Un maig que comença i acaba en la necessitat imprescindible de defensar els drets de la classe treballadora. Com si d'un mes cap i cua es tractés, maig acaba igual que comença: el govern del Principat colpeja brutalment, el poble respon massivament i amb determinació. La de la convicció de fer les coses com correspon, confrontant-nos directament al poder establert per tots els mitjans necessaris.

El de maig ha estat especialment intens en mobilitzacions, i com a reacció, també en repressió. La manifestació de l'1 de maig va ser fortament vigilada per centenars de policies, d'uniforme i de paisà. I en helicòpter. Mentre anuncien a tort i a dret que no hi ha diners i s'ha de retallar, segueixen malgastant i malgastant en repressió.

El dia més exagerat, però, fou el 3 de maig. Felip Puig s'inventà una convocatòria contra la cimera del Banc Central Europeu que no existí mai. Però fou el pretext necessari per desplegar, de nou, centenars de policies, i hores i hores d'helicòpter (2721€ de cost per cada hora de vol), que farien un ridícul espantós vigilant una manifestació fantasma. Per justificar-se, van encapsular part de l'estudiantat universitari que es manifestava aquell dia.

El govern volia inocular la por a la gent que, no debades, segueix sortint al carrer i veient més que mai la necessitat de la lluita. En l'aniversari de l'inici del moviment 15M, aquest va demostrar un gran salt qualitatiu. Les columnes que sortiren de les assemblees de barris, pobles i viles, inclosa la de Sant Andreu, ho feren amb un discurs netament anticapitalista: “tornem a les places, sortim del capitalisme”. La presa de consciència ja no té volta enrere: no hi ha sortida a la crisi dins el capitalisme, el capitalisme és la crisi, el problema. En aquest sentit, la mobilització popular va traslladar-se per acusar directament a un dels màxims culpables del sistema capitalista: La Caixa. En la mobilització anomenada #occupyMordor, centenars de persones van fer un judici popular al peu mateix de la seva seu, a les torres que tenen a la Diagonal. L'acampada va ser desallotjada als dos dies, però La Caixa ja està marcada i assenyalada, i no han estat poques les seus assenyalades des d'aleshores.

Els fronts, però, són múltiples, i seguint la dita que val més tard que mai, el sector de l'educació es va mobilitzar el 22 de maig. Ho va fer front les dràstiques retallades que està patint, tant des del govern de la Generalitat com l'espanyol. La vaga del 22M no ha estat cap meta, sinó l'inici d'una lluita que s'estén arreu de la comunitat educativa.

Entremig, les Festes de Primavera, a Sant Andreu, ens permetrien fer visible el suport del poble cap a les represaliades andreuenques. Més de 80 persones van participar del dinar popular i solidari que organitzava el grup de suport, per finançar-se. Poc abans, el 'regidor' Raimond Blasi havia estat increpat en algunes de les parades d'entitats que hi havia. Anteriorment, havia hagut d'amagar-se, acovardit, al sortir del plenari del districte. Fou el 8 de maig, quan l'Assemblea Sant Andreu Indignat es va alçar amb cartells i xiulets en contra seu. Ja abans havia fet una cassolada i xiulada.

El pitjor atac contra els i les treballadores, però, arribaria a finals de mes. I de nou, tocaria directament al poble. Entre el 29 i el 30 de maig, arreu del Principat, deu persones foren detingudes acusades de participar a la vaga del 29M; dues d'elles, de Sant Andreu, militants actius de l'Assemblea de Joves La Trinxera i del SEPC. Aquestes dues i sis més serien deixats en llibertat amb càrrecs, però dos veïns de Sants serien enviats a presó preventiva sense fiança. La brutalitat repressiva, contra els drets dels i les treballadores a lluitar per la seva dignitat.

Maig ens ha mostrat de nou que, si no lluitem, no podrem defensar els nostres drets. Necessiten de la por i la repressió per imposar unes mesures que ens aboquen a la misèria i a la precarietat més absoluta. I tot, mentre ells i els seus amics lladres (Millet, Matas, Urdangarín, etc.) gaudeixen de la màxima impunitat. Avui més que mai, queda clar que només podem perdre les cadenes. Hem de sortir al carrer per l'absolució de totes les encausades i la llibertat dels presos, i perquè si no lluitem, estem perdudes. I ho hem de fer amb totes les nostres armes: la solidaritat, la determinació, la fermesa, la consciència i tots els mitjans al nostre abast.

La lluita és l’únic camí!

Sant Andreu de Palomar, Maig 2012. Assemblea Sant Andreu – Nou Barris d’Endavant (OSAN)

endavantstap9b@gmail.com | http://www.endavant.org | http://www.endavantstap9b.org