Crònica de la PLATAFORMA EN DEFENSA DELS SERVEIS PUBLICS DE LA COSTERA LA CANAL
Avui els perols que ens han buidat a base d’atur i retallades, per alimentar l’avarícia de banquers i especuladors, han ressonat pels carrers de Xàtiva. Un cop més hem eixit al carrer, per recordar als nostres governants que no permetrem que les seues polítiques ens aboquen a la misèria i anul·len el futur de les nostres filles i fills.
Avui els perols han sonat per les aules massificades que no tenen professorat.
Avui els perols han clamat per les malaltes que engrossen els llistats d’espera dels hospitals públics que ens volen privatitzar.
Avui els perols han cridat pel professorat i el personal sanitari que malgrat les retallades de sou i la manca de recursos materials i humans, s’esforcen per què tinguem un ensenyament públic de qualitat i una sanitat pública digna i eficaç.
Avui hem fet sonar els perols pels milers de joves, més dels 50%, que volen treballar i no poden.
Avui els perols han ressonat per les dones que pateixen violència de gènere, que s’enfronten a la cara més amarga d’una societat masclista soles, sense que l’administració pública dispose els recursos materials i humans necessaris.
Avui els perols han clamat per les persones aturades, que veuen com el dret al treball s’ha convertit en un privilegi.
Avui els perols han fet recordar que les persones dependents han d’esperar divuit mesos per què els responguen la sol·licitud, i que els impagaments de la Generalitat fan perillar el centre d’atenció a discapacitades d’Aspromivise a Xàtiva.
Avui els perols han clamat per les famílies que són expulsades de les seues vivendes per no poder pagar la hipoteca.
Avui els perols han cridat per les treballadores i treballadors, amb condicions laborals cada cop més abusives, propiciades per reformes laborals que faciliten l’acomiadament i fomenten la precarietat laboral.
Avui al darrere dels perols estaven també les pensionistes que a més de tindre congelades les pensions, ara han de pagar pels medicaments que necessiten.
Avui els perols han rebutjat la pujada d’impostos o taxes, com la del fem, que pretenen que paguem les ciutadades per costejar la construcció del macroabocador de Llanera de Ranes, que a més de ser un atemptat ecològic, empijorarà la qualitat de vida de les veïnes d’aquestes comarques.
Ja portem molt de temps patint retallades en serveis públics i en drets socials. Unes retallades que són justificades per la crisi econòmica, una crisi que és inherent a aquest capitalisme salvatge que domina governants i parlaments, provocada per l’avàricia d’alguns i que estem pagant les classes treballadores. Ja estem fartes d’escoltar que hem d’acceptar els ajustos per què no hi ha diners!! No,no i no!! Exigim responsabilitats!! Els culpables de la crisi totes sabem qui són: els banquers, els responsables de la bombolla immobiliària, els especuladors financers, els governants…Culpables de què avui en dia milers de persones estiguen a l’atur; Culpables de què centenars de persones siguen expulsades de les seues cases per no poder pagar els deutes amb els bancs i Culpables de retallar els serveis públics, mentre amb els diners de totes rescaten els bancs que fan fallida.
I no només es queden ahí. En els darrers mesos assistim a una retallada dels drets fonamentals i les llibertats públiques de la ciutadania: amb l’anunci de reforma del dret de reunió i manifestació; amb la tipificació com a delicte de les gravacions a agents de policia, després que haja estat evident que es fa un ús desmesurat i desproporcionat de la violència contra les persones que es manifesten contra les conseqüències de la crisi de manera pacífica. Des d’ací tot el nostre rebuig a la repressió i intimidació a la gent que es mobilitza, i tot el nostre suport i la nostra solidaritat a les agredides, identificades, detingudes,…. per protestar contra els abusos i la injustícial. Quina democràcia és aquesta que s’ha de rodejar amb un fort dispositiu policial el parlament espanyol per “protegir-lo” de la ciutadania?? Quina democràcia és aquesta si qui decideix en què ens haurem de gastar els diners és la Unió europea i el Banc central europeu, més preocupats en què l’Estat espanyol pague el deute extern que no pas en la qualitat de vida de les persones??
Davant açò no podem resignar-nos, no podem mirar cap una altra banda i no podem deixar que altres decidisquen per nosaltres. Hem de dir PROU!
Es l’hora de plantar-se. L’hora de què el poble prenguem la paraula. Haurem de lluitar pels nostres drets: des de les escoles, als centres de salut, les fàbriques, al carrer….
Cal participar, proposar, crear, mobilitzar-se. Perquè el futur dels nostres fills i filles s’ho mereix. Perquè volem mirar a les nostres filles a la cara i no sentir vergonya del futur que els hem deixat. Perquè totes aquelles que han lluitat els darrers segles pels drets que ara gaudim no se senten abandonats.
Perquè com deia el Che: l’única lluita que es perd és la que s’abandona”.
I perquè com deia un dels millors poetes que ha donat aquesta terra, Vicent Andrés Estellés: “No et limites a contemplar aquestes hores que ara venen. Baixa al carrer i participa, no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”
NO A LA DICTADURA DELS MERCATS
PROU RETALLADES
SI LLUITEM PODEM PERDRE, SINÒ LLUITEM ESTEM PERDUTS.