La difusió que se n’havia fet anunciava: “Cassolada mòbil per la sanitat pública. El 1r de Maig, a les 9 h a Arc de Triomf”. A l’hora esmentada i al lloc indicat, prop d’una cinquantena de persones es reunien per dur a terme una acció que moltes encara no sabien en què consistiria (una xifra gens menyspreable per ser un dia festiu de bon matí). Al crit de consignes com “Retallar en sanitat és assassinar” i “Qui sembra la misèria recull la ràbia”, i sense deixar de fer sonar cassoles i xiulets, les manifestants pujaven pel passeig de Sant Joan. La destinació: el número 20 de la plaça de Tetuan, edifici on viu el conseller Boi Ruiz, el gran privatitzador del sistema de salut principatí.

Sense deixar de repetir les consignes de lluita i fent soroll amb els estris que duien a sobre, algunes de les persones van començar a assenyalar el portal. Adhesius en què s’hi llegia “Retallar la sanitat mata” i cartells amb altres consignes de denúncia a la gestió perversa del conseller, omplien l’entrada a l’edifici davant la mirada atònita del veïnat. Curiosament i malgrat que el Departament d’Interior era a pocs metres d’allà, cap efectiu de les forces repressives s’hi va presentar (almenys no reconeixible a simple vista). Sens dubte, estalviaven esforços per a la brutal agressió que planejaven per a la manifestació de la tarda.
Finalment, dues persones més entre les concentrades van penjar, just al davant del portal, una gran pancarta en què s’hi podia llegir “Boi Ruiz: culpable. La sanitat no és un negoci”. D’aquesta manera, quedava ben clar qui és el responsable del desmantellament del sistema públic sanitari i l’elitització del dret a la salut al Principat. Tothom que hi passés per davant sabria de seguida que la precarització de la sanitat té un nom i un cognom: Boi Ruiz.