El Tribunal Suprem espanyol, seguint els designis del govern espanyol, ha anul·lat la candidatura d'Iniciativa Internacionalista als comicis europeus del proper 7 de junt. La llista aplega forces d'esquerra transformadora, independentistes, sindicalistes i personalitats de la cultura dels pobles sotmesos per l'estat espanyol i reclama el dret a l'autodeterminació dels pobles. Des de la candidatura ja s'ha anunciat la presentació d'un recurs al Constitucional.

En saber-se públicament l'anul·lació, Alfredo Perez Rubalcaba, ministre de l'interior del govern del PSOE ha mostrat la seva gran satisfacció, igual com ho han fet els dirigents del PP, mentre la resta de partits han criticat amb més o menys fermesa aquesta decisió antidemocràtica que deixa sense drets civils a milers i milers de persones ara ja a tot l'estat, i no només al País Basc com havia estat passant fins ara.

El govern ha pres aquesta decisió per la seva por davant la cada vegada més clara possibiliat que tenia la llista d'obtenir un representant al parlment europeu, permetent així que almenys una veu hagués pogut denunciar la involució totalitària de l'estat espanyol, la presecució d'idees i la conculcació dels drets civils i polítics decada vegada més ciutadans, i defensar els drets dels i les treballadores i dels pobles. Per a impedir-ho, la farsa de procés judicial s'ha basat en articles de premsa, opinions, posicionaments i idees expressades per alguns dels candidats de la llista, així com en el suport o solidaritat que havien mostrat a opcions independentistes basques quan aquestes eren legals.

Des de la candidatura ja s'ha anunciat que es recorrerà al Tribunal Consitucional, que tindrà una setmana per a resoldre el recurs, temps que des d'iniciativa Internacionalista han explicat que aprofitaran per fer una crida al suport d'organitzacions polítiques, socials i sindicals a nivell local i internacional, davant d'aquesta decisió que han qualificat de "el més greu atemptat als drets civils i polítics des del 23F", en referència a l'autocop del 23 de febrer de 1981 a l'Estat espanyol.

Als Paísos Catalans, la candidatura s'ha presentat a Barcelona i València, obtenint molts suports, tant des de l'Esquerra independentista com de moviments socials, i de forces polítiques i sindicals d'esquerres. En protesta per la sentència del Suprem ja s'han començat a preparar actes, com el que tindrà lloc el proper dijous 21 a Barcelona.