Amb un 96% dels vots (en una jornada en què la participació arribà al 41,1%), el Sí escombrà en la consulta simbòlica celebrada aquest diumenge 13 de setembre a la localitat d'Arenys de Munt, al Maresme.
Al llarg de la jornada, foren molts els independentistes provinents d'altres punts del país que assistiren a Arenys a donar suport i viure la jornada. Per altra banda, la provocació feixista fracassà totalment, aplegant amb prou feines mig centenar d'ultres, que reberen el rebuig total dels veïns i els antifeixistes.
La xifra de participació superà la de les darreres eleccions, les europees (35%), i està per sota del referèndum de l'Estatut (56%). Tot i així, el nombre de vots favorables a la independència, 2.569, supera als 2.424 que van votar a favor de l'Estatut d'autonomia l'any 2006 en aquesta població.
Els diversos partits del Principat han reaccionat davant la consulta simbòlica, uns intentant posar-se davant l'onada o recuperar credencials catalanistes, altres treient trascendència al resultat. Així, CiU, que no envià cap dirigent destacat a passejar per Arenys, ha anunciat que donarà suporta altres consultes "però no les impulsarà", ERC ha volgut posar-se al costat de la iniciativa i en paraules del seu qüestionat dirigent, Joan Puigcercós, ha afirmat que la consulta s'estendria com una taca d'oli. El PSC , en canvi, en paraules de Jordi Hereu, ha tret valor la consulta i l'ha qualificada de poc rellevant.
Per altra banda, la CUP ha anunciat també la voluntat d'estendre la consulta. El proper cas podria ser el de Berga, on aquesta vegada la consulta proposada per la candidatura de l'esquerra independentista sí que inclou el conjunt de la nació, els Països Catalans.
Convé tenir en compte, però, que el ressò obtingut en els mitjans, el suport tímid o la relativa poca bel·ligerància amb què les direccions dels principals partits autonomistes CiU i PSC, respectivament, igual que gran part dels mitjans, han tractat la consulta, es deuen en bona part al fet que aquesta era merament simbòlica i podia servir a la necessitat de pressionar el Tribunal Constitucional espanyol de cara a la sentència sobre l'Estatut d'autonomia. Unes actituds que, com demostra la seva política en la resta d'institucions i els seus programes polítics, seran ben diferents en diferents conjuntures. Serà tasca de l'esquerra independentista desbordar aquesta agenda, i des del seu front institucional als municipis dels Països Catalans, impulsar una dinàmica desobedient que qüestioni el marc espanyol imposat.