Endavant volem expressar la nostra preocupació davant el pacte electoral establert entre la CUP i Guanyem per concórrer conjuntament a les eleccions autonòmiques de la Comunitat Autònoma Catalana (CAC). Pensem que aquest pacte és un pas important en una direcció equivocada si el que es vol és articular un projecte d’Unitat Popular amb vocació de projecte rupturista amb els estats espanyol i francès i el capitalisme patriarcal al conjunt dels Països Catalans.

En primer lloc, intentar ampliar el projecte de la Unitat Popular partint de pactes des de dalt amb altres forces polítiques en el context de propostes electorals és ineficaç perquè, d’una banda, supedita la necessària discussió sobre el projecte polític a les qüestions pràctiques derivades de la representació institucional (sous, repartiment de diners i alliberats, mecanismes de presa de decisions en el marc de l’acció parlamentària) i, de l’altra, trenca la dinàmica de creixement i construcció de la Unitat Popular des de baix, que és la que ha portat la CUP a ser un agent polític rellevant en el context de la CAC.

Aquests tipus de pactes limiten les possibilitats de creixement només en clau electoral i allà on es pot pactar amb altres forces polítiques ja establertes, com és el cas del Principat de Catalunya, i en canvi dificulten la possibilitat de créixer per baix, sumant militants i projectes municipalistes locals, a la resta dels Països Catalans. Una de les grans assignatures pendents de la CUP és la implantació al conjunt dels Països Catalans, i el pacte amb Guanyem posa el focus en el curt termini i en els resultats electorals a la CAC, i deixa en un discret segon pla la formulació d’un projecte polític institucional en clau d’Unitat Popular que sigui atractiu i útil al conjunt del país.

En segon lloc, la falta de debat sobre el projecte polític que ha de guiar l’acció política institucional de la coalició fa que no estigui gens clar com casaran les diferents perspectives sobre què cal fer a mitjà termini. L’aposta clarament independentista, anticapitalista i feminista de la CUP, a parer nostre imprescindible per enfocar el nou cicle polític, pot quedar diluïda en el plantejament de front ampli d’esquerres en clau sobiranista que propugna Guanyem. En la conjuntura actual no ens podem plantejar renunciar al discurs clarament independentista i rupturista en pro d’una entesa en un front ampli d’esquerres que posi al mateix nivell l’aposta federalista i la independentista.

En tercer lloc, a parer nostre, el paper de la CUP la pròxima legislatura ha d’anar en consonància amb el programa polític aprovat abans de l’acord amb Guanyem, és a dir, la CUP ha de plantejar una acció institucional d’oposició tant al sobiranisme governamental com als fronts d’esquerres a l’estil del govern espanyol del PSOE i Podemos, i dels pactes del Botànic valencià i del Bellver balear. En canvi, la pràctica política de Guanyem es caracteritza per una vocació pragmàtica respecte a la governabilitat, una voluntat explícita de participar en la gestió de govern i una aposta pragmàtica per fronts amplis basant-se en programes de mínims. La tensió entre aquests dos plantejaments no s’ha discutit en el marc de l’acord electoral i explotarà davant de cada decisió important que calgui prendre durant la pròxima legislatura (com la investidura, la participació en algun govern o l’aprovació dels pressupostos).

Finalment, tot i que Guanyem és un projecte format només per unes quantes candidatures municipalistes, la CUP hi ha negociat en peu d’igualtat per concórrer a les eleccions autonòmiques i ha deixat de banda les organitzacions de l’Esquerra Independentista i la resta d’organitzacions que han donat suport a la CUP els últims anys. La prominència de tenir la cap de llista per Barcelona permetrà a Guanyem tenir un protagonisme i un marge de maniobra, fins i tot una capacitat d’acció unilateral independent del que decideixi la CUP, que poden ser utilitzats per a objectius polítics que no vagin en consonància amb el projecte de construcció de la Unitat Popular com a bloc de ruptura independentista, anticapitalista i feminista als Països Catalans.

Per tot això, pensem que el pacte electoral entre la CUP i Guanyem no contribueix a encarar els reptes que es plantegen en el nou cicle polític que es va obrir després de la derrota de la tardor del 2017 al Principat i que s’ha consolidat amb l’ascens al govern espanyol del PSOE, de la mà del pacte d’esquerres amb Unidas Podemos. Aquest nou cicle polític, tot i la sacsejada que ha suposat l’impacte de la pandèmia de la Covid-19, es caracteritza per un reassentament de l’estat i un reforçament del règim del 78. El front d’esquerres del govern espanyol s’ha convertit en el màxim defensor de la constitució espanyola com a dic de contenció de les apostes cada cop més descaradament feixistes de les dretes espanyoles.

En aquest context, els fronts amplis d’esquerres que tenen com a objectiu respondre als impactes de la pandèmia i construir dics de contenció contra l’auge de les dretes espanyoles, per molt que es qualifiquin retòricament com a “sobiranistes”, sempre tendeixen a buscar l’encaix i l’acord amb el govern espanyol del PSOE i Podemos. I, així, es veuen abocats a la defensa tàcita del règim del 78 com a mal menor i a ajornar indefinidament qualsevol intent de transformació social profunda i de trencament amb l’ordenament jurídic constitucional.

Al Principat de Catalunya, la confrontació entre els dos corrents principals del sobiranisme governamental té com a objectiu principal aconseguir el control de les institucions autonòmiques i, de retruc, l’hegemonia en l’espai del sobiranisme transversal. Tant el sobiranisme de Junts per Catalunya, pretesament de confrontació amb l’estat, ple de gesticulacions i proclames simbòliques, però buit d’accions polítiques concretes, com el pragmatisme d’ERC, ple de renúncies i revestit d’un discurs assenyat d’acumulació de forces independentistes, són projectes polítics als quals cal confrontar en termes d’oposició frontal i no pas arribar-hi a acords i, encara menys, participar en els seus governs.

Només si la CUP planteja el projecte polític de la Unitat Popular com a alternativa rupturista al reassentament de l’estat i assumeix el paper d’oposició frontal tant als fronts d’esquerres socialdemòcrates del mal menor com al sobiranisme governamental de la gestió autonòmica podrem avançar en la construcció d’un bloc polític i social de ruptura als Països Catalans que ens permeti aspirar a transformacions socials profundes i a una ruptura política real amb el règim del 78.

A parer nostre, la lluita a les institucions és un element clau de la construcció del projecte polític de la Unitat Popular, però no és l’únic ni tan sols el principal. L’articulació de lluites polítiques i socials, l’organització als llocs de treball, la lluita feminista i, en definitiva, la construcció d’un autèntic contrapoder popular als Països Catalans requereix una planificació i un treball en tots els àmbits per tal d’avançar en la construcció d’un projecte polític realment rupturista, que sigui netament independentista, anticapitalista i feminista. Així doncs, no podem subordinar els objectius polítics de llarg termini del projecte de la Unitat Popular a les necessitats electorals a curt termini. I molt ens temem que això és precisament el que suposa el pacte electoral CUP-Guanyem.

A Endavant continuem pensant que la CUP és una eina no només útil, sinó que és imprescindible per a la construcció de la Unitat Popular. Per això, continuarem treballant per revertir allò que, a parer nostre, és un pas en la direcció equivocada. Seguirem treballant per:

• Fer créixer el municipalisme popular i transformador arreu dels Països Catalans i desenvolupar la seva capacitat d’articular espais de poder popular que ens permetin confrontar l’estat i millorar les condicions de vida de les classes populars.

• Inserir la CUP en una estratègia global d’Unitat Popular que, amb un peu al carrer i un peu a les institucions, plantegi una oposició frontal al reassentament de l’estat i de les institucions autonòmiques, a partir d’un projecte polític clarament anticapitalista i feminista.

• Posar al centre del projecte d’Unitat Popular l’exercici del dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques, polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, per tal de capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador.