Endavant (OSAN) i l’Assemblea de Joves del Poblenou publiquem un estudi en el que mostrem les prioritats i mancances de l’urbanisme del Pla 22@ en els àmbits del treball, l’habitatge, els equipaments, el patrimoni històric i la cohesió social.

• Només s’han acabat 576 pisos dels 4.000 previstos en règim de protecció oficial.

• S’han expulsat 8.500 treballadors de petites i mitjanes empreses.

• El 55% del sòl destinat a equipaments ha anat a mans privades.

• La conservació del patrimoni industrial s’ha fet amb criteris de mercat.

• El pla està propiciant la desaparició dels trets identitaris del barri.

Aquest dilluns 9 de maig diverses entitats del Poblenou i entre aquestes membres de la dissolta Coordinadora contra el 22@, que va capitanejar la crítica al model d'urbanisme a principis del 2000, ha presentat en conferència de premsa a la Universitat Pompeu Fabra l’estudi “Torres més altes han caigut: el model 22@ al descobert”.

L’estudi destaca que dels 130.000 nous llocs de treball que preveia crear el 22@, a data de 2010 només s'han creat un 17%. Estimen que s'han creat 31.068 nous llocs de treball però han estat expulsats 8.555 dels antics tallers i mitjanes empreses a les que no se'ls hi va renovar les llicències d'activitat. Es posa com exemple paradigmàtic el cas del recinte industrial de Can Ricart en el que treballaven 240 persones en 34 pimes i que foren expulsats el 2005. Actualment Can Ricart resta en estat d'abandonament.

Pel que fa a l'habitatge, dels 8.556 habitatges que s'han construït els darrers deu anys només el 6,7% han estat en règim de protecció oficial. Des de l’any 2000 només s'han acabat 576 dels 4.000 pisos previstos de protecció oficial. A més es calcula que dels 42.019 pisos del Poblenou hi ha com, a mínim, 5.504 de buits, que representa un del 13% del total.

Dels 136.837 m2 de superfície que el 22@ preveia com equipaments, el 55% s’ha destinat a equipaments 7@ (activitat empresarial d'ús de fruit privat). L'altre 45% s’ha repartit entre els nous   hotels de quatre i cinc estrelles i a equipaments públics que en la majoria dels casos no cobreixen les necessitats veïnals. Falten CEIP, IES, residències per a gent gran, casal de joves… En l’àmbit dels transports, l’estudi recorda que les estacions de metro de Poblenou i Llacuna no compleixen les normatives de seguretat vigents.

L’estudi presentat també critica el fet que el patrimoni històric de les antigues fàbriques no hagi estat considerat en el seu conjunt, sinó de forma fragmentada i aïllada. Recorda que la gran majoria de fàbriques rehabilitades han servit per construir lofts (habitatges no convencionals en el que el m2 oscil·la entre els 5.000 i 7.000 euros). Destaca que les fàbriques conservades per a l'ús públic estan en estat d'abandonament (Can Ricart, l'Oliva Artes, la Escocesa o Ca l'Alier).

Pel que fa als elements amb els que fa deu anys els veïns s'identificaven amb el barri,   l’estudi afirma que estan en procés de desaparició com ara la “composició obrera” i l'estil de vida de “poble” per la substitució social; la “festa major” pels impediments legals, i el “ramblejar” pel canvi d’oferta en béns i serveis, ara més dirigits al turisme que al veïnat.

Finalment l’estudi estima en 3.159 milions d'euros la plusvàlua generada amb el canvi de qualificació de 22a a 22@ i que aquests guanys han revertit en benefici dels propietaris privats del sòl. Per altra banda, denuncia que el 22@ no ha convertit en usos mixtos les zones industrials del Poblenou i que s’està deixant degradar la zona d’afectació del PERI Perú-Pere IV.

Dijous vinent 12 de maig a les 19h al Centre de barri del Poblenou es presentarà l’estudi, de forma oberta i més detallada, en un acte dirigit a tots els veïns.