Article de Jordi Romeu, militant d’Endavant (OSAN)
Publicat a Pobleviu.cat

Després de les retallades, després de regalar milers i milers d’euros públics a caixes i bancs privats, després de deixar gent sense casa per donar-les als bancs, després de tancar joves a la presó sense judici però deixant que en Boí Ruiz i en Josep Prat es passegin pels carrers, després de l’assassinat del noi de Breda i d’altres per la no-assistència mèdica, després de legalitzar el frau fiscal, després de totes aquestes barbaritats, ara és l’hora d’una altra ofensiva de la classe dominant. La Història està demostrant que, per molt que l’hagin enterrat desenes de cops, la lluita de classes està més viva que mai. Tot i així les ciències socials que estan al servei de l’imperialisme estan aquí per negar-ho i ho repetiran fins que ens ho creguem.

El concepte de “pobresa” suposa un retrocés enorme pel que fa al reconeixement de l’objectivitat de l’explotació. El treball assalariat és l’explotació legalitzada, l’esclavitud “moderna”. En el capitalisme venem la nostra força de treball a canvi d’un salari que és l’expressió monetària d’una quantitat de valor menor al del valor que produïm durant el temps de treball assalariat. De fet, el salari no està relacionat amb el valor que produïm sinó amb el valor dels productes que ens mantenen vius i contents (el valor d’un bistec i el de les cerveses del cap de setmana). Però no només això, la nostra societat es basa en el saqueig i genocidi previ i present d’altres pobles del món, en el domini d’un sexe-gènere sobre i contra un altre i per si fos poc, l’irracional mode de producció encara posa en perill la vida dels éssers humans en conjunt, amenaçant-nos amb grans desastres naturals.

La burgesia posa en marxa totes les seves armes per mantenir el seu poder i està disposada a morir matant si fos necessari (utilitzant bombes nuclears en última instància), però de moment encara li queda el feixisme: des de webs per aïllar els més valents del poble, passant per comprar sindicats i sindicalistes i amortir així els xocs entre classes, i fins i tot arriba a formar sociòlegs perquè es barregin entre nosaltres per fer-nos pensar malament.

Ara, es veu que els problemes que afrontem, no són per causa dels banquers i polítics; no, ara es veu que els problemes d’atur, la impossibilitat d’accedir a un habitatge, la fam… són coses que passen per art de màgia, que de sobte ha aparegut la pobresa. La Marató per la pobresa de TV3 del proper 27 de maig, que en tot cas hauria de ser “contra” i no “per” la pobresa, és un insult a la intel·ligència, ens prenen per rucs. Ens estan robant a la cara i després tenen la barra d’intentar-nos fer creure que no hi ha lladres, que tot plegat passa per que si, que és un fet natural. En comptes de potenciar una falsa solidaritat aprofitant-se dels sentiments nobles de la gent el que han de fer és tornar-nos els diners! Hem de ser valents i valentes i sortir al carrer a lluitar en comptes de plorar i practicar la caritat.

El mateix passa amb l’augment de les taxes de les matrícules universitàries. Els rectors surten per la tele i diuen que hi estan en contra, que consideren que són mesures injustes, però no fan res més. ¿De què ens serveixen les seves paraules boniques si no solucionem el problema?, és ben simple: o insubmissió a la Generalitat o que dimiteixin, el que importen són els fets. Tot i que les dades juguen contra nostra, el 95% de la població mundial té alguna creença religiosa, ens hem d’esforçar i adonar-nos que les coses no passen perquè hi ha la mà oculta de Júpiter al darrere. Hi ha responsables de carn i ossos en cada operació política, econòmica i militar. La realitat es pot transformar, i de fet el Club Bilderberg l’està transformant molt bé per satisfer els seus interessos; és a les nostres mans fer-ho en un altre sentit.

Si els aturats són persones reals (que no existeixin pel capital no vol dir que no existeixin), els qui s’enriqueixen a costa de la misèria dels altres també deuen existir. Si en Millet és una persona real, la Laura Gómez també ho deu ser. Les persones cristal·litzen interessos, els interessos es personifiquen. Si hi ha pobres, hi ha rics, uns no són sense els altres perquè són les dues cares d’una mateixa moneda; uns s’enriqueixen perquè els altres s’empobreixen. El 85% de la població mundial malviu per mantenir la civilització burgesa, i viceversa.

Les ciències socials com el treball social, la sociologia, l’antropologia… i altres mercaderies intel·lectuals són disciplines que s’ensenyen a les universitats de la Unió Europea que, recordem-ho, acaba de bombardejar Líbia i frisa per fer el mateix a Síria. No són ciències neutrals com ens volen fer creure. Aparentment tenen dosis crítiques però estan al costat de l’amo quan es tracta de qüestions decisives. El marxisme que s’ha forjat des de la clandestinitat, des de les presons, des de les muntanyes, no ha estat engolit per les còmodes càtedres universitàries i no necessita el vistiplau del qui et paga per opinar i per fer. El marxisme suposa un perill real per a les classes dominants i ha estat abraçat per múltiples pobles que han lluitat contra els invasors estrangers o l’oligarquia nacional. El marxisme és abraçat pels qui avui ofereixen una alternativa real a aquest sistema que agonitza. Per això no es parla de El Capital de Marx en cap universitat, per això es parla molt de Bismark però gens de la Comuna de París, per això s’oculta Lenin, Rosa Luxemburg i Karl Liebcknect exaltant Weimar, per això no han tingut més remei que congelar el Che en una samarreta…

Cap sociòleg va preveure la crisi actual, cap economista del sistema ens ha explicat profundament la seva gènesi. No entenen res de res i de nou pretenen alliçonar-nos. No ens deixem ensarronar. Sempre s’excusen sota el concepte de la neutralitat: tenim els exemples dels recents cops d’estat de Grècia i Itàlia on han posat tecnòcrates que sobretot no tenien cap tipus ideologia, simplement feien tasques tècniques. Quina barra!

Cal que estudiem críticament, molt i de manera col·lectiva perquè no ens preguin el pèl. Cal que ens organitzem i que ho fem per lluitar, no per amor a l’organització; la nostra ha de ser una organització de combat.

Que es quedin la caritat i que tornin els diners!