Catalans, bascos, escocesos i occitans, tots pobles europeus sense estat que en el passat van confiar que Europa portaria més democràcia però que han anat perdent aquesta confiança en les bondats de la política del vell continent. Representants d'aquestes nacions es van trobar el dissabte 23 de gener a Barcelona per a debatre sobre les possibilitats d'avançar en l'alliberament nacional dins del marc europeu. Els havia convidat Endavant (organització de l'esquerra independentista catalana), coincidint amb l'inici del semestre de presidència espanyola de la Unió Europea.

La jornada es va celebrar en el marc de les mobilitzacions i actes al voltant de la reunió de ministres de Treball de la UE a la ciutat, i uns dies abans de la manifestació a Barcelona contra l'Europa del capital i la guerra que es va fer el dijous 28.

“Existeix una cultura política que ve del franquisme que veu Europa com un espai democratitzador i alliberador. Aquesta no és una herència positiva, ja que es basa en desitjos. A l'hora de la veritat, el que fa el marc europeu és legitimar la constitució antidemocràtica espanyola i és un impediment per a les aspiracions nacionals”. Aquesta visió de la UE que va exposar Jordi Torrents, representant de la Taula Nacional d'Endavant , va ser compartida pels assistents a la trobada, amb matisos.

Especialment va coincidir amb aquest plantejament Walter Wendelin, de l'esquerra abertzale , per a qui “la fama democràtica d'Europa es queda en les paraules però no arriba als continguts”. I va recordar que Europa ha legitimat les il·legalitzacions de formacions polítiques basques. Tot i això, va afegir que és impossible quedar-se al marge d'Europa, i és per això que “necessitem una Europa unida, però a partir d'altres subjectes: els pobles, les dones, la classe obrera, els migrants”.

El debat sobre el paper d'Europa en el camí cap a la independència és especialment viu als Països Catalans, on la diverses formacions polítiques independentistes de creació recent, es presenten amb un missatge buit de contingut social i, sobretot, confiat que Europa acompanyarà el Parlament de Catalunya si fes una declaració unilateral d'independència. Per Jordi Torrents, aquest plantejament és força “ingenu”, ja que el Tractat de Lisboa deixa als estats totes les competències en matèria de seguretat interna i manteniment de la integritat territorial, però a més, pel que fa a voluntats polítiques, considera que “al nucli dur de la UE no li interessa objectivament que hi hagi un procés d'independència que desestabilitzi políticament la regió, i més si tenim en compte que França ocupa una part dels Països Catalans”.

William Bonnar, que va acudir a la jornada en representació del comitè executiu del Scottish Socialist Party , va explicar que, malgrat que comparteixen el mateix anàlisi que bascos i catalans, el context britànic els força a fer un altre discurs: “Al Regne Unit, el moviment que domina el discurs contra la Unió Europea és la dreta radical i els grups feixistes, i està marcat per la xenofòbia”. És per això que no fan campanya per a la retirada de la UE, sinó per a avançar cap a altra Europa.

[+] Manifestació a Barcelona i mobilitzacions arreu del país