Butlletí andreuenc n. 20 – Març 2013
No hi ha març per a tantes lluites
Ha tornat la primavera i, amb ella, les lluites han florit arreu. Millor dit, les lluites han eclosionat, tal i com ho fan les flors a la primavera. Perquè les lluites, com les flors, no neixen d’un dia per l’altre, sinó que són processos que s’ha d’alimentar i, en el moment oportú, esclaten i embelleixen el paisatge, embelleixen els grisos carrers del capitalisme tot mostrant-nos la bellesa de la determinació, de la fermesa i de la dignitat; de la combativitat de les oprimides, de la lluita revolucionària.
I ben determinada, ferma, digna i revolucionària, com a combativa oprimida, fou n’Elissa García, andreuenca antifeixista que morí al Front d’Aragó amb les armes a la mà, tot combatent el feixisme, l’agost del 1936. En honor i record d’ella, el 3 de març, un grup de feministes posà un paper amb el seu nom al C/Monges, que durant el període revolucionari tingué el de la miliciana antifeixista. Aquesta simbòlica acció de recuperació de la memòria històrica fou absurdament i rídiculament reprimida per la Guàrdia Urbana, en l’enèsima acció patètica de la que el Regidor Blasi n’és responsable. Arran d’això, s’ha elaborat un manifest de suport a les dues andreuenques retingudes, mentre que la CUP de Sant Andreu iniciarà els tràmits per canviar-ne el nom oficialment i en vol crear una plataforma de suport.
Aquests fets passaven el cap de setmana en què Endavant (OSAN) celebràvem la nostra 7a Assemblea Nacional. En un encontre que va aplegar més de 200 persones, l’organització va fer una clara aposta de com seguir treballant dins la Unitat Popular; com fer-ho en el marc de l’Esquerra Independentista; apostar per una CUP que s’estengui arreu dels Països Catalans mentre el centre de la UP es manté fora de les institucions; i enfortir l’organització a nivell nacional, tot aportant visió estratègica, superant restriccions sectorials o territorials. En la segona part de la 7a AN, que se celebrarà aquesta primavera, abordarem qüestions més tàctiques en la lluita més immediata. De fet, justament dues setmanes més tard de la nostra primera part, la CUP celebrava la seva Assemblea Nacional a Olot. Fou una assemblea més organitzativa que tàctica. La propera serà a la tardor d’enguany.
El cap de setmana d’enmig, tenia lloc el dia internacional de la dona treballadora. El mateix divendres 8 de març, hi hagué la manifestació en què participà l’EIB (Esquerra Independentista del Barcelonès) amb bloc propi. La mateix coordinadora va organitzar per dissabte a la tarda una xerrada al Pati Llimona. A Sant Andreu, l’EI (Endavant, Arran i CUP) vam organitzar una xerrada a la Pl. Pomera amb n’Elena Idoate, del Seminari d’Economia Taifa. Amb la seva ponència, i el ric debat que es va generar posteriorment, vam voler posar damunt la taula com les dones s’enduen la pitjor part de les retallades. En un sistema capitalista imposat sobre una base patriarcal -subjugació de la dona a l’home-, la crisi sistèmica que estem vivint no fa sinó agreujar les condicions de vida de les dones. Per a Idoate, la crisi té rostre femení i la doble explotació que pateixen es fa ara encara més palesa. Precisament, per remarcar la condició obrera i proletària de la jornada del dia de la dona treballadora, es van editar i repartir 100 fulls volants sobre l’origen històric del 8 de març.
Per aquelles dates va ser, també, quan Diables va rebre l’amenaça de clausura del local per a totes les activitats que no fossin de reunió o assemblea. Seguint una dinàmica de l’Ajuntament de Barcelona d’eradicar l’autogestió i l’autoorganització dels centres socials de la ciutat, siguin o no ocupats, el Districte vol imposar el mateix al nostre poble. Diables, però, és una peça clau en el teixit associatiu i veïnal de Sant Andreu, i cal defensar-lo com a tal. Anys de lluita i cultura popular avalen aquesta entitat que, entre altres, forma part de l’esquelet de l’Harmonia, que a principis de mes va organitzar una nova edició de la calçotada, novament amb un èxit rotund.
Justament, en la línia de l’autoorganització i la lluita combativa, el PTAC va realitzar una nova jornada de formació, el dilluns 11 de març. Un advocat del Col·lectiu Ronda va dibuixar el panorama de lluita que queda després de la reforma laboral de 2012. Davant la desolació de les eines legals, només queda la determinació i la combativitat, la solidaritat i el suport mutu, l’autoorganització al lloc de feina. Aquests són, precisament, els ingredients que han fet triomfar la lluita dels conductors i conductores de TMB. La combinació de la lluita legal amb la mobilització ha permès guanyar un nou judici, el de les vagues de l’any passat. La sentència, a més, decreta que qui no va lluitar no té dret al ‘descans de l’entrepà‘: certament, qui lluita pot guanyar, qui no lluita ja ha perdut.
La lluita és l’únic camí!
Sant Andreu de Palomar, Març 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)
endavantstap9b@gmail.com| http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org