Una vuitantena de persones es van trobar a la sortida dels ferrocarrils de l’avinguda Tibidabo el passat dimecres 24 d’abril. Moltes de les assistents no tenien massa clar a que hi anaven, la consigna era certament ambigua, però hi jugava a favor la confiança de les companyes que es troben dia a dia al carrer al mateix cantó de la lluita. Quan ja van ser prou gent reunida, una dona va desvetllar el misteri: es tractava d’assenyalar un dels culpables de la misèria que cada cop més pateix la classe treballadora i responsable també del desmantellament del sistema públic, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.

 

Tranquil·lament el grup es va desplaçar fins a la porta del seu domicili, a dalt de tot del carrer Balmes, a la zona alta de la ciutat, que és on viuen els que no s’han de preocupar per arribar a final de mes, per dir-ho d’alguna manera. Un cop allà van empaperar el portal de casa seva amb la seva foto i enganxines amb el lema “Aturem els pressupostos”; tot cridant: “Universitat pública i de qualitat”, “Culpable”, “On són els nostres diners”, “Anticapitalistes”… i d’altres coses per l’estil.
Al cap de pocs minuts es van presentar a la porta dues furgonetes dels mossos d’esquadra. Com a bons gossos guardians, van disposar un cordó a la porta de l’amo, no fos cas que entre tanta enganxina i cartellet en passés alguna de grossa. Tot i així, les assistents van seguir cridant al “senyor conseller”, demanant-li que baixés a donar explicacions dels pressupostos de misèria que pensa aprovar en breu. Alguns dels cotxes que passaven a aquella hora pel carrer Balmes mostraven el seu suport a l’escarni fent sonar la botzina.
Quan ja en van tenir prou i les manifestants començaven a marxar, van identificar un dels companys. Immediatament tothom es va posar a cridar a l’uníson “Si ens en toquen a una ens toquen a totes”. També, en un acte més simbòlic que pràctic, vam demanar que s’identifiquessin ells també. Les persones concentrades tenien clar que la seva presència allà davant de la casa del conseller era del tot legítima. I encara en podríem dir més, la nostra responsabilitat com a poble és denunciar i assenyalar els culpables que, sense massa remordiment, ens estan conduint a la misèria.
Ho seguirem fent.