La cita era la Pl. Pomera, la mateixa ubicació que ara fa 1 any va acollir la presentació pública de l’Assemblea. Així ho ha recordat el moderador de l’acte, que també ha fet un breu repàs a la feina feta i les intencions i apostes de lluita que té aquest espai polític anticapitalista. Tot seguit, ha donat pas a les tres persones convidades per dinamitzar la taula rodona.
En primer lloc, ha pres la paraula en Diego Rejón, de la Federació del Metall del sindicat CGT (Confederació General del Treball), qui es preguntava per les problemàtiques que, de ben segur, afectarien a la gent que passava per la plaça. I és que si bé a les cadires s’hi han aplegat una quinzena de persones, han estat moltes més les que, tot passant pel C/Gran o pels voltants de la plaça, es deturaven a escoltar les diferents intervencions, així com a agafar el material divers de difusió que hi havia en una taula: les dues publicacions de l’Assemblea Social (la nova, de primavera 2010, i la de tardor 2009); el periòdic L’Accent, octavetes convocant a l’1 de maig, etc.
En aquest sentit, Rejón ha assegurat la necessitat de lluitar i ha indicat 3 mobilitzacions properes per apuntar al calendari: la primera, la manifestació de l’1 de maig, a 2/4 de 6 de la tarda a la Plaça Catedral; la segona, les mobilitzacions que tindran lloc de l’1 al 16 de maig a diferents poblacions i que acabaran amb una manifestació el mateix dia 16 a Madrid, on hi ha una reunió de caps d’Estat, aprofitant que el govern espanyol té la presidència semestral de la Unió Europea; i finalment, la 2a marxa contra l’atur que tindrà lloc a l’octubre.
Seguidament, ha intervingut en Josep Bel, de Co.Bas (Comissions Obreres de Base), qui també s’ha fet especial ressò de la manifestació unitària de l’1 de maig. Seguint del fil conductor que ja ha obert Rejón, Bel ha remarcat con aquesta crisi ja la patien els treballadors/es abans que les empreses, i que són els empresaris qui l’han de pagar. S’ha centrat en els interessos oposats que tenen treballadors/es, d’una banda, i empresaris i banquers, de l’altra. La necessitat de repartir el treball i la riquesa, o de poder mantenir una tradició combativa als llocs de treball, que es perd pel trencament generacional, han estat eixos de la seva intervenció.
El tercer ponent convidat ha estat Jordi Juan, de la COS (Coordinadora Obrera Sindical). Ha iniciat la intervenció assegurant que la resposta a la pregunta de la convocatòria, era clarament òbvia: cal una vaga general, però més enllà, cal una vaga general insurrecionalista. A continuació, i per evitar reiterar donar els mateixos arguments que les dues anteriors intervencions, s’ha centrat més en remarcar la necessitat de sindicar-se, de fer un lluita real des d’una esquerra sindical que s’ha de regenerar, engruixir i crear de nou. S’ha de regenerar, perquè és evident que les centrals sindicals no serveixen per defensar els interessos de la classe treballadora. Engruixir, perquè hi ha molta gent militant en d’altres lluites que no està sindicada. I crear de nou, perquè cal que aquesta nova militància sigui propera, personal, que la gent es conegui entre sí i poder així entaular lluites des de posicions conegudes i la certesa de fins on s’hi pot comptar.
Val a dir que les dues centrals sindicals, CCOO i UGT, han rebut nombroses crítiques per part de totes les intervencions. Han estat exposades a la llum les seves maniobres contradictòries, de discurs i praxis oposades, per quedar bé amb tothom. Fet i fet, amb la seva inactivitat i desactivació voluntària de la seva militància estan renunciant a la mobilització i, amb ella, a la capacitat d’influir, de tenir força, de lluitar.
En acabat del primer torn, diverses persones assistents han pres també la paraula per plantejar dubtes, qüestions, explicar casos diversos o exposar la necessitat de la lluita i, sobretot, de socialitzar les problemàtiques i el conflicte. Finalment, la taula rodona ha conclòs convidant la gent a participar activament de les mobilitzacions que es convoquin en defensa dels drets dels treballadors i treballadores, començant per la propera de l’1 de maig.
Imatges, aquí.