Davant la convocatòria d’eleccions anticipades el 25N Endavant vol exposar els que pensem que són els vertaders motius de CiU en aquesta precipitada maniobra. En efecte, Convergència i Unió convoca a corre-cuita aquestes eleccions i ens les presenta com un plebiscit a la “independència”. D’aquesta manera Artur Mas capitalitza els esforços i l’èxit de la societat catalana a la manifestació de l’11 de setembre. Ho fa sense haver-se compromès personalment amb la manifestació, sense haver-hi participat, i sense ni tan sols haver pronunciat la paraula “independència”. Però el gran èxit d’aquesta maniobra és el d’haver tret de l’agenda política les retallades en serveis socials, la seva privatització, el progressiu empobriment i precarització de la societat catalana, i la corrupció estructural que pateix el seu partit i el conjunt de la “classe política” d’aquest país. Converteix així unes eleccions en les que hauria hagut de retre comptes per les retallades, en unes en les que fins i tot podria ser premiada amb una majoria absoluta. Esmentar la possibilitat d’un futur referèndum ha estat suficient per presentar-nos la dreta regionalista i corrupta de CiU com una opció de llibertat, i fins i tot d’independència, a les properes eleccions de la Comunitat Autònoma de Catalunya (CAC).
Però la realitat és que la burgesia catalana, representada en els seus interessos per Convergència i Unió, és totalment incapaç de portar la societat catalana a la independència. Per això cal atendre tan sols als fets i no oblidar la nostra història recent. Ho ha demostrat amb trenta anys de gestió de l’autonomia al Principat, de bracet de la principal força política espanyolista, el Partit Popular. Va ser el propi Artur Mas qui va trair el Parlament el gener de 2006, pactant d’amagat amb Zapatero la retallada de la reforma de l’estatut autonomia, aprovada per aquella cambra. I ho ha demostrat per enèsima vegada en la incapacitat d’aconseguir el tan enarborat “pacte fiscal” per a la CAC.
És així perquè els llaços existents entre la burgesia catalana, la burgesia espanyola i la internacional són massa forts. La història ens demostra que aquesta aparent confrontació entre CiU i el govern central, no passa mai d’un estira i arronsa buscant una unitat d’interessos de les burgesies catalana i espanyola menys contradictòria. Una fricció pel poder que també apunta a congraciar-se simultàniament, però cadascú pel seu cantó, amb el poder real europeu, la famosa “troika” (CE-BCE-FMI). Aquí és important assenyalar que la visió d’aquest catalanisme, segons el qual la Unió Europea és el camí de salvació de les llibertats catalanes, és una trampa que l’independentisme ha d’evitar de totes totes. Si alguna cosa representa la UE és la pèrdua de sobirania dels estats, i la dominació fèrria que Alemanya i França exerceixen sobre el sud d’Europa i també Irlanda, imposant les seves directrius polítiques sota penyora dels anomenats “rescats”.
Per altra banda, l’aparent full de ruta independentista de CiU, oblida més de la meitat de la nació catalana, del conjunt dels Països Catalans, destapant-se com el que realment és: la cara més viva de l’autonomisme i el regionalisme d’avui. Tampoc ERC ni SI han fet ni una sola proposta per a l’articulació dels Països Catalans. Però el poble ha sentenciat l’autonomisme sortint massivament al carrer el passat 11 de setembre. Així, l’autonomisme ha mort definitivament com a projecte polític viable per a l’emancipació del Poble Català. Per això entenem que seria un greu error confiar que sigui la casta política corrupta que ha gestionat aquests 30 anys d’autonomia, els qui liderin un eventual procés d’independència.
Per tots aquests motius considerem impossible que la burgesia catalana pugui liderar un procés com aquest. Si hi confiem només aconseguirem ser traïdes novament. La independència només pot sorgir de les classes populars. Un autèntic procés d’independència només pot sortir d’un moviment socialista; que en faci partícipa tota la població, el país sencer, i que mantingui sempre de forma indestriable la lluita d’alliberament nacional, la lluita en defensa del territori i la lluita pels drets socials i polítics del nostre poble.
La realitat és que l’Esquerra Independentista ha estat l’únic agent polític que, des de l’inici del cicle de reformes estatutàries i crisi econòmica fins avui, ha criticat el fals camí que representa el pacte amb l’Estat espanyol, i que ha denunciat el model econòmic que ha conduït a la crisi que vivim. Endavant només donarà suport a una candidatura de l'Esquerra Independentista en aquestes eleccions: la que pugui impulsar la Candidatura d'Unitat Popular colze a colze amb el moviment popular, i confia que això ens acostarà un pas més cap al futur que anhelem, el d’uns Països Catalans independents i socialistes.
Endavant (OSAN)
8 d'octubre de 2012 – Països Catalans