Aquest matí, 5 de juliol, veïns i veïnes del poble de Burjassot (l'Horta Nord) han aturat de nou un desnonament. La comissió judicial ha arribat a l'alçada del núm. 11 de la carretera de Llíria, on viu la família amenaçada pel desnonament, i s'ha acostat a la porta per intentar accedir a l'edifici. Ha estat aleshores quan el centenar de persones presents ha format una cadena per evitar el seu accés i ha començat a escridassar-los. Els agents judicials que portaven l'ordre de desnonament, en  veure que impedíem el seu pas -malgrat la presència policial-, ha decidit fer marxa enrere. Entre les persones convocades hi havia una important assistència de la Plataforma d'Aturats de Montcada i d'Endavant .

            Es tracta d'una victòria, petita, perquè el procés d'execució bancària continua endavant, i probablement el jutge dictarà un altra data per realitzar el “llançament”, és a dir, per a expulsar la família de sa casa i donar-la al banc.

            Malauradament, cal contextualitzar aquest fet, ja que no és cap novetat. Als Països Catalans, l'any 2011 es van produir 30.728 desallotjaments per ordre judicial, l'origen dels quals pot ser tant un impagament de lloguer, com una execució hipotecària. Als Països Catalans es produeixen 133 desallotjaments judicials cada dia, això representa que cada hora -des de les 8 del matí fins a les 3 de la vesprada- es poden produir més de 16 desnonaments. Cal tenir en compte que darrere de cadascun d'aquests desnonaments normalment hi ha una persona amb la seua família, amb la qual cosa les persones afectades es multipliquen.

            Mentre açò succeeix, cada vegada té lloc una major acumulació de sòl i d'habitatges en mans de bancs i caixes, que accentua la concentració de la propietat en una minoria privilegiada. De fet, la banca ha esdevingut la major immobiliària dels Països Catalans.