El pròxim diumenge, 26 de maig, es duran a terme a les Illes Balears les eleccions autonòmiques, coincidint, com és habitual, amb les municipals a tots els municipis dels Països Catalans sota dominació espanyola.

Aquestes eleccions són un punt clau en la reconfiguració del poder a la comunitat autònoma, no només per a la següent legislatura, sinó per a un nou cicle polític.

La reconfiguració de la dreta

Després de la pèrdua de la majoria absoluta i de gran part de la seva hegemonia política el 2015, el PP ha intentat durant quatre anys reconfigurar el seu espai polític. Ho ha fet des d’una perspectiva molt més moderada que en l’etapa Bauzá: limitant els atacs a la llengua catalana i a les treballadores dels serveis públics i intentat acomodar-se en el projecte de poder local caciquil, de les grans empreses turístiques i constructores d’origen insular. I han continuat cultivant la imatge que ells són els “propietaris naturals” de les institucions autonòmiques.

Les enquestes i els resultats de les eleccions generals auguren l’entrada de Vox al parlament balear i a altres institucions. L’extrema dreta se sent forta i se suporta en l’anticatalanisme, l’anticomunisme i l’antifeminisme, i es mostra com el principal enemic dels projectes transformadors de Mallorca i com el màxim defensor de l’Estat. Els individus que encapçalen l’extrema dreta ho representen a la perfecció. El candidat de Vox a president del Consell, Jorge Campos, ha estat el principal dirigent del gonellisme i fou qui presentà la denúncia contra el raper Valtonyc que l’obligà a exiliar-se. El candidat a la batlia de Palma, Fulgencio Coll, és un militar que ha estat cap de l’Estat Major de l’exèrcit de l’aire.

Les possibilitats d’un govern conservador per a aquest 2019 passen necessàriament per una via a l’andalusa, on el PP necessitarà el suport de Ciudadanos i VOX per presidir el govern. Després de quaranta anys, és ben possible que el PP no guanyi les eleccions i necessiti pactar amb l’extrema dreta. Això pot ocasionar un programa de govern especialment bel·ligerant contra les organitzacions i els col·lectius crítics amb el model turístic, el moviment feminista, el moviment per la llengua i, en general, contra qualsevol mode de dissidència al règim espanyol. També pot ocasionar el desenvolupament del programa social i econòmic més contrari a les capes més vulnerables de la societat, les dones i les persones migrades.

Una esquerra que no toca les qüestions materials

A partir de les eleccions de maig de 2015 es configurà a les Illes Balears el govern de Francina Armengol. El tercer govern progressista de la història de les Balears partia d’una situació a priori molt més favorable a l’hora d’aplicar un programa transformador que els dos anteriors. Les grans mobilitzacions contra el govern Bauzá provocaren la davallada electoral més important de la història del PP. El pacte progressista es feia sense la necessitat de cap partit de centredreta, a diferència de les dues anteriors ocasions. Finalment, el pes dels socis del PSIB-PSOE en aquest pacte era molt major que en les anteriors ocasions, fins a arribar al punt que en un inici es qüestionàs la necessitat que fos Armengol qui presidís aquest govern.

El pacte naixia amb tres grans reptes al davant:

• Enfortiment del sector públic, amb demandes clares per part de les treballadores, pujades salarials, convocatòria d’oposicions i interinització de serveis, i augment de les plantilles i dels pressupostos per fer front a les necessitats socials creixents en educació, sanitat i serveis socials.
• Afrontar la massificació turística com un dels principals reptes de les Illes Balears pel seu futur, condicionant una economia cada vegada més precària que només aporta grans beneficis a una minoria i que fa cada vegada més difícil la vida a les diferents illes, sobretot a Mallorca i Eivissa.
• Combatre la crisi social i financera, que exclou cada vegada més veïnades de casa seva, un cost de la vida en clar augment per culpa del turisme i uns salaris cada vegada més insuficients.

La realitat és que, quatre anys després, el pacte de progrés no ha afrontat cap d’aquests tres grans reptes, sinó que hi ha passat de puntetes. L’autopista de Llucmajor a Campos ha estat el símbol més evident d’un govern que du a terme polítiques absolutament contràries a la voluntat dels seus votants.

Alhora, en un moment en què l’Estat ha mostrat la seva veritable cara repressiva i centralitzadora, la proposta política tant del govern progressista com el regionalisme conservador del PI es limita a aconseguir un pacte per a un nou finançament.

La necessitat d’un bloc polític transformador a Mallorca

Davant el fet que després del joc electoral, a l’hora de les polítiques concretes guanyin els de sempre, Mallorca necessita configurar un espai polític que faci canviar el terreny de joc. Un espai polític que superi l’intent de modular els principis polítics imposats per la dreta i l’estat per passar a plantejar uns principis polítics que qüestionin d’arrel l’estat de les coses. Un espai polític que empenyi en una mateixa direcció que la resta de Països Catalans envers la ruptura amb l’Estat i el sistema patriarcal capitalista.

Aquest espai polític només pot sorgir des de la lluita popular per una vida digna, basada en els següents quatre eixos:

• Un programa de vida digna amb mesures radicals i efectives per garantir drets com l’habitatge, l’energia i ‘aigua, els serveis públics, la reducció de la jornada laboral i la pujada substancial dels sous i les pensions.
• Un fre d’emergència contra la massificació turística, el model econòmic que condiciona totes les misèries que viuen les treballadores de Mallorca.
• Un programa polític feminista que impregni totes les cares de la societat, que situï les dones treballadores, especialment les més vulnerables, les migrants i les majors, al centre de la vida.
• L’exercici de l’autodeterminació com a element aglutinador de la lluita envers l’Estat espanyol i el sistema patriarcal capitalista, sabent que el règim del 78 és incapaç de concedir les necessitats bàsiques per a una vida digna a les classes populars.

Per això creiem necessari continuar enfortint les organitzacions i els col·lectius que planten cara als efectes del capitalisme i a l’acció de l’estat espanyol a la nostra illa. I també creiem necessari donar el màxim suport possible a les candidatures municipalistes d’Alternativa per Pollença, Alternativa per Artà, Gent per Sineu,Alternativa per Santa Maria, Crida per Palma, Valldemossa que volem i Volem Sencelles, que volen portar aquestes lluites i aquest programa de transformació als ajuntaments.

Perquè només lluitant podrem garantir una victòria de la vida davant del capital.
Perquè ni el règim ni la seva reforma no ens permetran exercir drets i llibertats.
Avancem per no retrocedir.
A Mallorca, apostem per la Unitat Popular.