Davant la resolució aprovada dimecres per les Corts Valencianes amb els vots del PP que insta a la prohibició de la denominació de “País Valencià”, des d’Endavant-OSAN volem manifestar el següent:
Darrere del conflicte de denominació del País Valencià no s’hi amaga un conflicte indentitari entre dues interpretacions històriques del passat del nostre país amb idèntic valor però amb punts de vista diferents, sinó que s’hi amaga la tensió entre dues formes diferents d’entendre la societat. Tal com passa a la Franja de Ponent, i com en altres èpoques ha passat també al Principat i la Catalunya Nord, el rebuig a la identitat oberta i moderna ha pres sovint la forma d’un “regionalisme defensor de les essències”
Front l’impuls transformador que fa dècades representava la idea d’un País Valencià modern, laic, republicà i relligat amb la resta de territoris dels Països Catalans, l’antic règim local orquestrà una virulenta campanya per a sobreviure mitjançant el conflicte identitari, negant entre altres coses el propi nom del territori. Aquest antic règim, que als anys 90 mutà la pell i es reconvertí al neoespanyolisme aznarià, no és només responsable del conflicte identitari sinó que també és responsable de la ruïna social, econòmica i ecològica del País Valencià.
Amb la qüestió de noms hi ha en joc sobretot la concepció de com ha de ser la nostra societat. Una societat moderna, de valors republicans, de justícia social, activa culturalment i lingüísticament. O una societat que enfonsa les seves arrels en el franquisme, amb els valors de l’Espanya nacionalcatòlica, de l’especulació i la manca de drets, i amb una cultura i llengua subordinades i amb un paper secundari.
Tampoc no deguem oblidar que l’operació orquestrada pel Partit Popular a les Corts Valencianes no es pot interpretar com un fet aïllat i circumscrit exclusivament a l’àmbit de la política del País Valencià. En el procés de recentralització estatal només fa uns dies el mateix PP, recolzant-se en la seua majoria d’escons al parlament aragonès, va canviar la denominació de la llengua catalana a la Franja, substituint-la per conceptes ambigus com “lengua aragonesa propia de Aragón oriental” o “modalitat lingüística”.
Per últim volem advertir que aquest augment del discurs de l’anticatalanisme que fa el Partit Popular, i que utilitza com una eina per desviar l’atenció sobre les seues nefastes polítiques socials i econòmiques, en els últims temps ha anat acompanyat de l’increment d’agressions de caire feixista contra símbols i entitats que s’han significat en la defensa de la identitat i la cultura dels valencians. Una situació davant la qual, des d’Endavant-OSAN considerem que cal articular una resposta social.
Per aquests motius, des d’Endavant OSAN manifestem la nostra consideració que la denominació de País Valencià és irrenunciable, però també que si volem que sigui la denominació comuna, cal avançar per a construir una societat on els valors associats a la denominació de País Valencià siguin els hegemònics.