Article d'Aquil·les Rubio, del comitè local d'Alacant d'Endavant, sobre els darrers casos de corrupció al sud dels Països Catalans.

Publicat a llibertat.cat.

Gürtel, Pretòria, Millet, Palma Arena, Fabra, Turisme, i ara Brugal. Una nova xarxa de corrupció política i empresarial s'ha tornat a destapar als Països Catalans. En aquesta ocasió, 4 polítics del PP i 7 empresaris han estat detinguts i acusats de diversos delictes: tràfec d'influències, cohecho, frau, negociacions prohibides a funcionaris, inducció a la prevaricació, prevaricació i amenaces. 3 regidors de l'Ajuntament d'Oriola, el president de la Diputació d'Alacant, i diversos empresaris, entre els quals Enrique Ortiz, es reparteixen les acusacions. En el fons, una investigació judicial iniciada en 2007 al voltant de la concessió de la recollida de brosses al municipi de la Vega Baixa que actualment realitza Ortiz a raó de 18 milions d'euros anuals, així com la ubicació del futur abocador comarcal.

Una vegada més, s'ha tornat a demostrar allò innegable: que el presumpte creixement econòmic dels darrers vint anys ha anat lligat a la corrupció política; que la generació d'immenses fortunes privades, tant de polítics com d'empresaris, està vinculada al saqueig dels fons públics; que els polítics del sistema s'han convertit en els gestors dels interessos empresarials; que l'engany, el suborn, i la compra-venda de voluntats és el nexe comú entre els polítics del PP i del PSOE; en definitiva, que capitalisme i corrupció són sinònims en un sistema que té en el benefici privat la seua raó d'existir.

Els canvis en la concessió de la contracte de brossa d'Oriola, que finalment va guanyar Ortiz, els canvis en la ubicació de l'abocador, finalment decidit a la partida de Torremendo amb l'oposició veïnal, han destapat una enorme xarxa de corrupció que, pel que sembla, no té límits. De fet, Ángel Fenoll, un dels empresaris encausats i l'únic junt al seu fill enviat a presó, ha amenaçat amb estirar de la manta i contar els pagaments que ha realitzat a polítics en els darrers anys a canvi de favors empresarials.

En el punt de mira es troben José Joaquín Ripoll, l'ultim dels zaplanistes i enemic de Camps, el president autonòmic encausat al seu torn pel cas Gürtel, però sobretot l'empresari alacantí Enrique Ortiz. Esguitat també pel cas Gürtel, Ortiz és el màxim accionista de l'Hèrcules, equip de futbol acabat d'ascendir a Primera Divisió, i, juntament amb l'empresari dels transports Joaquín Arias, un dels amos d'Alacant. Propietari de Cívica, l'activitat d'Ortiz se centra tant en la construcció com en la neteja i la gestió de residus; el Pla Rabassa, amb les seues 30.000 habitatges a l'entorn de l'espai natural de les llacunes de Rabassa, o el Pla de la Condomina, que preveu la construcció de milers d'habitatges en l'Horta d'Alacant al voltant de les centenàries torres de defensa i de l'antic centre agrícola de la comarca, són els seues projectes emblemàtics, en els quals utilitza l'Hèrcules com a fórmula de penetració i legitimació social: el projecte d'un nou camp de futbol sempre va aparellada a la destrucció dels espais naturals de la comarca.

En Ortiz, així mateix, es desdibuixen els límits entre empresaris i polítics. Amic, protector i protegit de l'antic alcalde d'Alacant, Luís Díaz Alperi, l'actual alcaldessa de la ciutat, Sonia Castedo, es troba també entre les seues “adquisicions”. No debades, aquesta va passar el primer cap de setmana com a alcaldessa al iot de l'empresari, i el que ha estat el seu marit també ha estat gerent de les empreses d'Ortiz. Però no acaben en el PP els vincles i relacions de l'alacantí. Ángel Luna, antic alcalde del PSOE i actual portaveu d'aquest partit a les Corts valencianes va treballar per a l'Hèrcules durant una temporada. I Alejandro Bas, antic regidor del PSOE a l'Ajuntament d'Alacant i ferm defensor del Pla Rabassa, és casualment un dels avocats defensors de l'empresari. Doncs això, la Gomorra de Roberto Saviano a la Vega Baixa i a l'Alacantí.