Butlletí andreuenc n. 13 – Juliol 2012

Cremen els boscos perquè no ho fan els carrers

El febrer d'enguany, els bombers catalans llençaven un clar avís d'alerta: les retallades en prevenció i en equips d'extinció (des de personals fins a disponibilitat material) amenaçaven d'un estiu terrible en matèria d'incendis. El govern, aferrat a les seves tisores, en feia cas omís i no prenia nota del que els i les expertes diuen: els incendis s'apaguen a l'hivern.

Dit i fet. Ha arribat juliol i nombrosos incendis, molt més virulents, potents i extensos que els darrers anys han cremat i desolat gran part de la nostra terra. El mal estat dels boscos permetia una ràpida propagació dels incendis; la falta d'equips extinció, en feia la resta: la impotència.

Als Països Catalans, quan algú avisa que quelcom anirà malament si no s'hi posa remei, no se li fa cas, se'l titlla de malastruc i se'n fa burla. Com amb els bombers, fa temps que diverses organitzacions, col·lectius i assemblees denunciem que la retallar la sanitat mata. Des que s'han tancat les urgències a diferents CAPs del Principat, s'han comptat, mínim, un parell de morts per no poder ser atesos al seu centre de referència. Les mobilitzacions en defensa de la sanitat pública i gratuïta han continuat aquest mes de juliol. El dissabte 28 tingué lloc una manifestació on es reivindicà que la sanitat és un dret, que ho és per a tothom -cal rebutjar d'arrel l'apartheid sanitari contra la població immigrada- i que no ens poden fer pagar més i més per, senzillament, poder viure. En aquest sentit, cal denunciar el doble repagament que ens volen imposar: el de l'euro per recepta de la Generalitat i l'imposat pel govern espanyol.

I és que mentre ens segueixen robant obertament i descarada, ell segueixen enriquint-se. Ens roben els diners i els serveis; ells se n'omplen les butxaques. Arxiven la querella contra Rodrigo Rato per l'estafa en la gestió de Bankia mentre retallen beques i augmenten taxes universitàries. L'educació, per als rics, els únics que trobaran feina, una feina que els servirà per seguir-nos explotant encara més, una feina on gestionaran la nostra misèria augmentant la seva riquesa.

Això ho faran, entre d'altres, gràcies a les noves mesures imposades pel govern espanyol. L'11 de juliol, Rajoy anunciava noves retallades i, al mateix temps, un augment de l'IVA que suposarà una frenada del consum (allò que en teoria vol promoure) i l'empobriment exponencial o directe de moltíssima gent, des dels i les treballadores fins als petits comerços, que veuran ressentides les seves vendes.

Després de nombroses concentracions i manifestacions en algunes localitats dels Països Catalans, la mobilització en contra d'aquesta nova agressió, a Barcelona, tingué lloc el 19 de juliol. Desenes i desenes de milers de persones sortiren al carrer a manifestar el seu rebuig. Algunes, la majoria, de la mà dels sindicats grocs; d'altres, seguint la crida feta per algunes assemblees de barri, pel seu propi peu, evidenciant que no es vol fer seguidisme d'uns sindicats venuts que han estat i són també part còmplice de la nostra misèria.

Aquestes cúpules sindicals surten al carrer només a fer-se la foto, de cara a la galeria, per després asseure's a negociar la nostra precarietat. No podem fer-los més el joc, hem de prendre totalment les regnes de la defensa de les nostres condicions de vida i caminar-hi fermament. L'horitzó ha de ser anticapitalista, i és en aquesta línia que hem de treballar en la construcció del subjecte popular que lluiti des de la base.

Els miners ens ho van ensenyar clarament: “amb manifestacions pacífiques no aconsegueixes res”. Després del gran ressò mediàtic, els sindicats grocs estan abandonant la lluita i als seus companys, que segueixen lluitant, tot pactant les retallades. D'això se'n diu traïció, i la seguiran fent mentre els seguim atorgant referencialitat, mentre els en fem seguidisme.

Per revertir la situació hi hem de posar el coll. Donem suport a la vaga d'interins/es del setembre. Treballem per una vaga general i social. Si podem, indefinida. Perquè cal. Els retrocessos antisocials són passos de gegant cap a societat tant retrògrada que fins i tot vol restablir una línia antiavortista que fa tuf de franquista i inquisitorial. Perquè ens volen completament esclaves del seu poder, un poder del que La Caixa en mou els fils arreu, allà on pot.

Fem que les tisores on s'aferren siguin claus ardents. Si cremen els carrers, potser els boscos no ho faran.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Juliol 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org