Ja fa setmanes que la conformació del nou govern espanyol ocupa el centre de qualsevol debat o reflexió, ja que situarà el taulell i les peces per a les partides que s’han de jugar. El taulell de joc situa tres eixos principals: mesures socials, diàleg i reforma autonòmica, tot dins la llei i la constitució espanyola. I aquells agents que vulguin incidir en la formació del govern o vulguin ser-ne interlocutors han de situar-se en aquest escenari i acceptar les opcions que se li posen.

Un taulell que els partits destinats a facilitar la investidura de Sánchez es mostren cada dia més disposats a acceptar. Però acceptar un marc de diàleg com aquest no és una posició de partida, sinó la limitació dels punts on es pot arribar. Cap dels plantejaments que situa el futur govern espanyol i els partits que hi negocien la investidura no resol els principals problemes de la classe treballadora dels Països Catalans.

Se situa així, a tot l’estat, la via balear o valenciana com l’opció raonable d’un govern progressista i reformista. Un pacte capaç de treure a la dreta del poder, fins i tot en llocs on ha estat històricament hegemònica. Un pacte que inclou situar el PSOE com l’agent principal, amb capacitat de construir una hegemonia forta i tancar la crisi de règim, amb el suport d’una Esquerra lliure de radicalismes i uns agents de les nacions sense estat que accepten la via d’allò que els sembla raonable. Així, la via del pacte autonòmic, la reforma contra el centralisme de l’estat i un marc de nou finançament per a les comunitats autònomes se situen com la via raonable davant de l’independentisme, com a via sense sortida.

El context és el d’una Esquerra disposada a acceptar una taula de diàleg, en què l’autodeterminació se situa completament fora de debat. Així, se situa més en una posició de força política principal de Catalunya, pensant més en les pròximes eleccions autonòmiques a la Comunitat Autònoma de Catalunya i la presidència de la Generalitat, que a fer passes cap a la consecució de la independència o l’exercici de l’autodeterminació.

Davant d’aquest escenari, Endavant cridem a:

• Mantenir oberta l’escletxa de legitimitat de l’estat que implica contribuir a obstaculitzar el pacte.
• Treballar per l’autodeterminació com a qüestió no negociable sota cap escenari.
• Recuperar drets socials perduts i guanyar-ne de nous per anticipar-nos a la crisi capitalista que ha de venir.
• Emplaçar totes les organitzacions anticapitalistes a posar fil a l’agulla al Programa Feminista d’Unitat Popular.
• Dotar de contingut l’antifeixisme i situar-lo com l’alternativa al règim