El dilluns 8 d’abril s’ha dut a terme el desallotjament del Casal Popular de Gràcia damunt les 13 hores del migdia, un horari poc habitual. Dues unitats de set furgones de la BRIMO han procedit a iniciar aquest desallotjament ocupant els carrers de Torrent de l’Olla i Ros de Olano. Alhora, més d’una cinquantena de persones s’han concentrat al mateix indret per mostrar el seu rebuig després d’11 anys en què el Casal Popular ha esdevingut un espai alliberat, autogestionat i ocupat per l’Assemblea de Joves de Gràcia, ara ARRAN Gràcia. Precisament, l’assemblea feia pocs dies que havia rebut una carta dels jutjats en què s’avisava què l’últim recurs havia sigut desestimat i que, aleshores, procedirien a desallotjar l’espai entre el dia 1 d’abril i el dia 1 de juny.

L’arribada dels Mossos d’Esquadra al Casal ha estat sobtada tot i que la resposta per part dels graciencs i gracienques al llarg de tot el dia ha estat clara, ferma i s’ha fet visualitzar. El procés de desallotjament de l’espai s’ha prolongat al llarg del migdia i tarda, amb furgones equipades amb escales i un equip electrogen, a més d’altres materials per vetar els accessos a l’immoble. Més tard han arribat els paletes per tapiar les entrades amb maons i ciment.

La cinquantena de persones reunides a l’indret han improvisat una cercavila per fer una crida i fer-se sentir arreu dels carrerons de la Vila de Gràcia. Alguns dels punts de referència d’aquest han estat la seu del Districte de Gràcia, a la plaça de la Vila, acusant a la regidora Maite Fandos amb càntics exigint la seva dimissió, així com el tall del carrer Gran de Gràcia. En aquest mateix moment s’informava de la convocatòria de la tarda: manifestació a la plaça de la Revolució a les 19 hores del mateix dilluns.

Així doncs, un cop tocades les 19 hores de la tarda, unes  500 persones s’han concentrat a la plaça per aturar el que ha estat un imminent i sorprès desallotjament del Casal Popular. Aquest només ha estat l’indret del punt i principi d’un recorregut que ha passat pel carrer Torrent de l’Olla, la plaça de la Vila –on s’ha llegit el manifest-, el carrer Gran de Gràcia i el carrer Astúries fins el mateix Torrent de l’Olla. La llegida del manifest a la plaça de la Vila per part d’ARRAN Gràcia ha destacat el procés judicial en què ha estat sotmès al llarg d’aquests últims quatre anys l’espai alliberat, com s’ha esdevingut el procés de desallotjament, s’ha acusat a la seu del Districte i al seu equip, així com s’ha fet un crit esperançador per emprendre endavant un camí que “només fa 11 anys que ha començat amb l’ocupació del Casal Popular de Gràcia”. La marxa ha transcorregut tranquil·lament però els assistents han demostrat la seva ràbia atacant a seus bancàries i fent pintades combatives al llarg de tot el recorregut.

La manifestació ha estat desconvocada a la cruïlla Torrent de l’Olla amb Astúries on la majoria dels participants han continuat la marxa per reivindicar l’espai ocupat intentant accedir als carrers del Casal Popular. No obstant això, aquests restaven plens de brigades mòbils i antiavalots vigilant l’immoble. En alguns carrers del seu voltant s’hi han tombat contenidors formant barricades així com s’han esdevingut algunes càrregues policials amb ferits en intents d’entrar al recinte que envolta el Casal Popular de Gràcia. Tot ha transcorregut fins prop de les 22 hores, quan la majoria de carrers restaven gairebé buits.

Cal recordar que durant la primera quinzena de febrer ARRAN Gràcia va organitzar unes jornades per mantenir el Casal en marxa i restar a l’espera de l’actuació policial, apostant per la resistència. Durant aquest període, l’arribada dels antiavalots per desallotjar el Casal va resultar ser un intent frustrat a causa d’un flirteig.

El Casal, al llarg d’aquests 11 anys, ha estat una mostra de resistència contra l’especulació, una mostra de la cultura popular a més de l’alternativa juvenil als esquemes marcats pel sistema. Malgrat el desallotjament, els organitzadors i els participants de la manifestació, han deixat ben clar que “mai podran desallotjar la cultura popular”. El Casal Popular de Gràcia ha esdevingut un espai autogestionat, d’oci alternatiu pels joves graciencs i gracienques. On molta gent d’altres indrets, també hi ha tingut cabuda per tal de formar un xarxa de resistència al sistema capitalista governant.

El casal és un projecte que només acaba de començar. El casal es queda a Gràcia. El casal som totes.