Independència Països Catalans

Comunicat d'Endavant (Organització Socialista d'Alliberament Nacional) amb motiu de la Diada de l'Onze de Setembre de 2010.

    Onze de de Setembre de 2010. La Diada arriba aquest any embolcallada de la major efervescència independentista de la història. L’impuls de les consultes populars per la independència i la indignació davant l’estocada del Tribunal Constitucional espanyol han donat pas a una creixent mobilització social i popular en favor de la llibertat i del dret a decidir. Davant d’aquesta situació, tots els partits polítics catalans s’han vist forçats a afrontar el debat sobre l'autodeterminació. Una circumstància que també ha obert una escletxa a l’oportunisme, amb el naixement de noves iniciatives electorals de caràcter nacionalista.

    D’altra banda, aquesta conjuntura d’efervescència nacional ha arribat acompanyada reincidència en les polítiques neoliberals -que han conduït a la greu situació social que patim les classes populars-, per part d'uns governs estatals i autonòmics, que toquen la partitura escrita per la Unió Europea . Davant d’una crisi econòmica galopant, PP i PSOE/PSC comparteixen a grans trets les mateixes receptes econòmiques. L'esquerra institucional i els sindicats UGT i CCOO s'han distanciat de la classe treballadora, més que res es preocupen per mantindre els seus espais de poder. Cal parlar clar: la retallada de despesa social (educativa, sanitària,…), la congelació de les pensions, la reforma laboral,… són mesures contràries als interessos de la majoria social -la classe treballadora- i només favorables als interessos del capital. Cal que totes i tots plegats ens posem mà a l'obra per tal d'explicar el veritable sentit d'aquestes mesures  als nostres veïns i veïnes, als nostres companys i companyes de feina,… Cal preparar grans mobilitzacions, i assenyalar en la nostra agenda la convocatòria de la propera vaga general que hem de secundar de manera massiva perquè ens hi juguem el futur.

     Com hem explicat, tant el capitalisme global, com els estats espanyol i francès, han entès que ara és l’hora de treure’s de la màniga les seves cartes més macabres, que fins ara estaven calculadament amagades sota conceptes tan cínics com “Estat del benestar”, “Espanya de les autonomies”, “monarquia parlamentària” o “democràcia liberal”, entre d’altres.

    Paral·lelament, la gent, el poble treballador, comencem a entendre també que defensar conceptes com els de “democràcia”, “drets“, dignitat” o “llibertat” significa, inevitablement, enfrontar-se al estats espanyol i francès i les estructures polítiques, econòmiques, jurídiques i administratives que ens impedeixen decidir el nostre futur.

    Així doncs, la crisi i la voracitat de l’ imperialisme al sud d’Europa no estan fent res més que corroborar allò que l’esquerra independentista denuncia des de fa més de 30 anys: que el capitalisme no es pot suavitzar, i que ni el Regne d’Espanya ni la República de França no tenen cap intenció d’escoltar la veu del nostre poble. Als Països Catalans, defensar els drets de les classes populars, o defensar el dret a l’autodeterminació, passa, necessàriament, per desobeir el poder establert, organitzar-nos des de la base i seguir lluitant des de tots els fronts possibles.

    Per això, aquest any 2010, i en motiu de la Diada de l’Onze de Setembre, des d’Endavant (OSAN) volem renovar algunes de les reflexions que considerem més urgents davant d’aquesta nova situació, marcada per l’auge de diferents discursos oportunistes, perillosament regionalistes i reformadors:  

– Les dreceres són un pas en fals en el camí cap a la llibertat.  Cal treballar de Salses a Guardamar, per la consolidació i ampliació dels moviments socials i populars, per la conformació d'una majoria social en condicions de no badar, de desobeir els estats opressors i de defensar els nostres drets nacionals i socials. Cal treballar per la independència dels Països Catalans, des de les classes populars, a través de la construcció nacional.  

– És feina de l’esquerra independentista evitar que el poble català torni a caure en l’engany de les propostes oportunistes. Els cants de sirena de les alternatives sobiranistes sorgides darrerament al Principat de Catalunya són tan dèbils com l’actual desmarc dels grans sindicats espanyols i francesos respecte de les mesures econòmiques que s’estan imposant. Cal seguir treballant en la gestació, creixement i coordinació dels moviments socials i populars, des de la coherència i la convicció que fer avançar el país és possible i necessari.  

– Només amb la lluita i la mobilització podrem seguir avançant. Cal organitzar-se per combatre les retallades socials i nacionals. Practiquem la democràcia des de la base i prenguem consciència d’allò que és necessari fer en tots els àmbits. Les injustícies s’enfronten lluitant, i en els darrers mesos hem demostrat que si el poble català s’organitza, avança amb molta força.

    És per tot això, que en aquest Onze de Setembre de 2010, des d’Endavant (OSAN) volem mostrar la nostra determinació per seguir treballant en el camí de la mobilització a partir de demà mateix. Una feina que és responsabilitat de tots i totes les independentistes.

    Tal com s’ha fet amb les consultes per la independència, i amb la mateixa indignació amb què estem afrontant les retallades als drets de la classe treballadora, els i les catalanes hem de continuar per aquest camí de lluita i combat, d’autoorganització, de resposta, de mobilitzacions i de propostes i alternatives.

Sempre, amb un únic objectiu….

Països Catalans, Independència i Socialisme

 

Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)

             

              Països Catalans, 30 d'Agost de 2010