El PSOE i Unidas Podemos han arribat a un pacte per conformar un govern a l’estat en un temps rècord. Pocs dies després de repetir les eleccions, tots dos partits firmaven un govern que ja ha partit amb enormes renúncies en el pla social, quan anuncia que no derogarà la darrera reforma laboral.

Aquest pacte necessita suport extern en forma d’abstencions o vots favorables, i això implica el pacte amb Esquerra, que ja partia de demandes reduccionistes i que acabarà confiant en una taula negociadora com a resolució del conflicte territorial engegat principalment amb l’1 d’octubre del 2017. L’independentisme ha de ser rotund a l’hora de denunciar la posició de pacte d’Esquerra, formació que ofereix una proposta que no arriba ni als mínims resolutius exigibles com haurien de ser un referèndum d’autodeterminació i una llei d’amnistia per a totes les preses polítiques i exiliades.

A més, aquest acord, més que probable, gaudirà del beneplàcit dels governs progressistes del País Valencià i les Illes Balears. Les filials del PSOE dels Països Catalans beneeixen la idea d’un govern a l’estat en coalició amb Podemos i amb un nacionalisme correcte, obedient i negociador. Així, aquest pacte obre la porta a renegociar quotes del poder autonòmic, de manera que possibilita un nou model de finançament, l’assegurança per part del govern espanyol de blindar models escolars, lingüístics i culturals als Països Catalans i, potser, albirar nous processos estatutaris. Amb això pretenen tancar la carpeta de Països Catalans per als pròxims anys. Així mateix, el PSOE i les seves filials es veurien reforçades de cara als embats electorals que vindran i podrien acostar-se a establir-se com a partit hegemònic als Països Catalans amb les pròximes eleccions autonòmiques a Catalunya.

Aquest escenari que es configura situa el PSOE i Unidas Podemos com els darrers defensors del règim del 78, del seu model autonòmic, econòmic i social, sempre amb la participació dels espais polítics de les nacions oprimides que, com sempre, acaben mirant de conservar el seu poder polític abans de situar-se al costat de les demandes populars i de les necessitats materials de les treballadores.

Davant això, Endavant cridem a:

• Passar a l’ofensiva. Igual que ja vam demostrar l’1-O i el 3-O del 2017, s’ha avançat més durant un mes de mobilitzacions massives i populars per la independència, aquest octubre de 2019, que en set anys de procés sobiranista controlat des de dalt. Cal continuar amb les mobilitzacions per a la consecució dels objectius populars: és quan desbordem des dels carrers que avancem en clau rupturista.
• Cal impedir, des del carrer, que s’acabi duent a terme aquest pacte, que només significarà el reassentament del règim del 78 als Països Catalans, el manteniment d’un model repressiu visceral i un sistema econòmic que ens empobreix més cada dia, especialment a les dones.
• S’ha de visualitzar l’autodeterminació com a qüestió no negociable sota cap escenari. Va ser el poble qui es va organitzar per votar l’1 d’octubre, ha estat el poble qui ha respost massivament i amb contundència a la demostració que, a l’estat espanyol, en diuen democràcia però no ho és. L’autodeterminació és una revolució democràtica i ho és des de la seva defensa fins a la seva consecució.
• Dotar de contingut l’antifeixisme i situar-lo com l’alternativa al règim. La millor resposta antifeixista és una ofensiva de la classe treballadora, des de la classe treballadora i per a ella. Això vol dir dotar-lo d’un contingut que millori les condicions de vida de les classes populars. De la mateixa manera que no podem cedir l’espai antifeixista a PSOE-Podemos, no podem cedir l’oposició a les seves polítiques al feixisme descarnat.
• Emplaçam totes les organitzacions anticapitalistes i el moviment popular dels Països Catalans a treballar conjuntament per acordar un programa polític i social que aprofundeixi en les demandes populars d’autodeterminació i amnistia, antirepressives i d’un programa per a una vida digna. I també treballem un marc conjunt de mobilitzacions que ens permeti articular-nos per tombar el règim, fer front a la repressió, exercir l’autodeterminació; un programa de vida digna i per destruir el patriarcat.

 

Països Catalans, 22 de novembre de 2019