Als Països Catalans ens vam mobilitzar massivament

Dilluns 14/10/2019 | Constatem amb alegria revolucionària un seguiment massiu de mobilitzacions arreu de la nació: des de les concentracions solidàries fora del Principat, inclosa la manifestació de València, fins a les multitudinàries manifestacions, talls de vies i carreteres, bloqueig de l’AVE a Girona i bloqueig de l’aeroport de Barcelona, inclosos els punts d’avituallament; tothom trobava el seu focus per moure’s.

L’estat mou fitxa autoritària

Davant d’aquest pols que es va jugar ahir enfront de l’estat, ja es comencen a engrandir les demandes del control espanyol de la policia o d’una nova aplicació del 155, que de ben segur que centraran els debats al parlament espanyol els pròxims dies. Hi ha una encara nova cara en clau de recentralització espanyola més crua per veure, i això és una cosa que afectarà totes les autonomies catalanes sota dominació espanyola. L’altra cara de la moneda són els brots feixistes del carrer, que ja hi va haver la nit abans i el mateix dia, i que poden repetir-se els pròxims dies de manera més o menys organitzada. Com ja va passar l’octubre del 2017, això pot tenir especial rellevància al País Valencià. Sia com sia, els Països Catalans som al punt de mira.

El Govern parla de mobilització però s’alinea amb la repressió

Els talls de diverses vies de circulació, algunes concentracions i, sobretot, el bloqueig de l’aeroport van deixar el Govern de la Generalitat en un paper de mer executor de la repressió. El paper dels mossos d’esquadra, que feien gala de la brutalitat policial en perfecta sintonia amb la resta de policia espanyola, els situa clarament a ulls del sentit comú com unes altres forces d’ocupació. Així mateix, s’aguditza la contradicció al si del sobiranisme transversal, especialment dins dels partits de govern, que està més fora de lloc que mai.

L’autodeterminació és una revolució política

Les diverses accions d’ahir van desbordar les convocatòries previstes. I és així, amb un poble que surti en massa al carrer de manera autoorganitzada, que es podrà desbordar la situació i evitar que ningú no la pugui reconduir o aigualir per evitar el que necessitem per a una vida digna: una autèntica revolució política que materialitzi l’exercici del dret a l’autodeterminació. Això val per al conjunt de la nació, ja que ni el sobiranisme transversal al Principat ni les tímides reformes autonomistes al País Valencià i a les Illes no poden suposar cap millora per a les nostres condicions de vida.

Anar-hi, anar-hi, anar-hi

En la lluita contra la recentralització i per l’autodeterminació, els Països Catalans som al punt de mira i en som el subjecte protagonista. L’Esquerra Independentista tenim un paper clau en aquesta lluita, com ja vam fer ahir, tant a primera fila com a la rereguarda, tant a l’aeroport com arreu de les comarques. Ni desenes d’empresonaments ni centenars de detencions no aturaran l’autodeterminació dels Països Catalans!