Prou agressions a la classe treballadora
Cap a la Vaga General contra les retallades del govern del PSOE
El passat dimecres 12 de maig, el govern espanyol anunciava un paquet dràstic de retallades socials amb l’objectiu de reduir el dèficit públic per al 2011. Amb aquestes mesures el PSOE torna a atacar els drets dels treballadors i treballadores i vol fer pagar la crisi als sectors populars aplicant mesures neoliberals, aprofundint en les polítiques que ja hem estat patint els últims 30 anys.
Aquestes retallades, dictades per la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional, preses sota la pressió i xantatge dels mercats, suposen un nou intent de salvar els comptes de resultats d'una minoria de privilegiats, i responen a la necessitat de garantir l'estabilitat financera de l’euro, a costa del sacrifici de la majoria treballadora.
La Unió ha exigit al Govern espanyol un fort reajustament econòmic per tal de reduir el dèficit públic, en la línia dels països que estan patint amb més força la crisi capitalista. Després de les dures retallades socials a Grècia, ara li ha tocat a l'Estat espanyol. Zapatero ha decidit complir com a bon lacai les instruccions dels buròcrates dirigents de les institucions econòmiques europees i del FMI, unes instruccions que només tenen com a objectiu preservar els interessos econòmics dels gran capitalistes a costa del treball, esforç, sacrifici i drets adquirits de la classe treballadora.
El dèficit públic, que segons l'ortodòxia econòmica dominant s'ha de retallar dràsticament per tal de fer contents els mercats i protegir la moneda única, ha augmentat a causa de la crisi desencadenada per la bombolla especulativa financera provocada per les desregulacions implantades per les polítiques ultraliberals que han regit la UE. Ara la Unió exigeix que siguin els treballadors que paguin la factura d'aquesta crisi, que no han provocat, amb rebaixes salarials i retallades socials.
Hem de denunciar com la Unió Europea actua cada vegada més clarament com a garantia que les polítiques econòmiques no es desviaran de l'ortodòxia neoliberal més fonamentalista, i esdevé així descaradament un govern al servei dels interessos dels grans bancs i empresaris europeus, impedint que cap país europeu s'aparti d'aquesta política i exerceixi un mínim de sobirania pròpia. En aquest sentit des de la defensa de la sobirania del poble català hem de denunciar aquesta usurpació de la ja insuficient democràcia a mans d'un govern i unes institucions econòmiques opaques i d'escassa legitimitat democràtica. Aquesta crisi i la manera com la UE està imposant retallades socials a tot el continent demostren que no és cap projecte al servei dels i les ciutadanes ni els pobles, sinó al servei de les classes dominants. La UE no és cap garantia de progrés, de justícia, ni de major llibertat, sinó de major desigualtat, i de dependència política i econòmica dels Països Catalans com a perifèria subordinada de les grans potències d'Europa.
Pel que fa a l'Estat espanyol, amb aquest nou atac als drets i condicions de vida de la classe treballadora, la socialdemocràcia espanyola i catalana, representada pel PSOE i les seves sucursals, amb l'ajut de les cúpules sindicals de CCOO i UGT, continua complint amb el seu paper històric: fer de servil criat dels interessos del capital. Després de les primeres amenaces al sistema públic de pensions, i a les portes d'una nova Reforma Laboral, el Govern espanyol torna a atacar els treballadors, els jubilats, o les famílies dependents uns mesos després d'afirmar que la crisi no la pagarien els treballadors.
La retallada salarial del 5% de mitjana per als treballadors del sector públic, no exclusivament funcionaris, sinó també tots els treballadors d'empreses de l'estat i les administracions, i la congelació salarial per al 2011; les retallades antisocials com la suspensió de la revalorització de les pensions; l’eliminació de la jubilació parcial; la retirada de les ajudes de 2500 euros per infant; l’eliminació de la retroactivitat dels pagaments a les famílies amb persones dependents; o la retallada en 600 milions d’euros en les ajudes al desenvolupament, certifiquen la intenció del Govern Zapatero de fer pagar la crisi a aquells que menys tenen, al conjunt dels i les treballadores i no als causants de la crisi: els banquers, les grans fortunes o els especuladors financers i immobiliaris.
Aquestes retallades són especialment punyents venint d'un govern que va rebaixar els impostos als beneficis, al patrimoni, a les rendes més altes i va establir un fons de 50.000 milions d'euros per a caixes i bancs, sense cap condició ni control, un govern que va malgastar milers de milions en un Pla E que només ha beneficiat a un petit grup de grans empreses de la construcció perpetuant un model econòmic insostenible i un treball de pèssima qualitat i cap futur.
Tampoc podem deixar de qualificar l’anunci d'una rebaixa en un 15% dels elevats salaris dels membres del Govern com una mesura cosmètica i populista, sense efecte real, feta amb l’objectiu d’evitar les crítiques contra una classe política cada vegada més corrupta i que s'ha dedicat durant tants anys a servir els interessos dels grans empresaris i banquers. El “sacrifici” personal de Rodríguez Zapatero (que cobra un sou de més de 7400 euros mensuals), i dels membres del seu Govern i d’altres presidents autonòmics que, com Montilla, s’han apressat a baixar-se el salari en un fals acte de contricció, no pot amagar el paper còmplice dels gestors polítics en una crisi capitalista que ha deixat un real 25% de la població activa dels Països Catalans en l’atur, milers de desnonaments, i un augment de la precarietat entre les classes populars.
Davant d'aquesta agressió, i de les previsibles noves retallades i atacs, des d’Endavant (OSAN), refermem la nostra aposta política de treballar per organitzar i mobilitzar el conjunt de la classe treballadora dels Països Catalans, al costat de l'esquerra sindical, les organitzacions i plataformes rupturistes del nostre país, per tal de dotar els sectors populars d’una capacitat de resposta política i organitzativa a l’alçada de les agressions del capital. Una vegada més, es fa imprescindible sumar capacitats, voluntats i esforços amb la perspectiva d’avançar en la convocatòria d’una Vaga General que permeti alçar la veu i reforçar la capacitat de lluita dels i les treballadores i classes populars catalanes en defensa dels nostres drets.
La lluita és l’únic camí!
Endavant. Organització Socialista d'Alliberament Nacional
13 de maig de 2010. Països Catalans