Butlletí andreuenc n. 18 – Gener 2013

Només desobeint avançarem!

“Fins que els lleons no tinguin els seus propis historiadors, les històries de cacera seguiran glorificant els caçadors”, va deixar escrit Eduardo Galeano al Libro de los abrazos. Certament: si qui fa les lleis és una minoria que les escriu al seu favor, la immensa majoria de la població sempre en sortirem perdent. I encara pensarem que el món és així i no hi ha res a fer.

Sempre en sortirem perdent? Bé, sempre que n'acatem la seva legalitat com si fos asèptic, neutral, equànime i igualitària. Res més lluny de la veritat. I per sort, cada cop més gent s'adona de la injustícia de la seva legalitat: de la injustícia de les seves lleis. Les que vesteixen la seva justícia.

I és així com gener ha estat un mes en què hem posat damunt la taula la necessitat de la desobediència. El dissabte 5 de gener, una vintena d'activistes pujaven dalt d'un bus turístic de TMB per denunciar l'augment del bitllet del transport públic. La classe treballadora no ens podem pagar un bitllet a preu de luxe, per això #NoPaguem. Era el tret de sortida. Els dimecres 9 i 16 de gener, sengles accions obrien les portes als metros de Catalunya i Diagonal. Poc després, accions als barris, al Fort Pienc i Les Corts.

Finalment, el dia 31 va arribar l'acció coordinada descentralitzada. Nombroses estacions del metro van ser testimoni de l'obertura de portes per part de persones (treballadores, aturades, estudiants, etc.) que denunciaven l'encariment del transport o reclamaven la readmissió de l'Andreu de Cabo, entre altres. A Sant Andreu, l'acció es va fer matí i tarda, aconseguint que prop de 1500 persones passaren sense pagar. Les accions de desobediència de #NoPaguem només acaben de començar: el dissabte 9 de febrer, en assemblea, es decidiran noves passes a fer.

En el camí de la desobediència vam transcórrer, també, tot manifestant-nos en contra de les afectacions 'definitives' de la modificació del Pla General Metropolità. Vam sortir tant ràpid de casa a prendre els carrers del nostre poble que 'Salvem el Casc Antic' va néixer amb un sol objectiu: guanyar. I així ha estat. Aquest mes de gener hem pogut veure com la mobilització i la ferma determinació de no acatar el que ens imposen les administracions són útils, necessàries i imprescindible per guanyar el que és nostre.

S'han aconseguit la majoria de desafectacions i 'Salvem el Casc Antic' pot presumir de mobilització popular, de la mateixa manera que la mobilització popular pot presumir de legitimitat, que és del que aquí parlem. Enfront de la legalitat injusta, la legítima desobediència és el camí per lluitar i aconseguir petites victòries que ajudin a créixer en consciència i més mobilització.

És aquesta la filosofia amb la que les diputades de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) van emetre els seus vots a la 'Declaració de sobirania' de CiU, ERC i ICV. Perquè, més enllà dels vots la declaració aprovada, allò important és allò que recollia la declaració presentada per la CUP i que va ser rebutjat de ple per tots els partits signants de l'altra, inclosos els autoanomenats “d'esquerres”: la mobilització i la desobediència com a motors claus d'un procés que ha de ser massiu, popular i conscient de confrontar la legitimitat a la legalitat.

En aquesta confrontació, hem d'entendre que la lluita comportarà, com sempre, la repressió, com el cas del nostre company de València, detingut i absolt el mateix dia per la vaga general del 14 de novembre. Els caçadors faran servir les seves escopetes per seguir-nos matant, més encara si decidim deixar de ser trofeus a les seves parets i esmolar les urpes. Cal, per tant, desenvolupar xarxes de suport mutu, estratègies de lluita i resistència col·lectives que ens permetin fer front a l
es envestides del capitalisme.

En aquest sentit, el Punt de Trobada d'Afectades per la Crisi segueix treballant en la formació interna per poder-se presentar públicament i oferir a la població andreuenca un espai de lluita des de la solidaritat de base més propera i arrelada. El cas de les companyes de la PAHC de Sabadell, que vingueren a compartir la seva experiència, és tot un referent en la creació d'estructures de contrapoder bastides des de la legitimitat, la lluita col·lectiva, la mobilització i la desobediència.

Comencem a escriure la nostra història, comencem a desobeir. Seguim construint legitimitat.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Gener 2013. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org