El “govern efectiu” ha estat un fracàs polític sense pal·liatius. No ha servit ni per avançar cap a la República, com afirmava el sector abrandat dels seus partidaris, ni tan sols per protegir l’autonomia, com afirmava el sector pragmàtic.

Es poden fer moltes especulacions al voltant de la voluntat de Quim Torra sobre que les coses anessin per un camí més rupturista, o de com Torra ha estat una víctima de la competició entre ERC i JxCAT per hegemonitzar el postprocés. Però tot això té una importància molt reduïda al costat d’una anàlisi que dibuixi el que ha suposat realment aquest “govern efectiu”. La realitat és que un any i mig de govern efectiu ha suposat:

• L’acceptació a tots els nivells de govern, de consellers fins a subdireccions generals, de l’autocensura imposada per l’amenaça del 155. L’actual govern és el govern autonòmic “efectiu” amb menys autonomia des de 1931. I aquesta situació ha arribat al seu nivell més paradoxal amb la plena implicació de la conselleria d’interior en la repressió contra l’independentisme. El govern efectiu que havia de preparar el naixement de la República és responsable directe de desenes d’empresonaments preventius d’independentistes.
• El manteniment de les polítiques liberals en un context de cronificació de la crisi econòmica per a les classes populars. Malgrat que el context era propici a fer un gir a l’esquerra -opcions d’eixamplament de la base independentista, combustible per a l’enfrontament amb l’estat, ambient molt hostil contra l’oligarquia i les empreses que van marxar l’octubre de 2017-, el govern ha continuat amb les polítiques liberals. Aquest fet demostra la impossibilitat del sobiranisme governamental de generar cap “gir social”.
• Recloure els episodis d’enfrontament amb l’estat a uns nivells simbòlics tan poc fructífers que ni tan sols han mobilitzat l’independentisme més militant. La mateixa amenaça d’inhabilitació de Quim Torra sorgeix d’aquest context i és per això que no està aconseguint esdevenir una nova palanca de ruptura amb l’estat.

Cal combatre tots els intents de difuminar la responsabilitat d’aquest fracàs en el conjunt de l’independentisme i sota excuses que remeten a la complexitat del moment. Aquest fracàs és responsabilitat únicament i exclusiva dels partits que integren aquest govern. Ni l’independentisme que s’ha jugat el físic i la llibertat personal al carrer les darreres setmanes, ni l’esquerra independentista que ha assenyalat reiteradament que aquest camí no duia enlloc no són responsables en cap grau de la situació generada.

L’esquerra independentista tenim l’obligació de fer autocrítica respecte a totes les mancances i errors comesos en els darrers temps. Sobretot perquè li ho devem a un moviment independentista combatiu que en part pot tenir la sensació que no hem estat a l’altur o que hauríem pogut fer molt més. Però en el balanç del govern efectiu, si alguna responsabilitat tenim és la de no haver sabut ser més contundents i efectius en la crítica i en el marcatge d’aquest govern. Cap altra.

Si finalment l’estat inhabilita Quim Torra com a president de la Generalitat, caldrà denunciar amb tota la força del carrer aquesta nova mostra d’autoritarisme. Però seria un error continuar en la via d’acumular presidents “legítims” que alhora justifiquen nous governs autonomistes que, malgrat la retòrica, són incapaços no només de fer la República, sinó també de fer front a la recentralització.