El passat dissabte 23 de febrer es va fer públic a Alacant el dossier “Pensar no és cap delicte, prou persecucions polítiques”, en el qual es recull detalladament l’augment de la persecució als moviments polítics en general i a l’Esquerra Independentista de la ciutat en particular. El Moviment de Resistència Global d’Alacant, organisme unitari antiimperialista i on les organitzacions de classe de la ciutat canalitzen també la solidaritat antirrepressiva, ha elaborat un dossier que demostra com la Policia Nacional a les ordres de la Subdelegació del Govern ha intensificat la persecució política a l’independentisme des de l’estiu del 2012.
El MRG ha pogut constatar, en aquests 9 mesos, 27 identificacions, 3 agressions, 6 seguiments a activitats polítiques, i 2 seguiments a la vida personal dels militants, a més de 3 agressions feixistes a diversos locals polítics i culturals.
En breu, el MRG sol·licitarà una reunió amb el subdelegat del Govern per tal de posar fi a aquestes pràctiques que només pretenen intimidar, coaccionar i limitar activitats polítiques.
PENSAR NO ÉS CAP DELICTE
PROU PERSECUCIONS POLÍTIQUES
Des de l'estiu de 2012 fins avui, els moviments polítics en general i l’Esquerra Independentista de l'Alacantí en particular estem sofrint una nova onada repressiva dels cossos policials de l’Estat Espanyol, i veiem com aquesta repressió continua sent cada vegada més agressiva. En els darrers set mesos s'han produït a Alacant 27 identificacions, 3 agressions, 5 seguiments a activitats polítiques 2 seguiments a la vida personal dels militants, així com diverses vexacions i insults, per part de la Policia Nacional.
Per aquest motiu, des del Moviment de Resistència Global d'Alacant, volem donar a conèixer les diferents situacions de repressió que patim des del mes de juny. Són diversos els militants que sense motiu han estat identificats, perseguits, coaccionats, assetjats i fins i tot agredits per gents de la Policia Nacional espanyola.
La repressió policial té com a finalitats:
- Actualitzar els il·legals fitxers policials sobre els moviments polítics i socials de la ciutat. En efecte, han estat constants i selectives les identificacions policials que han servit per a posar al dia qui milita i en quines organitzacions.
- Intimidar les militants polítiques més joves, perseguint unes activitats que són completament legals, públiques I pacífiques.
- Coaccionar fins i tot amb el seguiment de la vida personal a totes aquelles persones amb un compromís polític i vital.
- Limitar l'activitat política mitjançant la por d'aquelles persones i organitzacions que plantegem una transformació radical de l'actual sistema.
- Impedir el lliure exercici d'expressió, organització i manifestació.
D'aquesta manera, la repressió política ha esdevingut sistemàtica i en els darrers mesos s'ha centrat en les persones i organitzacions de l'Esquerra Independentista.
Així mateix, hem de denunciar que el simple fet d’utilitzar el valencià quan els militants polítics s'adrecen als agents de la Policia Nacional espanyola és un problema En la majoria d’ocasions en que es produeixen les identificacions injustificades, el fet lingüístic es converteix en un conflicte que augmenta l’hostilitat de la policia, amb vexacions, insults o comentaris despectius.
Al mateix temps que la persecució policial s'ha incrementat, diversos locals han estat atacats per grupuscles neonazis. El 5 i el 6 de gener de 2013 la seu d'Esquerra Unida va ser pintada amb simbologia feixista i atacada amb ous. La nit del 1 de febrer, va ser el Casal Popular Tio Cuc qui patí una agressió feixista, amb pintades a la persiana, silicona al pany i vessament d'oli a la vorera. Resulta aclaridor que la Policia perseguisca els militants polítics amb una activitat pública i reconeguda i tolere i permeta els atacs als locals que acullen diverses iniciatives polítiques i culturals.
Tot i que la persecució política en forma d'identificacions, escorcolls, insults, i agressions que pateix el moviment polític a Alacant ve de lluny, s'ha intensificat en els darrers mesos. Ací exposem els casos de persecució política que venim patint des de principis de l'estiu, que coincideixen amb l'inici del curs polític I la proximitat de la Vaga General.
13 de juny. Quatre militants independentistes són identificats per agents de paisà quan anaven a penjar una pancarta (Llibertat Andreu, prou retallades, prou repressió) a la tanca d'un descampat de l'avinguda de Novelda. En arribar un segon cotxe de la Brigada d'Informació, després de 40 minuts d'espera, augmenta la tensió amb l'escorcoll a dos companys, una segona identificació i la prohibició de parlar en valencià. En les següents dues hores els cotxes de la Policia Nacional segueixen les 4 militants pel barri de Ciutat Jardí.
5 de juliol. Suposats agents de la Policia Nacional, identificant-se com a amics, telefonen a la llar familiar d'un militant independentista per tal de preguntar per la seua residència actual.
28 d'agost, a les 11:00 de la nit, tres militants independentistes són identificats per agents de paisà mentre encartellaven. Cinc minuts després, altres tres militants també són identificats pels mateixos agents.
7 de Novembre, a les 11:00 de la nit. Tres militants independentistes i una col·laboradora són identificats mentre encartellen per a la Vaga General. Dos agents vestits de paisà requisen un grapat de cartells. Malgrat que es demana l’acta d’incautació es neguen a donar-los-la. Altres dos militants són retinguts i identificats per la policia, acusats de fer una pintada neonazi. Cal destacar que l'acusació venia per part d'un feixista que es va identificar com a policia portuari.
14 de Novembre. Vaga General
Durant tota la nit de la Vaga General, la Policia Nacional segueix amb quatre cotxes camuflats els diferents cotxes amb què es desplaçaven militants de l'Esquerra Independentista als diferents piquets nocturns.
Una furgoneta de la Policia Nacional atura, al carrer Manuel Anton, a quatre militants independentistes que es dirigien a un piquet a les 4 de la matinada. Després de posar-los contra la paret i escorcollar-los de manera violenta i amenaçadora, un agent colpeja els tres militants mentre els altres observen passius. En tot moment, els militants van ser insultats i intimidats amb frases com “no me hables en tu idioma de mierda” o “todos los desperfectos que aparezcan por aquí, os los váis a comer vosotros”.
A les 5:00h de la matinada. L'agent agressor apareix al piquet informatiu de la cotxera d'autobusos. Identificat pels agredits, es nega a mostrar el seu número de placa i identifica a les quatre persones que l'exigien el seu número.
Cap a les 12:30h del matí. En finalitzar la marxa des de la Universitat fins el centre de la ciutat, un agent de paisà comença a seguir els militants independentistes que marxaven de la concentració. Quan els militants s'aturen en la Plaça dels Cavalls i l'exigeixen la fi del seguiment, l'agent ho nega i comença a fotografiar les persones que parlaven amb ell amb el seu telèfon mòbil. A la 13:00, es reprenen els seguiments policials amb agents de paisà, aquesta vegada quan els militants marxaven del local on es trobaven fins a les seues vivendes.
9 de desembre. Tres militants d'Arran es dirigeixen en cotxe a un contenidor per reciclar alguns cartells, quan de sobte apareixen dos policies secretes que els identifiquen i comencen a fer preguntes. Així, regiren el cotxe i, sense avisar, s'emporten algun material.
13 de desembre. Dos militants d'Arran es disposen a penjar cartells quan la policia vestida d'uniforme però en un cotxe no oficial apareix i els demana la identificació. Seguidament, la policia comença a preguntar als identificats pel contingut dels seus cartells i per la seua ideologia. Com que no obtenen resposta, amb actitud intimidatòria formulen amenaces del tipus “Si el
Tío Paco estuviera aquí esto no pasaría” o “Con los militares en la calle más de uno ibais a “inmigrar” en patera”, a més d'amenaçar als militants amb possibles sancions econòmiques pel fet de penjar un cartell
6 de gener cap a la 1:00 de la matinada, una militant de l'Esquerra Independentista és identificada quan caminava amb dos amigues entre una multitud de gent per la Plaça de Bous.
25 de gener. Dos militants entren a un hostal a les 5 de la matinada per tal d'allotjar-se i es queden a dormir. A les 9 del matí, l'encarregat de l'hostal toca a la porta i els comunica que s'han d'anar perquè la policia està buscant a una de les militants. Quan es demana explicacions, l'home conta que la policia ha cridat a l'hostal i que preguntava per una de les militants.
30 de gener. 18:00h. La Brigada d’Informació de la Policia Nacional, amb quatre agents secrets persegueix cinc militants que participaven en una reunió per preparar les properes presentacions del documental “El valencià d’Alacant, una història amagada”. Aquesta vegada un dels agents, segut a la taula del costat, fotografia amb el seu telèfon mòbil a les companyes.
6 de febrer a les 13:00 del migdia dues militants i altres dues companyes són identificades a l'eixida de la concentració estudiantil de la vaga de Secundària.
16 de febrer. La Policia secreta fa seguiment i control amb almenys un agent a la xarrada sobre repressió i presentació del documental Operació Garzón” organitzada per Arran al Casal Popular Tio Cuc.