Plantejament estratègic d’Endavant OSAN en el context actual:
Prenguem la iniciativa
Endavant amb la Unitat Popular
Les múltiples crisis derivades de la pandèmia provocada per la COVID-19 han posat en relleu els interessos contraposats entre la classe treballadora i la resta de les classes populars, que som la majoria de la població, i els interessos particulars dels poderosos i el gran capital. La patronal està intentant que el cost d’aquesta crisi el pagui la classe treballadora, i els governs estan intentant gestionar la crisi sense perjudicar els interessos del sector empresarial.
Les contradiccions que el capitalisme arrossegava des de la crisi econòmica i financera del 2008 han esclatat sota el brutal impacte de la pandèmia, i el marge per mantenir els beneficis sense tocar gaire els drets socials i polítics de la classe treballadora i la resta de les classes populars ha desaparegut completament. La pràctica neoliberal de socialitzar les pèrdues i privatitzar els beneficis, imposada amb mà de ferro per la UE, implica que els nostres impostos serviran per rescatar les grans empreses, mentre les nostres condicions materials de vida es degraden a un ritme sense precedents.
La situació d’emergència a què ens ha abocat la pandèmia ha evidenciat que el mercat, com a mecanisme d’articular la producció i gestionar recursos escassos, no ha permès cobrir les necessitats més bàsiques ni en salut pública ni per a la vida de les persones. Les ajudes temporals en forma d’atur, els crèdits avalats per l’estat, les moratòries en el pagament d’hipoteques, impostos i lloguers, i la congelació dels desnonaments i els talls de subministraments de llum, aigua i gas, són només mesures temporals basades majoritàriament en crèdits, amb els corresponents beneficis per a la banca i la soga al coll que suposa per a les treballadores haver-los de tornar. Totes aquestes mesures simplement tiren la pilota endavant i posposen els problemes derivats de l’impacte econòmic de la crisi per poder gestionar l’excepcional situació de confinament.
La solució a llarg termini i la garantia que estarem preparades en situacions semblants en el futur només pot venir de la racionalització i planificació de l’economia i del repartiment equitatiu del treball. La crisi derivada de la COVID-19 ens obligarà a reconstruir el país, haurem d’assumir sacrificis i treballar conjuntament per recuperar les nostres vides. Ara és, doncs, el moment de preguntar-nos: quin país volem reconstruir? Posarem els nostres esforços per reflotar els beneficis de les grans empreses i els bancs, o canviarem el rumb de la societat i construirem un país que tingui els recursos materials necessaris per, d’una banda, garantir una vida digna a totes les persones i, de l’altra, disposar d’un sistema de salut públic que sigui capaç de fer front a situacions d’emergència que vindran en el futur?
Només si com capaces de recuperar la sobirania com a poble i exercir efectivament el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, entès com un procés permanent de decisió sobre les directrius econòmiques polítiques i socials que han de guiar la nostra societat, podrem capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per l’oligarquia i pel capitalisme depredador. Pensem que aquesta és la clau de volta per aconseguir les profundes transformacions socials necessàries per posar realment la vida al centre del desenvolupament social.
El primer pas és, sense dubte, posar en marxa un pla de xoc que garanteixi uns mínims de dignitat en la vida de les persones i de recursos en salut pública. Però no ens podem quedar aquí: hem d’aprofitar el punt d’inflexió que suposa aquesta crisi per impulsar transformacions socials profundes guiades per la idea que la vida de les persones és més important que els beneficis de les empreses. No som ingenus i sabem que això xoca frontalment amb els interessos dels poderosos, els governs i les grans empreses. Per tant, no serà fàcil i no n’hi haurà prou de tenir raó i demanar-ho educadament.
Endavant pensem que, si volem aconseguir aquests objectius, hem de construir un bloc social i polític de ruptura, articulat al voltant de la classe treballadora i la resta de classes populars del país, que sigui capaç d’enfrontar-se als poderosos i fer valer els nostres interessos per sobre dels interessos dels qui només volen maximitzar els seus beneficis i mantenir l’estat de les coses com abans que esclatés la crisi de la COVID-19.
La Ponència política de la X Assemblea Nacional d’Endavant se centra precisament en aquest objectiu i, tot i estar debatuda i aprovada abans que esclatés la crisi, pensem que dona alguna de les claus que ens permetran avançar en la construcció d’aquest bloc de ruptura. Una de les reflexions de partida de la ponència és que cada cop més sectors de la classe treballadora i la resta de classes populars del país estan allunyant-se de la ideologia dominant, la qual cosa no vol dir que tinguin una consciència revolucionària, però sí que estaran més oberts a un discurs i a una pràctica política que, en clau independentista, socialista i feminista, plantegi canvis profunds sobre com funcionen les coses. Aquesta crisi tan profunda que vivim accentua encara més aquesta tendència que ja era present en la nostra societat.
El projecte de la Unitat Popular que defensem s’adapta a aquesta situació i té com a finalitat avançar cap als objectius estratègics propis de l’Esquerra Independentista: la independència nacional dels Països Catalans i la construcció d’una societat socialista i feminista. Pensem que el desplegament del projecte d’Unitat Popular és el que ens permetrà articular un bloc històric que, a través de profundes transformacions socials, ens permeti superar el capitalisme i construir una societat en què les necessitats de les persones, i no els beneficis empresarials, siguin el principi ordenador.
El programa polític de la Unitat Popular pensem que s’ha d’articular al voltant d’un conjunt de principis estratègics:
- L’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català entès com un procés permanent de decisió sobre els elements econòmics, polítics i socials del nostre poble, i com a via per capgirar les relacions d’autoritat i dominació social imposades per les elits pròpies, foranes, i pel capitalisme depredador;
- La superació del capitalisme a través de la transformació social en clau socialista i la centralitat de la classe treballadora com a subjecte de transformació de la realitat amb la capacitat de posar fi a tota relació d’explotació i opressió;
- La construcció de la societat feminista i l’abolició del patriarcat com un dels pilars sobre els quals s’erigeix el capitalisme;
- La necessitat de construir un subjecte polític organitzat i articulat per exercir la construcció nacional, l’autodeterminació i la independència dels Països Catalans;
- L’abolició del capitalisme com una necessitat per posar fi a les seves conseqüències destructives sobre el planeta, la vida i la salut;
- La necessitat de l’internacionalisme com a element indispensable per afrontar el capitalisme global.
En un context de canvi de cicle polític com el que vivim, marcat per un procés de reassentament de l’estat a través de pactes polítics de gran rellevància esperonats per la urgència imposada per la crisi de la COVID-19, és imprescindible articular la Unitat Popular com a projecte de ruptura i d’oposició frontal a aquest procés de pacte i reassentament. Pensem que el projecte d’Unitat Popular ha de desmarcar-se políticament tant del sobiranisme transversal com de l’esquerra espanyola, aglutinada al voltant de Podemos i les filials locals del PSOE. Hem de plantejar una proposta política en el marc dels Països Catalans que permeti acumular forces per impulsar en un futur una ruptura real no només amb el règim del 78, sinó també, i especialment, amb els interessos del capital representats per la classe dirigent del nostre país, que són el fonament de poder real sobre el qual s’erigeix l’ordenament jurídic i polític del règim del 78.
Pensem que l’autodeterminació és el factor clau de ruptura, no només amb els estats espanyol i francès, sinó també amb les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques que posen els beneficis empresarials per damunt de qualsevol altre criteri. Les profundes contradiccions arrossegades des de fa més d’un segle en la construcció estatal espanyola han fet del nacionalisme espanyol, profundament reaccionari, la columna vertebral de l’estat capitalista. És per això que la qüestió nacional a l’estat espanyol té la capacitat d’amalgamar totes les contradiccions socials i, per tant, dibuixar el camp central on es disputa la lluita de classes.
El fracàs de l’estratègia processista principatina, tant en el seu vessant cínic d’usar l’espantall de la independència per aconseguir una millora autonòmica com en el seu vessant ingenu de creure en la possibilitat d’una independència de la llei a la llei, ha posat en evidència que guanyar l’autodeterminació només es pot fer en un context de revolució política. Així mateix, l’esvaïment de les expectatives de sectors del sobiranisme valencià i mallorquí de poder negociar de tu a tu una redistribució federal del poder a l’estat i el pas a una posició defensiva de conservació de l’autogovern han posat de manifest el caràcter estructural i no conjuntural del procés de recentralització. Ara s’obre una nova etapa en la lluita per l’autodeterminació. De les experiències anteriors hem d’aprendre la necessitat de confiar més en els nostres plantejaments i, alhora, de dibuixar i difondre un horitzó estratègic sobre com exercir l’autodeterminació. En definitiva, de construir una posició política que sigui completa, complexa i autònoma d’altres plantejaments.
Malgrat que el Principat sigui el territori on la consciència autodeterminista ha avançat més i on s’ha viscut més directament el procés sobiranista, l’estratègia d’autodeterminació ha de ser una estratègia nacional. Una estratègia nacional vol dir que integri en peu d’igualtat tots els contextos sociopolítics i, en conseqüència, que les formes que l’estratègia pren no responguin a una plantilla regional que intenta reproduir-se a la resta de territoris, sinó que sigui una estratègia nacional que hagi de ser adaptada tàcticament a cadascun dels territoris.
L’element clau per a l’avenç de la lluita per l’autodeterminació és el creixement de la Unitat Popular. Només un projecte com la Unitat Popular –basat en la classe treballadora i la resta de classes populars com a subjecte polític i en una estratègia de ruptura– pot aconseguir doblegar l’estat. El gruix de la feina política per construir aquest bloc de ruptura és la que desgranem en la ponència de la X Assemblea Nacional d’Endavant. La intervenció en la lluita per l’autodeterminació no la plantegem com la intervenció en un front de lluita més, sinó que és l’element central de la nostra estratègia política. Un element central que és alimentat pels fronts de lluita concrets i que, alhora, dota aquests fronts de caràcter rupturista.
Les tres apostes principals en les quals centrarem els nostres esforços els pròxims dos anys són la lluita feminista, la lluita per l’habitatge i les lluites laborals i contra la carestia de la vida. En la lluita feminista apostem per construir un front clarament feminista de classe dels Països Catalans i materialitzar-lo en un nou Congrés Feminista dels Països Catalans. Pensem que ha de ser un espai que interpel·li totes les dones de classe treballadora, que són les qui pateixen en primera línia l’opressió capitalista-patriarcal. En la lluita per l’habitatge apostem per impulsar les noves dinàmiques generades al voltant del sindicalisme d’habitatge. L’objectiu és, a llarg termini, vertebrar una estructura de construcció nacional dels Països Catalans a partir de la lluita per l’habitatge, per tal de polititzar i vincular al projecte de la Unitat Popular una de les formes de lluita i mobilització més actives en els temps que venen. En les lluites laborals i contra la carestia de la vida apostem per treballar braç a braç amb la Coordinadora Obrera Sindical (COS) per tal d’activar lluites d’autodefensa laboral i contra la carestia de la vida davant de conflictes concrets i, alhora, engranar aquestes lluites al Programa Feminista d’Unitat Popular. Pensem que cal donar orientació política al sindicalisme de classe i contingut de classe a les lluites socials.
A més d’aquests fronts de lluita principals, treballarem també en la lluita antirepressiva, en estreta col·laboració amb Alerta Solidària; en la lluita institucional, amb la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), les candidatures municipalistes d’Unitat Popular no pertanyents orgànicament a la CUP i les iniciatives o projectes d’Unitat Popular d’abast supramunicipal; en la lluita ecologista aprofundirem en els plantejaments polítics estructurals vinculats a la idea que el capitalisme és incompatible amb la «supervivència del planeta» i que, per tant, per «salvar el planeta» cal destruir el capitalisme, i en la lluita antifeixista treballarem d’acord amb la idea que cal entendre l’antifeixisme a partir d’un doble vessant: primer, la resistència contra el feixisme; segon, la generació d’una alternativa política.
L’articulació d’aquesta alternativa política vinculada a les lluites laborals, a la lluita per l’habitatge i a un feminisme de classe, inserides en una estratègia global d’autodeterminació dels Països Catalans i de construcció d’una societat socialista i feminista, pensem que és la millor manera de construir un bloc social i polític de ruptura que sigui capaç d’enfrontar-se a l’oligarquia i al gran capital per tal d’aprofitar el punt d’inflexió que ha suposat la pandèmia de la COVID-19 i impulsar les transformacions socials profundes que ens han de permetre posar l’economia al servei de les persones i no del benefici empresarial.
Per la Independència, el Socialisme i el Feminisme als Països Catalans.
Primavera 2020
Endavant, Organització Socialista d’Alliberament Nacional