Prou governar per a les elits! Hi ha una altra manera de viure
La pandèmia de la Covid-19 ha fet evident que el capitalisme és incompatible amb la vida. En un moment en el qual era necessari dur a terme mesures valentes per tal que la factura social no recaigués en les treballadores, el règim borbònic del 78 ―i, per conseqüència, les autonomies― han salvaguardat el sistema econòmic per sobre de les necessitats de les classes populars.
Així doncs, hem vist com, en lloc d’agafar el control de la sanitat privada i passar recursos cap a la pública, s’ha fet just el contrari: els governs autonòmics han liquidat milers d’euros a la sanitat privada. Per exemple, la Generalitat de Catalunya va pagar als centres privats 4.308.992 euros per a la realització de proves PCR, o el govern Valencià ha gastat 3’’6 milions per derivar pacients cap a la privada. El govern autonòmic de les Illes s’acosta a la sanitat privada per reforçar la col·laboració dual, i ara la privada s’aprofita per treure rèdit econòmic dels turistes amb la Covid. A més, s’han mantingut unes condicions laborals precàries i d’explotació dels metges interins residents: des del 21 de juliol estan en vaga als MIR del País Valencià per demanar unes condicions laborals dignes. També hem vist com la sanitat pública ha de cobrir l’assistència en residències privades, que, en lloc de nacionalitzar-les, estan invertint diners i recursos humans públics sense tocar cap òrgan privat d’aquestes empreses. Així doncs, entenem que el que cal és deixar d’alimentar la sanitat privada i enfortir la pública, tant pel que fa a les condicions laborals de les sanitàries de l’Atenció Primària com pel que fa a apostar per un sistema sanitari de provisió, gestió i titularitat 100% pública. Hem vist com la població sortia a retre homenatge a les sanitàries, i ara cal que es facin polítiques que vagin cap al reconeixement real.
Les mesures associades a la crisi actual exposen la salut de la classe treballadora, no només en termes de gestió sanitària, sinó en termes de supervivència. D’aquesta manera, hem vist morir a un treballador del camp (temporer) per un cop de calor, a conseqüència d’haver estat exposat a altes temperatures; s’han destruït 418.000 llocs de treball als Països Catalans, i el Gobierno, lluny de donar solucions (nacionalització de la Nissan, nacionalització de sectors estratègics com la llum, l’aigua o el gas), ha facilitat que les empreses amb beneficis poguessin acollir-se als ERTOs, i això ha fet que, entre totes, assumim les pèrdues del gran capital.
Els PPCC han sostingut la majoria del seu PIB en el sector turístic i, lluny de canviar aquest model, hem vist com el president Torra feia una crida a la població a quedar-se a casa mentre anunciava que els turistes podien venir. El president Ximo Puig no s’ha volgut quedar enrere demanant treure la quarantena anunciada pel govern britànic a turistes provinents del País Valencià. I el govern d’Armengol, a les Balears, s’ha vist forçat a tancar Magaluf pel descontrol sanitari que estava causant, mentre la patronal turística posava en qüestió que els turistes haguessin de dur mascareta, a diferència de les residents, i la majoria de nous brots a les Balears es produeixen en hotels i altres serveis turístics. El turisme no genera riquesa per al poble; de fet, està demostrat que, on hi ha més turisme, hi ha més pobresa i salaris més baixos. Cal apostar per un model econòmic lluny del monocultiu turístic que ens precaritza com a treballadores.
Els brots i l’augment de les infeccions posen en risc la salut, s’accentua l’aïllament provocat per les quarantenes i empitjora la doble explotació de les dones, que som aquelles que ocupem els llocs de treball feminitzats i precaris en el si de la sanitat, les residències de persones grans o els supermercats. A més, les persones que queden fora de l’àmbit estrictament laboral (majoritàriament dones i migrades) són totes aquelles que es guanyen el salari de manera informal (les que treballen sense contracte, per hores; treballadores de la llar; les que fan tasques de cures familiars, i prostitutes/treballadores de la salut), no tenen dret a cobrar ajudes ni prestacions derivades dels ERTOs, ni el subsidi especial per a les qui treballen en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar de la Seguretat Social. Posar les cures al centre i reformular el caràcter informal del treball i de les cures és garantia per a una vida digna per a totes.
Els governs i les institucions assenyalen i criminalitzen el jovent per irresponsables i les migrades temporeres que es deixen la pell i la vida per beneficis del capitalisme. Amb això desvien el focus i eviten girar la mirada disconforme cap a la mala gestió del sistema sanitari actual i cap a la manca de mesures de prevenció als llocs de treball (com a les càrnies d’Osona, o recentment a bonÀrea, a Guissona), i es posa el focus en els individus en lloc de dur a terme reformes estructurals.
El caràcter classista de la gestió dels governs burgesos s’ha vist també en les mesures econòmiques adoptades: segueixen fent fora la gent de casa seva amb brutalitat policial, com en el cas de Castelló ―al c. Riu Nerbion―, on la resistència veïnal defensava un habitatge de protecció oficial propietat del fons d’inversió Lazora. Mentrestant, no han tocat els privilegis de l’oligarquia ni tampoc han augmentat l’impost a les grans fortunes. Encara es mantenen retards en els pagaments dels ERTOS, i tenim milers de persones arreu del País que no han vist ni un cèntim del sou, mentre grans empreses com les de l’Íbex 35 mantenen l’ERTO i segueixen acumulant capital de riquesa.
I, parlant de governs classistes, quin millor aliat que la Unió Europea. Els acords presos a mitjan juliol dins el marc del Consell Europeu, arran de la crisi de la Covid-19, torna a posar en evidència el caràcter neoliberal i capitalista. Les ajudes, els programes i les subvencions de “recuperació i resiliència” van associades a reformes insuficients per garantir una vida digna. La prestació de diners als estats s’haurà de retornar amb interessos, a còpia de privatitzacions dels serveis públics i essencials, amb l’augment d’impostos de la classe treballadora, amb la precarització de les feines i l’explotació del treball reproductiu, amb l’augment d’interessos dels productes necessaris per garantir la vida (habitatge, aliments, aigua, llum…). En aquest sentit, Endavant seguim afirmant que el model econòmic europeu només garanteix la supervivència de la banca i els mercats financers, i que aquest model mai no serà una garantia de drets dels pobles.
En definitiva, els rebrots no succeeixen només per l’acció del virus. La incapacitat per fer seguiment de casos i rastreig de contactes o per prendre mesures per protegir les treballadores demostra la institució capitalista està dissenyada per satisfer els interessos de la patronal i de l’oligarquia. Per això, Endavant i el conjunt de l’Esquerra Independentista creiem que “hi ha una altra manera de viure”. L’única alternativa és un sistema basat en la propietat social dels principals recursos productius i en la planificació de la producció i l’economia en funció de criteris de les necessitats socials.
El passat 27 de juliol vam presentar el programa i els 10 punts de la proposta “Hi ha una altra manera de viure” per fer front a la crisi i per una transformació econòmica i social com a única alternativa contra el capitalisme. Aquest programa és un marc d’acció política, un instrument per a l’organització. Cal crear un bloc popular de ruptura, un contrapoder popular, per impulsar un canvi social. Per això cal batallar aquestes mesures als carrers, als llocs de feina, a les aules, als casals i a tots els aspectes de les nostres vides. Al següent enllaç trobareu els punts del programa: https://www.endavant.org/programaaltramaneraviure/
Tot això no serà possible sense l’autodeterminació i la independència dels Països Catalans. Aquesta és la clau pel canvi de rumb cap al canvi social, econòmic i polític. Ni dins del marc estatal espanyol ni en el de les autonomies podrem aconseguir el canvi social profund. La independència és l’única via per obrir les portes a la transformació social, trencar amb el règim del 78 i eliminar les estructures de poder a les quals estem sotmeses. Només podrem garantir una vida digna per a totes si continuem lluitant per l’autodeterminació dels Països Catalans.
Països Catalans, 15 d’Agost de 2020
Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional