Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional contra les violències masclistes | 25N2022
A CADA ATAC, MÉS FEMINISME
Ens volem vives i amb vides dignes!
Cada dia que passa, l’ofensiva reaccionària i antifeminista creix. Ho constatem dia rere dia, amb l’auge i la normalització de discursos d’extrema dreta que banalitzen la violència masclista i ataquen els nostres drets sexuals i reproductius, amb la connivència dels mitjans de comunicació i institucions que els legitimen. Així doncs, cada dia que passa és un dia més en el qual moltes de nosaltres no podem avortar de manera lliure, segura i gratuïta o ho hem de fer enriquint clíniques privades. És un dia més llevant-nos amb notícies d’agressions homòfobes i transfòbiques o, directament, d’un feminicidi. És un dia més anant a treballar sense contracte i cobrant salaris de misèria, mentre la pujada de preus sembla indeturable.
És en aquesta situació que hem d’entendre l’increment de les violències masclistes: en un context d’embat contra els drets sexuals i reproductius de les dones, d’embat contra les persones LGBT, d’embat contra els nostres drets laborals, d’empobriment de la classe treballadora i en conseqüencia, de feminització de la pobresa. En definitiva, en el context d’un capitalisme patriarcal que pot seguir perpetuant-se gràcies al creixement de l’extrema dreta, però especialment gràcies a la legitimació dels seus discursos masclistes, misògins, lgbt-fòbics, racistes i classistes.
Així, doncs, si volem abordar l’augment de les violències masclistes, cal que posem el focus en la permissivitat social d’aquests discursos, en la seva promoció mediàtica i en l’escassa resposta institucional al respecte. I sobretot, cal que posem el focus en la manca de voluntat dels governs de fer front al caràcter estructural de les violències, en la seva incapacitat de millorar les nostres condicions de vida perquè puguem defensar-nos de les violències masclistes i del conjunt de violències que rebem. Els partits i institucions, amb els mitjans de comunicació al seu servei, presenten com a única opció la via securitària de l’augment del control social i policial o de peticions d’enduriment de mesures punitivistes penals. O senzillament es dediquen a maquillar la realitat i a emetre discursos d’alarma que alimenten un imaginari de terror que té efectes coercitius sobre el dia a dia de les dones, persones LGBT o migrades i racialitzades. Així, segueixen utilitzant el feminisme per maquillar les seves polítiques contra aquelles que més patiran la deriva del control social, policial i judicial: la classe treballadora.
Volen que augmenti la por, volen que acceptem i normalitzem les violències masclistes i, sobretot, volen augmentar el control social per tal de mantenir l’ordre imperant a través de la perpetuació de la divisió sexual del treball.
És per això que l’ofensiva que patim les dones de classe treballadora i el detriment de les nostres condicions de vida és imprescindible per la reproducció d’un sistema capitalista-patriarcal que travessa una crisi en tots els sentits. Però també és per això que sabem que la resposta a aquests embats només pot partir de l’autodefensa i l’autoorganització feminista.