatures municipals d’aquest partit que fan un feina lloable.
Tanmateix, però, no podem oblidar les constants renúncies del PSM, les permanents pors i complexos del seu dia a dia. Així, el consideram un partit excessivament moderat quant a la lluita social, la qual només sembla interessar-li per motius mediambientals. Al PSM, el consideram participant d’un govern que ha aplicat les retallades socials que venien de Madrid, tot en plena crisi capitalista. Convertint-se així en còmplice del PSOE, respecte al qual no ha exercit cap crítica significativa a la seva gestió, fins al punt de ser difícil per la ciutadania distingir quina àrea de govern era gestionada per un partit i quina per l’altre. Referent al medi ambient, ha estat còmplice d’una gestió de govern molt allunyada de l’ecologisme que predica: Son Espases, Son Bordoi, Pla Director Sectorial de Carreteres de Mallorca, etc.
Quant a la qüestió nacional, opinam que aquest partit ha deixat de banda el projecte de construcció nacional, arribant al punt de tenir una actitud tèbia a en la defensa del català, de deixar d’utilitzar el terme “nacionalisme” en benefici d’un “mallorquinisme” encara més ambigu, de mantenir el símbol feixista de la Feixina o de comparar amb els nazis als independentistes que cremen banderes espanyoles durant la Diada.

Quant a ERC Illes, poques són les coses positives que en podem dir: només ens queda reconeixer-los un considerable creixement als darrers anys, gràcies en part a les renúncies polítiques del PSM i, sobretot, en l’excessiva representació a dins el Bloc. En canvi, cal mencionar la poca preparació política de la majoria dels seus representants, els quals són en la majoria de casos uns totals desconeguts per als moviments socials illencs. Dia rere dia, en aquests darrers anys, la seva activitat política ha estat guiada per un descarat oportunisme, que ha arribat al seu punt culminant en el període de precampanya, presentant a les eleccions nombroses candidatures fantasmes: candidatures nascudes a escassos dies de les eleccions i sense el més mínim arrelament al poble. El més curiós d’aquest partit, i que fa que no puguem dipositar en ell la nostra confiança, és la manca de discurs en la qüestió social i el seu doble discurs referent a la qüestió nacional a les Illes i al Principat de Catalunya: mentre a les illes, parlen de “Països Catalans”, al Principat es refereixen contínuament al “Catalunya” com el seu país. En definitiva, baix el nostre punt de vista, consideram del tot innecessari que hi hagi diversos partits que representin un mateix espai polític, ja que això només beneficia al bipartidisme espanyol.
En aquesta contesa electoral, ens plau poder parlar d’una nova opció política a les Illes: Dissidents. Amb aquest nou projecte compartim algunes inquietuds i visions, com ara la necessitat d’un canvi profund en allò social, una nova manera manera de fer política, etc. També volem destacar que és una opció política farcida de gent provinent de les lluites socials de base, amb gent vàlida que ens mereix la nostra confiança. Tanmateix, però, tampoc no ens hem volgut integrar en aquest projecte. I és que si bé és cert que representa el rupturisme en la lluita social, pensam que també hi ha mancat valentia i concreció en la lluita nacional i de gènere. En aquest sentit, també haguéssim preferit que un projecte rupturista d’aquestes característiques es començàs des de la base: el municipalisme; i fer-ho amb temps i cura, per poder anar sumant persones i entitats, sense espai a la improvisació.

Finalment, pensam que cal seguir amb atenció com es desenvolupen algunes candidatures municipalistes com ara Bloc per Felanitx, Alternativa per Pollença i d’altres de similars que presenten un projecte més trencador i no tenen el llast dels actuals partits polítics.
 

CONCLUSIÓ

A partir de la breu anàlisi feta de l’actual panorama polític illenc, i malgrat l’actual situació d’emergència social i nacional que patim, no ens trobam e
n condicions de demanar el vot per cap opció política. Així doncs, des d’Endavant Mallorca, tot i ser conscients del difícil panorama polític illenc, entenem com a vàlides l’abstenció i el vot nul; així com també comprenem el vot cap als partits progressistes i nacionalistes o, senzillament, cap als anticapitalistes de les illes. La primera opció per ser l’inevitable reflex del descontent social cap a una història de renúncies i traïcions i la segona opció per intentar aturar l’arribada al poder del Partit Popular i el creixent bipartidisme espanyol.

En aquest sentit, i com hem dit al principi de l’anàlisi, a Endavant Mallorca tenim ben clar quins és el nostre principal enemic a batre: el Partit Popular. És a ell a qui hem dedicat i seguirem dedicant la major part dels nostres esforços.
Finalment, només ens queda reafirmar-nos en la nostra decisió de seguir lluitant de manera humil i sincera pel nostre projecte polític: la Unitat Popular. Baix el nostre punt de vista, l’únic projecte que ens podrà dur la independència i el socialisme dels Països Catalans.