“L’únic que proposa l’ imperialisme als pobles és la guerra sanguinària”.Amb aquesta aclaridora frase inicià Fayez Badawi la seua intervenció en la xerrada organitzada pel Moviment de Resistència Global d’Alacant aquest passat dijous 14 de febrer amb el títol “Guerra i imperialisme a l’Orient Mitjà”. L’analista polític palestí, habitual col·laborador del MRG, contextualitzà l’actual situació a Síria, Líbia, Tunísia o Egipte dins de les pretensions de l’ imperialisme per apropiar-se de les riqueses dels pobles; en aquest sentit, l’ imperialisme ianqui, mitjançant la doctrina Monroe, centraria el seu domini i control sobre dues regions estratègiques: Amèrica Llatina i l’Orient Pròxim, a l’igual que la Unió Europea i especialment França ho està fent actualment sobre Àfrica.
Per tal d’assegurar aquest domini i control, l’ imperialisme compta amb diversos instruments militars com ara l’ OTAN, les més de 800 bases dels EEUU arreu del planeta, o l’estat d’Israel, i instruments econòmics com ara l’ FMI, el BM i l’ OMC.
Badawi es mostrà molt crític amb les aliances entre l’administració nord-americana i el moviment islamista, especialment els germans Musulmans, que ha permès a aquest apropiar-se dels governs en tot el Nord d’Àfrica, a excepció d’Algèria, després de les revoltes protagonitzades pels treballadors. Aquesta aliança, després de la positiva experiència que per a l’ imperialisme suposa el govern islamista d’Erdogan a Turquia, es fonamenta en l’acceptació de l’economia de mercat, en la rebaixa de la reivindicació de la causa palestina, en la inexistència de canvis substancials en la línia políticoeconòmica entre els antics règims i els actuals governs, i en l’establiment de mecanismes democràtics controlats i cosmètics.
En aquest context, Fayez Badawi considerà l’actual conflicte a Síria com una intervenció militar de l ’imperialisme mitjançant la introducció de milers de mercenaris de fins 20 nacionalitats diferents, amb l’únic objectiu de destruir el poble de Síria i el seu equilibri social, ètnic i polític. Badawi analitzà les errades i la repressió del govern sirià contra les protestes de les classe més desafavorides del país, així com l’ingent finançament per part de Qatar, Aràbia Saudita i Turquia als mercenaris.