POSICIONAMENT D’ENDAVANT CONTRA L’ATAC AL VALENCIÀ A ALACANT

Aquest dijous 28 de setembre l’espanyolisme més desacomplexat tornarà a la càrrega a la ciutat d’Alacant, on la formació ultra Vox portarà al ple municipal, per quarta vegada en tres anys, la petició perquè s’inste les Corts Valencianes a excloure la ciutat de l’àrea de predomini lingüístic valencià, tal com es recull a la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada precisament a Alacant l’any 1983. 

Arran dels darrers resultats electorals i la composició més dretana de l’Ajuntament alacantí, els d’Abascal esperen, aquesta vegada sí, donar el colp de gràcia a la llengua pròpia i històrica de la ciutat, el nostre valencià. 

En cas de tirar endavant la proposta i superar els tràmits administratius per a oficialitzar-se, què guanyaria la classe treballadora alacantina, siga quina siga la seua llengua d’ús habitual? Absolutament res. De fet, la principal motivació que esmenten els espanyolistes és la de reduir el valencià a l’ensenyament a la mínima expressió. 

Ataquen la nostra llengua perquè aquesta és un element cohesionador i de classe que, en última instància, impugna l’assimilació i dominació del nostre poble. Si més no, la imposició del castellà i el foment de l’autoodi han sigut una de les principals corretges de transmissió d’ideologia reaccionària: des de pensar que si es muta de llengua es canvia de classe fins a servir de base al blaverisme, fonament ideològic del feixisme al País Valencià. Per això ho hem d’entendre com una pugna política. 

I tot això per què? Perquè la mera existència i normalització de la llengua catalana atempta frontalment contra el seu projecte inacabat de construcció de la identitat nacional espanyola; per això ens van cremar i matar mig país fa tres segles, per a imposar usos, costums i llengua castellana “por justo derecho de conquista”, i per això segueixen hui en dia amb el procés d’aniquilació cultural i nacional. La constància amb què l’imaginari del “Sureste” espanyol es tractava i es tracta d’imposar té conseqüències directes sobre les condicions materials de la classe treballadora si partim de la base que com més efectiva és la dominació políticocultural, més ho és també l’econòmica. Alacant sempre ha sigut una peça a encaixar dins dels marcs provincials i la llengua ha sigut clau per a fer-ho. 

Aquest procés té diversos ritmes i estratègies depenent de la realitat sociolingüística de cada zona, per això premen l’accelerador allà on els són més favorables i treballen pacientment allà on no els ho són tant. D’aquesta estratègia ix la sentència de reducció d’hores lectives de català al Principat i els nombrosos atacs que els governs autonòmics i municipals de PP i Vox estan perpetrant contra tota forma de normalització i d’expressió cultural en valencià. Enumerar-los donaria per a un manifest a banda i sols fa quatre mesos que governen.

Val a dir que les polítiques covardes i acomplexades dels anteriors governs progressistes, com ara l’aplicació del PEPLI, que redueix les hores lectives de valencià, i el degoteig imparable del nombre de parlants, han estat terreny adobat pel tsunami reaccionari que ha arribat ara. 

Pretendre excloure Alacant de la seua valencianitat és un atac directe al conjunt de les catalanoparlants contra el qual ens hem de plantar i dir que ja n’hi ha prou. Tal com s’afirma des de la Universitat en un comunicat on es posicionen en contra de la proposta, “Alacant no pot renunciar al valencià. […] En valencià s’ha donat nom al paisatge urbà, rural i mariner d’Alacant”. I és que el valencià ha sigut la llengua de cohesió social de la ciutat des de fa segles, i la situació de substitució lingüística actual no s’ha donat per causes naturals sinó que ha sigut promoguda a sang i foc per tot l’aparell judicial, polític, mediàtic, militar i policial de l’Estat espanyol, com passa a la totalitat dels Països Catalans on, que ningú no s’equivoque, el full de ruta és el mateix. 

Per això encoratgem el conjunt de la classe treballadora de totes les comarques, pobles, barris i ciutats dels Països Catalans a organitzar-se i respondre de manera decidida a cada agressió que, com a classe i com a poble, rebem en qualsevol punt del territori. 

NO ENS TOQUEU LA LLENGUA!

A ALACANT, EN VALENCIÀ!!