Butlletí andreuenc n. 21 – Abril 2013

En català d’accent bolivarià

 Som Països Catalans. I per internacionalistes, som bolivarians. Aquest abril ha servit per posar de relleu la dimensió del poble que volem construir. Des de la base, en català i solidari internacionalista. Crític i autoorganitzat.

Precisament, aquesta és la motivació per la qual la CUP de Sant Andreu va organitzar una assemblea oberta a la Sagrera el 13 d’abril. Amb la presència del diputat de la CUP-AE Quim Arrufat, l’assemblea va tenir una bona acollida i participació del veïnat. Un petit exemple més de la necessitat de portar la política al carrer, de treure-la del Parlament i de donar la veu al poble, qui, cada cop més, busca mecanismes de participació per influir, d’una manera o altra, en la vida política del país, que és, en definitiva, el que ens afecta en el nostre dia a dia.

Aquesta assemblea va coincidir en data i lloc amb la festa bolivariana “Som alegria, som majoria”, de suport a la Revolució Bolivariana. A l’endemà, 14 d’abril, el poble de Veneçuela referendava un cop més la seva aposta per acabar amb la misèria capitalista dels darrers 50 anys, que n’havia suposat l’espoli dels recursos i l’exclusió social de la immensa majoria de la població, tot escollint Nicolás Maduro com a president per rellevar el difunt Comandante Chávez. L’oposició d’ultradreta, però, i els mitjans de comunicació de masses, tant a l’Estat espanyol com als Països Catalans, han assumit el discurs imperialista que ha donat suport a un intent de cop d’Estat. Una desena de militants bolivarianes van ser assassinades per l’oposició mentre aquí se’n feia silenci o se’n passava de puntetes; al mateix temps, totes les notícies sobre el Govern legítim de Veneçuela són de caire despectiu o, fins i tot, eurocèntricament racista. N’hem de prendre bona nota: la manipulació i tergiversació de les notícies sobre Veneçuela ens indica fins a quin punt els molesta i perjudica un procés d’emancipació nacional i de construcció de poder popular, d’un procés que camina cap a la segona independència, és a dir, el socialisme.

La setmana següent, el Casal Independentista de Sant Andreu El noi Baliarda organitzava per segon cop les Jornades per la Llengua, que enguany han arribat a la 9a edició. Activitats de tot tipus -presentacions de concursos, karaoke, xocolatada, presentació d’un llibre, etc.- van palesar un cop més que, no només és possible, sinó que del tot imprescindible viure plenament en català. A Sant Andreu, aquesta mobilització va ser la prèvia d’una setmana en defensa de la llengua i de l’educació pública.

Pel 23 d’abril, el Casal organitzava altre cop una parada de llibres i material a Sant Andreu, conjuntament amb l’Esquerra Independentista (Endavant, Arran i CUP). I a Barcelona, la diada servia per presentar-hi la iniciativa Som Països Catalans. Omplint de llibres diversos mapes de tot el territori nacional arreu del país, i amb una presentació poètica a la ciutat, Som Països Catalans va voler fer un altre acte de construcció nacional després de la presentació el 2 de febrer passat a Petra, Mallorca. Tots aquests actes servien per demostrar que el poble català sota domini de l’Estat espanyol no acceptarà la llei Wert, per molt que el TSJC obligui a canviar la llengua vehicular a les escoles. Com ja fa temps diem, la insubmissió i la desobediència són eines necessàries en la construcció dels Països Catalans.

Precisament, en un acte més dins la mobilització en defensa d’una escola pública i de qualitat, el 25 d’abril van tenir lloc diverses manifestacions, actes reivindicatius i tancades arreu del país. A Sant Andreu, malgrat la pluja, la manifestació es va fer, començant a Pl. Orfila i acabant a l’IES Dr. Puigvert, on tingué lloc una tancada amb assemblea i activitats lúdiques per a adultes i canalla. A l’escola bressol La Filadora també hi ha hagué una tancada, i és que la jornada de lluita convocava a tota la comunicat educativa, des de les escoles bressol fins a les universitats. És aquí, en la lluita universitària que encara dura i que ha comportat barricades amb flames, ocupacions de rectorat i bloqueig de consells socials, on s’han aconseguit aturar acomiadaments i d’altres retallades.

Aquest exemple de lluita conjunta, treballadores implicades i veïnat, és la clau de l’èxit de la conflicte al bus Sagalés de Nou Barris. Setmanes de vaga i lluita conjunta han permès forçar l’empresa a negociar. I és que Nou Barris té en el seu ADN social la condició de classe, per això, també, el 30 d’abril es va fer la concentració a la seu del districte en saber-se que hi ha més 17.000 persones a l’atur en tot Nou Barris.

Lluitar, doncs, val la pena. I fer-ho un 25 d’abril ens recorda, un cop més, que el mal ve d’Almansa i que el País València és, són també, som Països Catalans. I internacionalment solidaris i antifeixistes.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Abril 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org