La suspensió per part del Tribunal Constitucional espanyol de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de la CAC el passat gener posa de relleu, una vegada més, la naturalesa il·legítima i antidemocràtica de l’estat espanyol.
Un estat amb un ordenament jurídic sorgit sota la tutela de l’exèrcit franquista, que nega l’autodeterminació als pobles i els esquartera territorialment, que impedeix l’accés al poder polític i econòmic a la majoria de població, que es sustenta sobre un sistema de corrupció política generalitzada, no pot tenir cap legitimitat per a jutjar la voluntat d’un poble.
Davant d’un estat il·legítim i antidemocràtic, és més necessari que mai confrontar-hi, mitjançant la desobediència, la legitimitat d’una majoria social a través d’una onada democràtica al marge de les seves restrictives regles de joc.
Aquesta suspensió també posa davant l’hora de la veritat a les forces que durant 30 anys han participat de l’autonomisme al Principat. En els darrers sis mesos, tot i una certa gesticulació patriòtica, aquestes forces han mantingut una estratègia que ha defugit tota confrontació democràtica amb l’estat. La pròpia declaració suspesa n’és un exemple, i fins i tot avui Artur Mas situava la seva línia de defensa en afirmar que la declaració de sobirania només tenia un caràcter merament simbòlic.
Juntament amb aquesta dilació, han reaparegut nous escenaris de pacte amb l’estat, com la declaració de “sobirania” bis, presentada pel PSC, i la pressió de la burgesia i d’una part de CiU per a rebaixar els objectius sobiranistes. Cada vegada es fa més patent que les elits del Principat són incapaces de conduir cap procés d’independència, i que aquest només és possible sota l’impuls democràtic de les classes populars.
Ara és l’hora de la veritat:

• Cal iniciar un procés de desobediència institucional i popular per a materialitzar a curt termini el referèndum que la població va reclamar al carrer i a les urnes.
• Cal, així mateix, una redefinició dels plantejaments del procés. Cal parlar clar d’una vegada. Dret d’autodeterminació, articulació amb la resta de Països Catalans, sobirania econòmica i protagonisme popular han de ser elements centrals del procés polític. Prou de vincular la nostra autodeterminació a la Unió Europea o al compliment dels criteris d’austeritat.
• Cal una onada democràtica que esberli les costures legalistes imposades per l’aparell estatal espanyol i que impedeixi el segrest del procés per part de les elits del Principat.

Des d’Endavant-OSAN fem una crida al teixit social més actiu del nostre poble a organitzar una resposta popular que aconsegueixi sobrepassar els límits marcats per l’estat.
La lluita és l’únic camí! Independència i socialisme!
Països Catalans, 8 de maig de 2013