El Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado denuncià dissabte dia 19 a València la manca de democràcia real que es viu al país sudamericà des de fa cinquanta anys i que ha suposat l’assassinat i la tortura de desenes de milers de persones per part dels governs oligàrquics colombians.
Al voltant d’una trentena de persones s’aproparen ahir a l’Ateneu Popular de València per tal d’aproximar-se a una realitat de Colòmbia ben diferent a la que ens ofereixen els mitjans de comunicació. Un portantveu d’Endavant – OSAN , l’organització que convocava l’acte, manifestava a l’inici de la xerrada que per a l’organització política independentista resulta un deure inexcusable donar a conèixer les lluites colombianes, manifestar la solidaritat internacionalista i la voluntat de col·laboració amb les entitats polítiques que lluiten per una nova Colòmbia.
Luz Helena Ramírez representant de MOVICE explicà ahir la història de les lluites mantingudes per les classes populars, pels indígenes, per les dones,… en un país on vora el 65% de la població viu sota el llindar de la pobresa i on un 27% d’aquests passa amb menys d’un dòlar americà al dia. Aquestes lluites que reivindicaven el dret a l’educació, a la salut, a les terres per treballar, a l’autoorganització de les comunitats,… tingueren com a resposta una dura repressió que donà com a resultat l’esclat d’un conflicte armat entre l’estat i el seu exèrcit i les diferents guerrilles que sorgiren per a defendre’s d’aquestes agressions.
En aquest context l’oligarquia i el capital nordamericà i europeu han posat en pràctica una estratègia d’aniquilació total de la dissidència política. Per a això han armat l’exèrcit colombià, han militaritzat la vida en Colòmbia, han posat en marxa autèntics esquadrons de la mort (els anomenats paramilitars) per tot el país i han criminalitzat els moviments socials fins al punt que qualsevol crítica al govern és interpretada com un símptoma de formar part de la guerrilla i per tant ser “terrorista”. En el debat posterior diverses de les persones assistents com a públic, exil·liades colombianes, intervingueren corroborant amb la seua experiència les paraules de Luz Helena Ramírez. També s’assenyalà la responsabilitat de l’Estat Espanyol en el conflicte colombià donat els interessos que tenen les seues empreses multinacionals allí que deriven en realitats tan significatives com el fet que el grup Prisa (Cuatro, la Ser, El País) i l’editorial Planeta siguen les empreses que control·len els mitjans de comunicació de Colòmbia, o el fet que Zapatero siga el màxim valedor del president Uribe davant la Unió Europea. En aquest sentit també s’ha assenyalat els vincles d’Uribe amb el narcotràfic i els grups paramilitars i en definitiva amb l’escalada de la violència al país. Així mateix, s’assenyalà que el canvi en la presidència d’Estats Units no suposarà cap modificació en l’estratègia nordamericana a llatinoamerica com així ho demostren les set noves bases que Obama instal·larà a Colòmbia.
Per altra part MOVICE declarà que un dels seus objectius és organitzar a les víctimes exiliades per tal de reclamar el dret al retorn en una Colòmbia justa i que en aquest sentit viatjarà a diferents indrets dels Països Catalans per tal d’entrar en contacte amb la diàspora política colombiana. L’acte molt emotiu, acabà amb un sopar de germanor a l’Ateneu Popular entre els membres de la comunitat refugiada i els i les assistents a la xerrada.