(Font: Graciaviva) L’acte que amb el títol “Sobirania econòmica contra l’esclavitud del deute” va organitzar l’assemblea gracienca d’Endavant el passat dia 12 va aplegar més de 50 persones. en l’acte es va discutir com les polítiques de l’UE  i el retorn del deute afecten a la vida dels catalans i catalanes,  i la necessitat de la sobirania econòmica pels catalans i catalanes per poder decidir sobre tot el que afecta al futur del nostre poble.
La xerrada va començar amb l’intervenció de l’economista Miren Etxezarreta que va afirmar que la democràcia és impossible dins de l’UE, ja que és des dels seus inicis una institució feta a la mida de les grans corporacions, que mitjançant la UE ens imposen les mesures laborals, socials i econòmiques que beneficien a aquestes corporacions. Iolanda Fresnillo, de la plataforma Auditòria ciutadana del deute, va tractar diversos exemples de països que han desafiat el pagament del deute, explicà que de moment cap país ha decidit que no pagava tot el deute sinó que la majoria l’han renegociat o pagat només una part, exposà els casos d’Equador, Argentina i Islàndia i va fer l’incís en que no pagar el deute sense un procés de transformació social i una societat organitzada és impossible, ja que les conseqüències de no pagar el deute sobre el país que decideixi fer-ho seran molt costoses.
Finalment en Manel López, d’Endavant, va introduir la necessitat de la sobirania econòmica com un procés de independència real en contraposició a la independència formal que s’està promovent des dels sectors sobirianistes transversals, en la qual suposant que el procés tirés endavant, deixaria un país en mans de unes poques elits i les multinacionals. També va recalcar la necessitat de la sobirania econòmica i la independència sobre dos pilars fonamentals:  La pervivència d’una cultura i llengua pròpia com a una riquesa en front a l’homogenització del capitalisme; i la democràcia social com la manera de posar l’economia, les institucions, la producció industrial, agrícola o energètica al servei de les necessitats de les persones.
Després de 3 hores de xerrada van quedar debats pendents que des del públic es va plantejar tractar de forma col·lectiva, com les preguntes sobre la possible sortida de l’Euro i la UE i les seves conseqüències.