Endavant (OSAN) volem mostrar el nostre absolut rebuig a la proposta de reforma de llei de l’avortament prevista per Alberto Ruiz Gallardón i el govern del PP, la dreta ultracatòlica que ataca, una vegada més, els drets de les dones, aquest cop, en matèria d’avortament, un àmbit que ha comptat amb una aferrissada lluita i treball del feminisme i la lluita antipatriarcal durant anys i en el qual, si bé no s’havia arribat a la conquesta de tots els drets reivindicats, s’havia avançat; així, un retrocés de 30 anys en matèria d’avortament ni podem ni volem acceptar-lo.
En un context de retallades contínues i de desmantellament dels drets bàsics i del poc que quedava del seu estat del benestar, la classe treballadora és la que pateix amb més contundència les conseqüències de la ràtzia reaccionària de retallades i abusos del poder capitalista dominant, veient com la seva situació es precaritza més i més cada dia; d’altra banda, aquestes retallades dels drets socials, laborals, i bàsics, afecten doblement les dones (retallades a sectors feminitzats de treball, economia submergida, assumpció per part d’aquestes de les tasques de les quals s’allibera l’estat, i un llarg etcètera); aquest és, doncs, només un nou exemple d’aquesta ofensiva patriarcal i de classe que s’aguditza dia a dia: retorn de la dona a la llar, negació del dret al propi cos, precarització de la vida, obligatorietat de maternitats no desitjades en un context econòmic en què la maternitat esdevé gairebé impossible, i reforç del model de família i dona contra el que tant hem lluitat i que segueixen imposant-nos.
Dins la nova reforma, hi ha alguns punts imprescindibles a destacar per la seva flagrant agressivitat vers la lliure disposició del propi cos de la dona:

•  Eliminar la llibertat d’avortar sense necessitat de cap al·legació durant les 3 primeres setmanes.
•  Reduir del temps de marge en els supòsits establerts (es passa de 22 a 14 setmanes).
•  No considerar com a supòsit la malformació greu del fetus; a més de delegar en una comissió jurídica o mèdica la decisió final.
•  Eliminar la distribució de la pastilla de l’endemà.
•  Negar a les dones d’entre 16 i 18 anys el dret a decidir sobre el seu propi cos, dins el petit marge de possibilitats.
•  No contemplar cap mena de programa d’educació sexoafectiva
•  Possibilitat de punir dones o metges que practiquin l’avort fora de la llei en el Codi Penal

Aquestes accions responen clarament a la voluntat de reforçar les posicions de superioritat establertes en la societat capitalista, patriarcal i catòlica d’avui en dia, fent palès que existeixen unes causes estructurals de fons (com és el control social mitjançant la por, la coerció i la repressió) assentades en una base religiosa i en una moral conservadora i ultracatòlica, al servei de l’Església i dels poders fàctics que eliminen els drets socials més bàsics.
Així, no només es fan passes enrere en les petites quotes de llibertat que s’havien pogut assolir després de lluites històriques, sinó que es fomenta que les dones posin la seva vida en perill quan es rebel·len contra el sistema patriarcal que les oprimeix, i en aquest sentit es perpetra de nou un greuge de classe: les dones amb menys recursos econòmics tindran més difícil accés a intervencions en condicions (en ser aquestes clandestines) i posaran en perill la seva salut sotmetent-se a intervencions voluntàries de l’embaràs (IVE) en condicions precàries. També en aquest sentit, s’obligarà a la maternitat dones amb pocs recursos que en aquest context de crisi veuen greus dificultats a mantenir un fill/a, situació a què ens han dut els mateixos que ara ens neguen el dret a l’avortament. D’altra banda, castigant i prohibint la pràctica es crea un estigma social, criminalitzant aquesta activitat en haver de fer-la d’amagat, fent que l’exercici del dret al propi cos esdevingui un acte criminal als ulls de la societat.
La reproducció obligada suposa un cost emocional molt elevat, una càrrega econòmica no desitjada, l’exclusió del mercat de treball (acomiadaments improcedents, conciliació …), i reforça el relegament de la dona al rol de reproductora i a l’àmbit privat, assumint únicament les tasques de cura de la llar i la família, ja que amb la crisi es redueixen els Serveis Socials; se sacralitza la maternitat com a finalitat  inqüestionable en la vida de les dones, promovent valors tradicionals familiars, d’inferioritat i discriminació del paper de la dona en la societat, ja que es qüestiona en tot moment la seva capacitat d’autogestionar-se i prendre les seves pròpies decisions. Tot plegat, desemboca en un obligat retorn de la dona a la llar que s’està intensificant amb totes i cada una de les mostres de violència institucional que estem patint darrerament i de  les quals forma part aquesta reforma de la llei de l’avortament.
No restarem passives, doncs, davant aquesta nova agressió. Reclamem el dret a l’avortament lliure i gratuït,  en el marc de la sanitat pública per a totes les dones, migrades o autòctones; un pla d’educació sexoafectiva eficient, coeducadora i en clau de gènere, que no promogui relacions desiguals i perilloses; i l’accés gratuït a la píndola de l’endemà.
En aquest context d’atacs constants als drets de les dones, Endavant (OSAN) ens sumem a la convocatòria d’escratx feminista convocat per la Campany pel Dret a l’Avortament, previst per aquest 16 de maig durant el qual ens reunirem a les 19h davant diverses seus del PP per a dir-los que
Parir és un dret, no una imposició!
Dret a l’avortament lliure I gratuït!