El dijous 22 de novembre, la CUP-AdE de Sant Andreu va realitzar l'última activitat de la campanya. Va ser un 'cercacaixes' que va recórrer diversos carrers de Sant Andreu tot assenyalant bancs i caixes com a culpables de la crisi, en tant que responsables i beneficiaris del sistema capitalista.

A les 6 de la tarda va sortir el cercacaixes de Pl. Orfila, tot avisant per megafonia en què consistia l'acció i repartint fulls volants denunciant la vinculació entre partits polítics, d'una banda, i bancs i caixes, de l'altra. Les persones assistents, que arribaren a la trentena, duien cartells que simulaven els diàlegs dels còmics tot mostrant queixa i rebuig a desnonament, l'estafa de les preferents, la submissió de partits a entitats bancàries, i un llarg etcètera.

Agafant el Psg. Torras i Bages, pujant pel C/Joan Torras i seguint pel C/Gran fins arribar a Fabra i Puig, el cercacaixes va denunciar la dictadura econòmica tant dins d'algunes seus com a fora. En una seu de La Caixa se'ls va intentar fer fora i impedir la lectura del full volant, però es va continuar sense problemes; tampoc el fet que Catalunya Caixa avisés als Mossos que tenia "la sucursal ocupada" va portar més problema que la presència d'agents de paisà que van seguir el cercacaixa sense arribar a actuar.

En aquest sentit, el cercacaixes va veure que era més útil quedar-se fora de les seus i explicar els motius de l'acció i la denúncia a la gent que passava pel carrer. En tots els casos, la gent es quedava a escoltar aquests mítings improvisats i, en alguns casos, fins i tot es van sentir alguns aplaudiments. Davant la seu de CDC, es va fer més evident que mai la denúncia del seu programa polític. No debades, el portaveu del cercacaixes convidava la gent a preguntar-se d'on havien tret el finançament els diferents partits polítics, ja que així veurien a qui deurien els favors.

Per contra, es feia saber que la CUP no ha demanat cap crèdit i que tota la campanya ha estat autofinançada i autorealitzada. De fet, durant el propi cercacaixes, diverses persones enganxaden adhesius de la CUP en favor d'un habitatge digne o d'Endavant contra La Caixa. El cercacaixes va concloure a la cruïlla del C/Gran amb Fabra i Puig, després de més d'una hora denunciant el vincle entre partits polítics i entitats financeres, i de mostrar el suport als treballadors en vaga de fam quan es va passar davant d'una botiga de Movistar.

 

[En breu penjarem fotos]

Text del full volant:

Assenyalem els culpables de la crisi, assenyalem els responsables del capitalisme!

 

Fa anys que ens parlen de crisi. Concretament, des del 2008. Però nosaltres ja feia anys que la patíem, aquesta crisi. Quan els grans mitjans d'informació van començar a parlar de crisi era perquè les empreses a les que es deuen, les seves propietàries, necessitaven canvis. Canvis en l'àmbit laboral, canvis en les llibertats socials, canvis en la gestió dels serveis; no pas perquè tinguessin crisi.

 

Dit i fet. Des d'aleshores, els partits polítics, que també són, en gran part, propietat dels bancs i caixes a qui deuen diners de campanyes electorals i favors tèrbols -ja sabem que la corrupció és un mar de casos aïllats-, van començar a legislar en favor d'aquestes grans corporacions transnacionals que poc entenen de pàtries que no siguin l'euro, el dòlar o el ien. La sobirania nacional dels Països Catalans no només està trossejada i sotmesa als estats espanyol i francès, sinó al capital transnacional al que es deuen aquests partits, governs i estats.

 

Des del 2008, aquestes empreses mai han deixat de guanyar. No només no perden, sinó que segueixen augmentant beneficis, beneficis de centenars i milers de milions d'euros. Mentre, a naltros, els i les treballadores, ens retallen a cop de decret: menys drets a la feina per reformes antilaborals; menys serveis públics per privatitzacions que afavoreixen entitats privades participades pels mateixos bancs i caixes; més repressió al carrer contra la gent que lluita, mentre per als antiavalots mai hi ha retallades; ens fan fora de casa per no poder pagar la hipoteca a una entitat rescatada amb diners públics, amb els nostres diners!

 

Ja comptem persones mortes per haver-se trobat tancades les urgències. Cada cop són més els suïcidis provocats per l'amenaça de desnonament. Això són assassinats, assassinats encoberts pels gestors dels sistema: els polítics que no faran ni minut de silenci, els bancs i caixes que amb l'execució del desnonament, ens executen a nosaltres. Tenen les mans tacades sang! I tenen noms i cognoms: es diuen La Caixa, Banco Santander, BBVA, Catalunya Caixa, Bankia i un llarg etcètera. I són gestionades per gent que donen més importància als seus beneficis econòmics que no pas a les nostres vides.

 

Per tot això, des de la CUP-Alternativa d'Esquerres no només no demanem crèdits per tirar endavant la campanya per no deure res, sinó per un compromís ètic i polític. Un compromís amb la nostra independència i amb la nostra gent, els i les treballadores que som víctimes d'aquest sistema. Perquè el que vivim no és una crisi, sinó la lògica il·lògica del sistema capitalista, assenyalem els culpables!

 

Si el sistema desnona famílies, si el sistema retalla en educació i sanitat públiques, som i serem antisistema!

Per la independència i el socialisme als Països Catalans, per la plena sobirania, som i serem anticapitalistes!