Dissabte 1 de juny es va convocar a la plaça Universitat de Barcelona sota el lema internacional “Que es foti la troika” (Fuck the Troika) una manifestació multitudinària que sumaria organitzacions polítiques i moviments socials.

Ja cap a les set de la tarda, la plaça començava a estar força plena, s’hi veien pancartes de tot tipus; diferents col·lectius anticapitalistes, alguns dels quals amb les samarretes dels colors de les seves lluites. Tot plegat, una bonica estampa de lluita i compromís.
 Abans d’iniciar la marxa es va fer una senzilla acció, on les manifestants s’estiraven al terra mentre sonaven sirenes, simulant un bombardeig.


La manifestació va enfilar ronda Sant Pere cap a plaça Catalunya entonant lemes i cançons, el camió obria pas mentre arengava els participants de la concentració. Arribades a plaça Urquinaona, el següent carrer pel qual pujàrem fou Pau Claris, on es van dur a terme algunes accions, sobretot contra els bancs i les oficines immobiliàries, que al matí següent apareixerien totes encartellades amb el lema “El deute o la vida”.


Passàrem Gran Via i Aragó, i cada cop s’hi afegia més i més gent. En arribar a la Delegació del Govern espanyol, hi havia un petit dispositiu d’un parell de furgons (dels Mossos i de la Policia Nacional) que van ser blanc de la ràbia i la indignació de les manifestants, fins al punt que per no sentir més xiulades entraren dintre de les lleteres.


Al crit de “No estic paranoica, la culpa és de la Troika” o “Contra l’Europa del capital: guerra social”, tombem pel carrer Còrsega i passem per davant de la seu de Convergència. Sense cap tipus d’obstacle, arribem a passeig de Gràcia amb Diagonal. Allà es troba el Deustche Bank, on es durà a terme una acció consistent en pintar tot de mans de vermell a les portes de la central financera per assenyalar que ells són els culpables, i que som nosaltres les que patim les seves crisis.


Davant la Pedrera s’aturà el camió, aquest cop amb un gran dispositiu policial que envolta la seu de la Unió Europea a Barcelona. Es van fer un seguit de parlaments, on s’enalteix la importància de la unitat popular i s’acaba la jornada de lluita cremant petites banderoles de la Unió Econòmica Europea. Una mostra més que Barcelona segueix en peu contra els abusos del poder i les injustícies del capital.