Posicionament d’Endavant-OSAN al respecte de la nova reforma laboral:

El govern espanyol PSOE-UP ja ha aprovat la no-reforma laboral, feta a mida dels interessos de la patronal i sotmesa a les polítiques d’austeritat del capital financer, amb el beneplàcit còmplice de CCOO i UGT. És a dir, un blindatge de la normativa vigent. Una de les promeses electorals centrals de l’actual govern espanyol era la derogació íntegra de l’agressiva reforma laboral del 2012, però el contingut concret del preacord evidencia que no se’n modifica cap dels ​​​​​​​elements principals:

• Manté el que és probablement l’aspecte més lesiu de la dinàmica anterior: el baix cost per acomiadament improcedent, que a la pràctica anul·la la capacitat de defensar els nostres drets a la feina.
• Dona via lliure a l’acomiadament col·lectiu mitjançant ERO decidits unilateralment per l’empresa, sense cap límit ni control per part de l’autoritat laboral competent.
• Debilita els salaris de tramitació i les indemnitzacions per acomiadament, fet que afavoreix l’acomiadament dels treballadors amb contractes menys antics i que accentua la divisió de la classe treballadora.
• Es consoliden els ERTO com a mesura estructural, compensada amb bonificacions en les quotes de la seguretat social, i les formacions que es facin durant l’ERTO es paguen amb les prestacions per desocupació i amb els Fons Next Generation. Ras i curt: una transferència de fons públic per compensar la manca d’inversió privada.
• Reforça la figura de l’acomiadament objectiu (abans residual), i deixa a l’arbitrarietat del poder empresarial la facultat d’acomiadar treballadores.
• Afavoreix que les empreses es desvinculin dels convenis col·lectius, fruit de la lluita obrera i els seus triomfs, de manera que s’aprofundeix en la dinàmica atomitzadora i individualitzant de les relacions laborals.
• Desdibuixa el marc de grups i categories professionals, fet que normalitza els abusos a l’hora d’assignar tasques a les treballadores.
• Resta pes als convenis regionals i dóna força als convenis estatals, cosa que afavoreix la dinàmica centralitzadora i antidemocràtica de l’estat espanyol.
• No reverteix la tendència a la temporalitat i debilitat dels contractes, fet que, sumat a la facilitat de l’acomiadament, mostra la tendència proletitzadora: substituir les treballadores en millors condicions per noves plantilles més precaritzades i desprotegides.

En conclusió, més enllà dels discursos triomfalistes de la socialdemocràcia espanyola, l’acord actual és netament continuista amb la dinàmica anterior, i per tant, una nova agressió contra la classe treballadora. Més enllà de la propaganda, els fets objectius són que les treballadores seguiran pagant la crisi d’acumulació capitalista; que s’assegura la submissió al poder financer global i la seva política de deute (per exemple, els Fons Next Generation, que haurem de pagar les treballadores a través de noves retallades en els serveis públics), i que es mantenen uns sindicats de concertació que ni volen ni poden defensar els nostres interessos.

L’actual acord continua la tendència històrica que comença amb els Pactes de la Moncloa i amb la derrota i assimilació del moviment obrer dels anys 70: devaluació salarial, precarització del treball, flexibilització de les relacions laborals i desarticulació de l’organització obrera. Una tendència que ha estat aprovada i potenciada per totes les forces polítiques del règim actual, de dretes o d’esquerres, conservadores o progressistes, incloent-hi els sindicats del “diàleg social”.

Aquest procés de negociació i pacte, per tant, ha posat en relleu, novament, que tot l’entramat de l’estat espanyol (partits, patronal, sindicats grocs, grups empresarials mediàtics, etc.) està edificat sobre el principi de la propietat privada capitalista i es consagra a protegir els privilegis i interessos de la burgesia i l’oligarquia. L’estat capitalista espanyol no és reformable: no existeix, dins els marcs d’aquest règim, cap procés de reforma que pugui establir unes relacions laborals favorables als interessos de la classe treballadora.

Endavant-OSAN cridem a lluitar contra aquest nou atac. L’única sortida és el trencament amb aquest ordre polític i jurídic per mitjà d’un procés d’autodeterminació, l’establiment d’un nou poder de base popular que impulsi un procés de transformació per posar els principals recursos productius sota control obrer i planificar l’economia per al benestar de la majoria social.

Aquest procés de ruptura només serà possible si construïm un contrapoder popular a partir d’una lluita desplegada en tots els fronts de la societat. En aquest sentit, es fa imprescindible treballar per bastir, al conjunt dels Països Catalans, un sindicalisme de confrontació, arrelat als centres de treball i que connecti les reivindicacions laborals amb un programa de lluita global, i amb l’horitzó estratègic de ruptura independentista amb l’estat capitalista espanyol.