Enfortim l’organització Estructurem el moviment: Línies mestres de les ponències aprovades a la IV Assemblea Nacional (Carcaixent 3 i 4 de desembre de 2006) i a l’Assemblea Nacional Extraordinària (Tarragona, 24 de març de 2007)
Índex:
0. Presentació
1. Introducció: Conjuntura actual als Països Catalans
2. La unitat de l’Esquerra Independentista
3. Enfortim Endavant (OSAN)
4. Estructurem el Moviment
5. Acords polítics de la IV Assemblea Nacional
_______________________________
 

0. PRESENTACIÓ

L’Esquerra Independentista (EI) és un moviment —un espai polític— jove en termes històrics i per això als ulls de gran part de la societat i les classes populars catalanes, encara no ha esdevingut un agent polític portador d’un projecte polític alternatiu sòlid i viable. Així, malgrat venir d’una tradició històrica secular de lluites populars, hui en dia és encara un repte per a l’Esquerra Independentista dotar-se d’organitzacions polítiques consistents.
L’esfondrament del moviment polític i l’organització militar, així com les reinsercions de la dècada dels 90, juntament amb altres fenòmens que han provocat desencís i frustració de moltes militants —els quals han acabat abandonant el moviment, amb la conseqüent esquerda generacional—, han generat la sensació que l’EI està condemnada a ser un moviment estrictament juvenil i amb escassa capacitat d’incidència social.
D’altra banda, el conjunt de l’esquerra anticapitalista catalana també ha demostrat ser incapaç de coordinar diferents lluites socials en una pràctica i discurs global, més enllà del fet puntual que les havia desencadenat. Això ha impossibilitat el plantejament i definició d’una alternativa política vàlida per a tots els sectors socials que pateixen la dominació capitalista espanyola i francesa.
És per açò que durant els propers anys Endavant es platejarà un doble repte: d’una banda, en clau independentista, dotar al Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN) d’una estructura sòlida —capaç de deixar enrere l’esquerda generacional— mitjançant l’enfortiment de la pròpia organització i, alhora, potenciant el treball unitari al sí de l’independentisme; i de l’altra, pel que fa al conjunt de l’esquerra anticapitalista catalana, aconseguir que, més enllà de les mobilitzacions puntuals, puga definir un projecte polític sòlid i coherent d’alternativa al sistema: la Unitat Popular.
Són aquests els eixos vertebradors de les ponències que s’han aprovat a l’Assemblea Nacional de Carcaixent i a l’Assemblea Nacional Extraordinària de Tarragona, que tot seguit exposem de manera resumida.

1. INTRODUCCIÓ: CONJUNTURA ACTUAL ALS PAÏSOS CATALANS

Des d’un punt de vista de contestació i vitalitat popular s’ha constatat la important desmobilització d’ençà l’arribada del Psoe a la Moncloa i amb la instal·lació del Tripartit / Entesa al Palau de la Generalitat. És una constatació evident si tenim en ment les grans mobilitzacions contra la guerra d’ocupació de l’Iraq o contra les diferents cimeres internacionals celebrades a les nostres terres.
Tanmateix, no és menys cert que més recentment s’ha observat una progressiva recuperació en la incidència i capacitat de mobilització en determinades lluites populars (oposició a la guerra al Líban, mobilitzacions contra l’especulació i per l’habitatge digne o contra grans projectes d’infraestructures), però que, com ocorregué en ocasions anteriors, tenen el defecte de no estar associades al sorgiment d’una alternativa política, ni a cap Moviment polític rupturista, com tampoc sorgeixen d’una onada de lluites més o menys ben fonamentades ideològicament i militant.
En el rerafons d’aquestes mobilitzacions es troba l’augment del descontent popular als Països Catalans, de la mà d’un creixent descrèdit del parlamentarisme burgès, tant al Principat, on l’actuació del Tripartit / Entesa ha diluït les esperances que molts tenien en el canvi polític, com a les Illes i el País Valencià, on els casos de corrupció han esquitxat fortament els governs. Això, però, sense menysprear la influència i credibilitat que el Psoe i altres esquerres institucionals mantenen entre  importants sectors socials com a alternativa al Pp, en especial al País Valencià i les Illes.
Un altre element que ha generat descrèdit del sistema ha sigut la reforma dels estatuts. Tot i que les reformes s’han aprovat amb poca contestació popular i escassa oposició política, podem situar a l’arrel del desinterès popular l’essència antidemocràtica d’aquest processos. En qualsevol cas, els processos de reforma han servit per evidenciar com els partits que acceptaren la Reforma de l’Estat franquista han pactat de nou per a què no canvie la situació d’opressió i explotació de les classes populars catalanes. Així, els debats estatutaris ens han mostrat dues coses fonamentals: d’una banda, que subjectivament l’autonomisme continua viu; i de l’altra, que objectivament l’autonomisme està esgotat com a via reformista de construcció nacional, sobretot al Principat. I això sense oblidar que malgrat tot, la divisió en autonomies dels Països Catalans està afeblint dia a dia la identificació nacional del conjunt i l’espanyolització dels territoris.
L’altra cara del descrèdit del sistema és la despolitització d’àmplies capes de la població o, el que és més greu, el seu viratge cap a postures reaccionàries, tot aplanant el camí per a la proliferació de grupúscles feixistes o neofeixistes, que, alhora, són l’expressió extrema d’un dels bàndols enfrontats en el conflicte latent entre els i les partidàries de l’espanyolització del nostre país i les i els partidaris de la recuperació i reintegració nacional.
L’anomenat blaverisme al PV és un dels exemples més clars de populisme neofeixista: durant 30 anys ha estat fomentat per la burgesia espanyolista, que s’ha servit de l’anticatalanisme per deslegitimar les esquerres polítiques. Val a dir que, actualment, aquesta estratègia anticatalanista, tot i haver perdut els seus referents polítics propis, continua donant fruïts a la dreta i retroalimentant un moviment reaccionari —a hores d’ara minoritari però encara amb molt de potencial,— que empra la violència política contra l’esquerra i el catalanisme valencià, sovint en connexió amb l’extrema dreta espanyola.
Mentrestant, al Principat, l’aparició de ‘Ciutadans / Partido de la Ciudadania’, amb un discurs i formes espanyolistes renovades ens planteja la necessitat de certa readaptació del discurs antifeixista i antiespanyolista.
Per últim, cal no oblidar que aquests fenòmens de façana populista o liberal es complementen amb l’existència de grups més obertament feixistes i d’actuació violenta, sovint vinculats a la policia i usats per ella. Els darrers temps, s’ha viscut als Països Catalans una reactivació dels grups d’extrema dreta, amb una major organització i amb recursos econòmics importants; és necessari, també, que l’Esquerra Independentista estiga en condicions de fer-los front.
En l’àmbit socio-laboral, si les pitjors previsions es confirmen, en els propers anys veurem com s’agreuja el problema de les denominades deslocalitzacions industrials, al mateix temps que amenaça d’esclatar la bombolla constructora sobre la qual s’ha recolzat la nostra economia recent. Açò, inevitablement, generarà una immensa capa de gent aturada o molt precàriament ocupada. Alguns territoris, com la Catalunya Nord, ja presenten elevats índex de d’atur, mentre el seu entramat econòmic s’especialitza en el sector terciari i de serveis. I la política europea, amb les seues directives neo-liberals i de desmantellament dels serveis públics empitjorarà encara més la qualitat de vida dels catalans i catalanes.
Finalment, en l’àmbit de la cultura i la llengua, la comunitat catalanoparlant segueix sent objecte d’una greu discriminació, més o menys accentuada en funció del territori i no sempre percebuda com a tal. Al mateix temps, el secessionisme lingüístic continua viu al País Valencià, allunyant el debat d’allí on hauria de ser: en l’impuls la normalització del valencià. I d’aquesta manera, l’ús del català continua retrocedint al conjunt de la nació. Paral·lelament, algunes organitzacions que s’atribueixen el paper de defensores de la llengua han renunciat a plantar cara a les agressions i als retrocessos en àmbits fonamentals.

2. LA UNITAT DE L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA

D’ençà la III Assemblea Nacional d’Endavant (Sant Pere de Ribes, 30 i 31 d’octubre de 2004), s’ha produït un visible acostament entre els diferents agents de l’MCAN, amb un creixent treball unitari de base i amb l’aparició de més sectorials unitàries, entre d’altres coses. Paral·lelament, durant aquest període també s’ha aconseguit combatre el discurs «unitarista», és a dir, el discurs que atribueix a la divisió orgànica de l’EI la seua incapacitat d’actuar com a Moviment i que, alhora, veu en la unitat la solució a quasi tots els seus problemes. Així mateix, en els darrers anys, la dissolució dels processos de confluència —hereus d’etapes anteriors— ha permès una clarificació dels diferents agents de l’EI, que, sens dubte, ha facilitat l’enteniment posterior.
Així doncs, es pot afirmar que l’independentisme ha avançat cap a la unitat perquè ha començat a fixar unes bases reals per a la mateixa. Unes bases que, segons entén Endavant, passen per la delimitació dels agents polítics a tenir en compte i la no pressuposició  —i, en aquest cas, no sobrevaloració— de la utilitat, o bé, necessitat política de la unitat. És per açò que podem considerar que el futur immediat es esperançador, ja que s’està avançant en la construcció d’un Moviment d’alliberament fort, ben estructurat, i amb una base organitzativa i político/ideològica cada cop mes potent.
– Campanyes Unitàries
Per a Endavant, les campanyes unitàries són un punt de trobada de l’esquerra independentista i dels moviments socials. Per tant, més enllà dels seus objectius concrets, són una eina de construcció del Moviment i de la Unitat Popular.
En els darrers dos anys, l’activitat política d’Endavant (OSAN) s’ha centrat, a nivell nacional, en dues campanyes importants que de manera irregular han englobat el conjunt de la nació: la Campanya Contra la Constitució Europea i la Campanya Unitària per l’Autodeterminació. En aquestes s’ha aconseguit un treball unitari de l’esquerra independentista que ha permès un apropament entre organitzacions i que, alhora, ha fructificat en diades unitàries o en iniciatives conjuntes.
Paral·lelament, aquestes campanyes han permès a l’esquerra independentista treballar amb altres sectors polítics que també conflueixen en aquests espais unitaris. D’aquesta manera, l’independentisme ha adquirit legitimitat de cara a col·lectius i moviments socials amb els quals s’haurà de treballar en un futur.
Políticament, però, s’ha evidenciat com aquestes campanyes unitàries han tingut un ressò limitat i han assolit els seus objectius només en part: les Campanyes Unitàries no han mobilitzat la societat civil catalana com va ocórrer amb altres campanyes abans de l’arribada del Psoe a la Moncloa i al Palau de la Generalitat de Catalunya. Així doncs, ha quedat palès que tant l’EI com els moviment socials en general tenen molt escassa capacitat d’incidir sobre la gran majoria de la població catalana.
– Les diades
Pel que fa a les diades, Endavant considera que són també un bon espai de treball unitari independentista. Tant al País Valencià com al Principat hi ha hagut exemples de diades unitàries, però no hem sigut capaces de dur a terme de manera unitària totes les diades nacionals. De nou, les diferents realitats ens han impedit dur una política comuna al conjunt del País, tot i que no per manca de voluntat d’Endavant.
Tanmateix, des de l’anterior assemblea nacional, considerem que s’ha consolidat un espai diferenciat independentista al conjunt de les diades tant nacionals, com socials o antipatriarcals. Endavant considera fonamental consolidar aquest espai allí on ja existeix i crear-lo a les diades on encara l’EI no té presència, sense que la impossibilitat de fer un bloc únic no impedisca altres tipus unitat d’acció, entesa o coordinació entre les organitzacions de l’EI, ni que siga discursivament.
Finalment és important recordar que s’han de potenciar les diades de caire no nacionals per aprofundir en la vinculació a determinades lluites populars i avançar en la Unitat Popular. Unes lluites populars que poc a poc han anat conformant-se més enllà de conjuntures concretes per tendir a una certa estructuració. La funció d’Endavant, però, no és la de donar suport a tot tipus de lluites populars, sinó determinar quins són els àmbits estratègics de lluita i impulsar formes populars d’organització en aquests àmbits.
 

3. ENFORTIM ENDAVANT (OSAN)

Endavant es planteja de cara als propers anys reforçar-se internament com a pas previs per assolit els objectius següents:
 

• Mostrar, en cada àmbit de lluita, la necessitat de la independència i el socialisme per a assolir els objectius concrets, tot convertint les consignes abstractes en guies de l’acció concreta.
• Incrementar els nivells de combativitat.
• Reforçar el compromís de l’Organització amb la construcció de la Unitat Popular.

Aquesta triple aposta ha de permetre a Endavant aprofundir en la clarificació ideològica en el si de l’independentisme, marcant de manera nítida el nostre espai —desmarcant-nos de les receptes reformistes i sabent fer propostes d’esquerres conseqüents i entenedores—, però també fent una hàbil i correcta política d’aliances que ens permeta trencar amb el cert aïllament polític i social amb l’objectiu d’avançar en la  configuració de la Unitat Popular catalana.
El MCAN necessita estructures organitzatives sòlides que permeten afrontar els reptes polítics que se li presenten i Endavant ha de ser una eina útil, tant per a la mobilització activa en el marc de les lluites populars, com per fer elaboracions teòriques sobre les prioritats i la línia política de l’EI.
Així doncs, el principal repte d’Endavant és guanyar en capacitat d’incidència política i en eficàcia organitzativa per contribuir a l’estructuració d’un MCAN socialment influent i políticament coherent, i les vies per fer-ho són la formació de la militància i el reforçament de l’estructura nacional. D’aquesta manera ens aproparem a l’objectiu d’ocupar la centralitat política del moviment.
En aquest camí a recórrer, la primera gran mancança organitzativa d’Endavant és superar la disjuntiva de tenir una estructura orientada cap a la construcció d’una organització de quadres i al mateix temps dur a terme un treball diari més propi d’una organització de masses. L’anàlisi intern i la critica al funcionament han de partir de la constatació de pocs nuclis quantitativament i qualitativament forts i, per tant, de l’obligació de treballar pel reforçament numèric de les nostres comarques més febles i alhora que obrir nuclis a noves comarques.
Aquest creixement territorial s’ha de fer cercant un perfil de militant seriós, format i en connexió amb les lluites del seu entorn. El creixement qualitatiu de la militància d’Endavant ha de provenir, també, del reforçament de la disciplina, la formació i el compromís de la mateixa i, per tant, aquests valors s’hauran de potenciar entre els vells i nous militants. La formació constant ha de ser la clau que ens permeta fer un pas definitiu cap a la consolidació política d’aquest projecte.
Finalment, Endavant planteja centrar la seua activitat política en els grans temes que afecten la societat catalana:
 

• La progressiva precarització les condicions de vida i laborals (privatització dels serveis públics, encariment de habitatge, la destrucció del territori, incapacitat d’escollir el propi model econòmic, etc.);
• L’assimilació creixent i generalitzada dels valors espanyol i francès (retrocés de la llengua catalana, colonialisme cultural i polític, negació de la memòria històrica, etc.);
• La divisió de la classe treballadora catalana per motius ètnics o d’origen (amb les conseqüències de racisme, xenofòbia, marginació i deteriorament de la solidaritat de classe).

És tasca d’Endavant articular un discurs propi que permeta abordar aquestes qüestions —que no sempre han tingut l’atenció que mereixien per part de l’independentisme— de manera satisfactòria.
– La qüestió antipatriarcal
Dins de l’Esquerra Independentista la lluita antipatriarcal i la seua importància política han estat assumides progressivament per les diferents organitzacions. Ara és el torn d’Endavant de tractar-la internament i externa com a eix transversal en tots els àmbits de l’organització per intentar aconseguir un projecte antipatriarcal integral dins de la lluita d’alliberament social i nacional.
Cal infondre l’òptica antipatriarcal en tots els àmbits i, per tant, cal incidir transversalment dins l’esquerra independentista, dins la societat catalana (a nivell econòmic, cultural, de sistema educatiu, institucional i de mitjans de comunicació) i dins de tots els moviments socials que també es veuen en la necessitat de construir el nostre poble.
Des d’Endavant, doncs, s’impulsarà i participarà en la creació de nous espais comuns des d’on impulsar la lluita antipatriarcal. A més a més, es potenciarà el treball intern per corregir mancances polítiques en el funcionament intern i en la projecció pública d’Endavant.
– La qüestió socio-laboral
En els darrers anys, la tasca d’Endavant a nivell laboral s’ha centrat en la participació en plataformes unitàries, com ara les Xarxes Contra els Tancaments i la Precarietat, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. Mantenir la presència a les diferents Xarxes contra la precarietat que existeixen, així com treballar per impulsar i dinamitzar altres xarxes o espais unitaris del mateix caire, seran els objectius d’Endavant en la lluita socio-laboral.
D’altra banda, Endavant treballarà internament per crear un discurs propi de seguiment de les problemàtiques actuals, ja siguen tancaments, deslocalitzacions o reformes, per analitzar-los i poder-s’hi posicionar. Tot plegat servirà per millorar la campanya «Capitalisme és precarietat» que es mantindrà com un dels eixos polítics de l’organització.
Paral·lelament, Endavant té la voluntat d’informar-se i contactar amb els diferents sindicats amb què comparteix objectius o pràctiques —o ambdós alhora— com ara la COS, Intersindical, Cobas i CGT, per fer-ne una valoració i preparar un futur debat per tal de poder fixar, a mig termini, una aposta sindical concreta.
– La qüestió internacionalista
Les relacions polítiques a nivell internacional són de creixent importància per a Endavant. Són quelcom més que solidaritat internacionalista: enriqueixen l’organització i el moviment gràcies al coneixement i intercanvi d’experiències; i, paral·lelament, contribueixen a difondre la situació d’opressió dels catalans i catalanes a nivell internacional.
Així doncs, Endavant potenciarà la presència de l’Esquerra Independentista en els fòrums i trobades de l’esquerra anticapitalista internacional. En especial, Endavant reforçarà la seua participació en les jornades Sokoa de cara a crear un referent revolucionari a nivell europeu. En aquesta, com en la resta de trobades, Endavant treballarà pel reconeixement internacional de la lluita per l’alliberament dels Països Catalans.
D’altra banda, la presència internacional requereix una clarificació dels interlocutors per establir diferents graus de relació i de col·laboració a nivell internacional. En aquest sentit, es potenciaran les relacions amb els moviments d’alliberament nacional i social dels estats espanyol i francès, en tant que estats ocupants dels Països Catalans, i amb els quals cal implementar la nostra lluita per tal de desestabilitzar amb major força els estats opressors.
Finalment, Endavant referma el seu suport a les brigades internacionals catalanes: s’hi dedicaran més esforços a les relacions amb les brigades catalanes en base al reconeixement i l’intercanvi polític per contribuir a la seua consolidació i dinamització. Així mateix, Endavant aposta per què les brigades siguen l’embrió d’una futura organització de solidaritat internacionalista, basada en l’experiència de la Venceremos i l’Alí Primera. El primer pas en aquesta direcció és la consolidació i dinamització d’ambdues brigades.
– La qüestió antirepressiva
En l’àmbit antirrepressiu,  Endavant aposta per reforçar les actuals estructures existents, ja siguen organitzacions nacionals, col·lectius locals o coordinadores antirepressives puntuals creades per a la defensa d’independentistes represaliats o dels i les preses polítiques catalanes.
Paral·lelament, Endavant creu necessària la consolidació d’una estructura interna capaç de garantir la seguretat i estabilitat de la pròpia militància. En la mesura que l’estructura interna de l’organització ho permeti, Endavant treballarà en favor de la construcció d’un moviment antirepessiu unitari de l’EI.
Actualment, Alerta Solidària és l’organització antirepressiva unitària de l’EI i, per això, Endavant farà una nova aposta per aquesta organització, acostant posicions de manera gradual i incrementant les relacions polítiques entre ambdues organitzacions, intercanviant informació i recursos.

4. ESTRUCTUREM EL MOVIMENT

L’estructuració del Moviment Català d’Alliberament Nacional és un compromís d’Endavant complementari al reforçament de la pròpia organització. Les línies mestres que regiran la política d’Endavant en aquesta qüestió tindran a la base tres punts fonamentals:
En primer lloc, Endavant assumirà la seua responsabilitat política i participarà i es posicionarà en diferents els processos de confluència al si l’independentisme. La confluència de l’independentisme és un objectiu que l’organització s’ha de marcar a mitjà termini, però sense perdre de vista que Endavant com a organització i l’independentisme com a moviment són febles organitzativament i amb una implantació social escassa.
En segon lloc, Endavant treballarà per contribuir activament a establir els aspectes centrals de l’agenda política del moviment. Com a organització política Endavant ha de discutir i proposar a la resta de l’EI els temes estratègics i tàctics prioritaris que han de centrar l’activitat política de tot el MCAN. En aquest sentit, Endavant es compromet a organitzar debats, a través de la comissió de formació, amb l’objectiu d’establir la postura dels independentistes en les diverses problemàtiques que engloben la nostra lluita.
I, finalment, Endavant reforçarà les estructures sectorials del MCAN existents. Cal treballar activament per aconseguir que els avanços polítics i organitzatius de les estructures sectorials serveixin per a construir l’MCAN i per a aconseguir els nostres objectius polítics globals.
En els propers dos anys, hi ha tres àmbits sectorials que són de crucial importància per la futura construcció de l’MCAN: en primer lloc, l’evolució de les CUP i els avanços en la lluita municipal després de les eleccions municipals del 2007; en segon lloc, la unitat d’acció de les organitzacions juvenils; i, per últim, consolidar la nova organització estudiantil.
– El treball municipalista
Endavant entén que la lluita municipal va més enllà de gestionar una de les institucions que conformen l’estat: la presència independentista als ajuntaments ha de comportar la denúncia de les limitacions de l’actual marc institucional i ha de ser un instrument de la lluita contra l’estat en camps tan diversos com la lluita contra la precarietat, l’ecologia, l’urbanisme o la cultura. La lluita municipal ha de ser un revulsiu i alhora una caixa de ressonància de les reivindicacions populars i ciutadanes.
Endavant considera que l’acció municipal independentista ha de vincular-se al conjunt de l’MCAN i ha de formar part de la seva estratègia. Ha de quedar clar que el treball municipalista està al servei de la Unitat Popular i de l’MCAN, i no a l’inrevés. Només així farem que la presència independentista, hui en dia molt minsa, puga anar creixent de mica en mica partint d’unes bases sòlides i un projecte polític clar.
Cal aprofitar els avantatges d’aquest àmbit de treball, com ara la seua idoneïtat per al treball unitari amb altres sectors socials, la facilitat que ofereix per introduir dins la lluita independentista un ventall de qüestions que fins ara no havien estat tractats suficientment, i, finalment, el potencial d’aquest àmbit per aconseguir major suport social de les classes populars a l’actual línia combativa i rupturista de l’EI.
Així doncs, Endavant impulsarà el treball en l’àmbit municipal, tant a les seues assemblees pròpies, com en base a la creació d’assemblees populars comarcals o locals, és a dir, en la construcció de la Unitat Popular. El seguiment de la política municipal i l’articulació d’alternatives polítiques des de l’àmbit local han de ser l’embrió de futures CUP.
En relació a les CUP, Endavant hi seguirà treballant com ho ha fet fins ara. En un futur les CUP poden arribar a ser l’expressió electoral i l’eina institucional d’un Moviment Català d’Alliberament Nacional molt més ampli, amb incidència real en la majoria de les classes populars i amb les estructures democràtiques que permetin bastir el contrapoder popular a tots els àmbits possibles i a tot el territori nacional.
Així doncs, allí on es donen les condicions adequades Endavant s’implicarà en les Candidatures per contribuir al seu bon funcionament i per vetllar per el correcte desenvolupament del treball polític que s’hi realitzi. A mitjà termini, les Candidatures d’Unitat Popular han de formar part d’un projecte d’abast nacional i superar l’estat actual de mera agrupació de candidatures independents.
– La sectorial juvenil
Endavant aposta pel treball de base i la unitat d’acció amb el conjunt de les organitzacions independentistes i anticapitalistes i, en especial, amb aquelles que tenen major presència al carrer, és a dir, amb Maulets i la CAJEI. El contacte directe i periòdic amb les sectorials juvenils de l’independentisme és una prioritat d’Endavant, tant a nivell nacional com a nivell local.
En aquest sentit, Endavant vol, en primer lloc, refermar explícitament el seu suport a la CAJEI, atenent a la confiança recíproca i al treball conjunt fructífer dels darrers anys. Així mateix, i pel que fa a Maulets, Endavant valora positivament els recents esforços unitaris i aposta per intensificar-hi les relacions tant a nivell nacional com a nivell local. Endavant considera que l’entesa amb Maulets és fonamental per a l’estructuració de l’MCAN i, per tant, una prioritat de l’organització.
De cara a un procés de confluència en aquest àmbit, Endavant veu necessària la creació d’unes condicions prèvies que passen per la unitat d’acció i l’aprofundiment en l’estructuració del Moviment en contraposició als discursos unitaristes. Endavant entén que aquestes condicions són: l’acostament i el reconeixement mutu entre ambdues organitzacions, l’articulació d’un discurs i una praxis apropiats i la definició d’un model organitzatiu adequat. Així doncs, Endavant treballarà per l’acostament polític amb Maulets i entre Maulets i la CAJEI.
– La sectorial estudiantil
Recentment, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha agafat el relleu de l’Alternativa Estel i la Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans com a referent estudiantil d’Endavant, que assumeix com a pròpia la lluita per un ensenyament públic, popular, català, de qualitat i antipatriarcal davant les continues agressions que rep l’educació publica catalana.
Endavant entén que la lluita sindical estudiantil desenvolupada pel SEPC ha de venir acompanyada d’una important feina d’agitació i propaganda a les aules de les lluites socials i nacionals que porta a terme l’EI: la d’emancipació nacional, la d’emancipació de la classe treballadora, l’antirepressiva, la internacionalista, l’antipatriarcal i qualsevol altra que assumisca l’EI.
El SEPC s’ha d’implicar políticament en totes aquelles decisions que afecten el moviment i, alhora, cal que el SEPC esdevinga el portaveu polític de l’EI a les aules i, en especial, de les organitzacions juvenils. Tampoc no es pot oblidar la funció del SEPC com a escola de militants: ha d’aportar a l’MCAN militants amb una formació marxista i de pràxi revolucionària.
Així doncs, Endavant es proposa estrènyer relacions polítiques amb el SEPC i, si cal, prendre la iniciativa amb propostes que introduisquen la política als centres d’ensenyament. Així mateix, Endavant fomentarà la implicació de la seua militància en el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.

5. ACORDS POLÍTICS DE LA IV ASSEMBLEA NACIONAL

• De manera resumida, en eixir d’aquesta IV Assemblea Nacional, Endavant,  Organització Socialista d’Alliberament Nacional, adopta com a acords polítics:
• Treballar per assolir un funcionament orgànic eficaç des del punt de vista estratègic, de la difusió del nostre discurs i d’expansió política.
• Continuar treballant per la construcció de la Unitat Popular, implicant-se, com a via per a aconseguir-ho, en les lluites populars existents al llarg del territori.
• Treballar per l’estructuració del Moviment Català d’Alliberament Nacional.
• Establir un posicionament i una línia d’actuació coherents i concises en temes claus que afecten la societat catalana.

• I, finalment, apostar per fer avançar la desobediència civil.

[box style=”1″]Podeu descarregar des d’aquí els documents: [button link=”http://www.endavant.org/wp-content/uploads/2013/03/resolucions_IV-assemblea-nacional.pdf” size=”small” target=”_blank” icon=”download” style=”grey”]Descarregar[/button][/box]