Manifest de l’Esquerra Independentista amb motiu de la Diada Nacional del 9 d’Octubre del 2022
PER AVANÇAR: UNITAT POPULAR
Unim-nos contra el feixisme, enterrem l’espanyolisme
Este any l’Esquerra Independentista i el conjunt del Moviment Popular tornem a eixir al carrer per celebrar i reivindicar la diada del 9 d’octubre. Cada any ens retrobem al carrer per assenyalar els atacs al nostre poble i la nostra classe i, en aquest, hem de posar èmfasi en el procés d’empobriment que estem vivint. Les mesures impulsades pel govern de l’Estat espanyol i recolzades pel govern del Botànic tenen dues vessants: la primera és que protegeixen, com sempre, els interessos de les classes econòmiques dominants rics. Per a nosaltres els preus no paren de pujar, alhora que els sous es mantenen congelats, fent que siga impossible arribar a final de mes. Ells, en canvi, segueixen augmentant els seus beneficis. En el darrer any, només el 9% dels arrendaments de la ciutat de València són inferiors als 750€ mensuals, quan fa un any eren el 54%, més de la meitat de l’oferta, que juntament amb l’increment del cost de la vida i la precarització laboral, la gentrificació dels barris i municipis, el consum massiu del turisme, entre altres, fan d’aquesta situació un panorama insostenible. Les mesures del governs no persegueixen pal·liar cap efecte del capitalisme, estan plenament alineades amb les imposicions de la Unió Europea.
Alhora, els recursos energètics estan privatitzats, provocant que no puguem tenir accés a allò més bàsic: la llum és impagable, el gas també, els combustibles són inassumibles. La crisi climàtica s’accelera i patim els efectes ben a prop i al nostre territori: aquest estiu diversos incendis, com els de l’Alcalatén, l’Alt Palància, la Marina o el Comtat, han arrasat gran part de la biodiversitat, convertint en cendra milers d’hectàrees, mentre mantenen la precarietat laboral als bombers forestals del País Valencià i part de la història dels nostres avantpassats.
Però sembla que, per als que ocupen cadires al govern, no hi ha suficient amb aquesta terra cremada. Ells necessiten seguir omplint-se les butxaques a costa de destrossar el nostre territori. Ho fan baix el rentat de cara ecocapitalista, canviant els camps de cultiu per camps de plaques solars a les comarques com la Ribera, la Costera i la Vall d’Albaida, o promovent macroprojectes com les línies de Molta Alta Tensió (MAT), l’ampliació del Port de València o el PAI de Benimaclet. Tot propostes que, lluny de tindre en compte la voluntat i necessitats del poble, només els beneficien a les classes dominants.
Reprenent les paraules de Fuster en el centenari del seu naixement, “les propostes oficials de “bilingüisme” són, i sempre seran, una trampa parada contra el català”, doncs no és casualitat que siga la mateixa burgesia la que imposa una pujada desfermada del preu de vida mentre retalla hores de valencià a l’escola a cop de sentència de tribunal i connivència del govern del canvi.
Tampoc no és cap casualitat que les imposicions de percentatges de castellà a l’escola i l’anomenada autonomia de centres siguen els pilars sobre els quals s’està obrint camí la voluntat espanyolista i liberal a les nostres escoles. Són les sentències dels tribunals espanyols les que modulen els límits des d’on poden operar els governs autonomistes, siga per la via de la Llei del Plurilingüisme al País Valencià, amb la llei March a les Illes o a través dels acords per atacar als centres de la immersió lingüística al Principat.
I són aquests límits els que estem obligades a trencar si volem garantir la nostra existència com a poble, doncs una llengua no pot subsistir, viva, dins la societat que li és pròpia, si no és la llengua de tothom i practicada per tothom a tothora. La defensa del català té a veure amb la defensa d’un dret polític vital que entra en xoc directe amb els Estats espanyol i francès. I per això l’ofensiva contra la nostra llengua serà permanent mentre que no ens recobrem en la nostra unitat, mentre no deixem d’operar dins dels límits que ens imposa l’estat.
En tot aquest context, a més, el govern espanyol alimenta els blaverismes i el feixisme al País Valencià, mitjançant el blanqueig i la impunitat de la seua violència i atacs anticatalanistes, masclistes, homòfobs, trànsfobs i racistes. Ho vam viure amb Guillem Agulló, amb els companys de Pego, les de La Cosa Nostra i les Subversives de Castelló.
L’extrema dreta busca situar el conflicte on no hi és. Però com pot ser que formem part del problema, si el malestar el genera qui té la propietat d’allò més bàsic? Si és Juan Roig, propietari de Mercadona, qui puja els preus dels productes per treure’n profit? Si és Endesa, en mans privades, qui augmenta el cost de la llum per mantenir els beneficis? I tot i això, hem viscut un estiu on les punxades a les festes han estat a l’ordre del dia. A l’última setmana han hagut 3 feminicidis als Països Catalans. 2 agressions lgbtfòbiques al País Valencià durant el mes de setembre.
Davant el projecte nacional de l’espanyolisme, basat en la repressió cap al moviment popular i la negació de la sobirania i dels drets nacionals i socials del nostre poble; davant la misèria, la precarietat i l’augment del cost de la vida, davant la destrucció del territori i la impunitat del feixisme, hem de seguir organitzant-nos, enfortir els nostres projectes i unir les lluites, treballant colze a colze per teixir una gran xarxa de solidaritat antirepressiva i suport mutu i amb el convenciment que hi ha una altra manera de fer les coses, que requerirà tot l’entusiasme, la intel·ligència col·lectiva i la unitat per fer-ho possibles: uns Països Catalans independents, socialistes i feministes.
Necessitem tot l’entusiasme, la intel•ligència col•lectiva i la unitat de totes per a fer-ho possible!
