Ara fa 2 anys, amb motiu del dia internacional per l’alliberament LGBTI, editàvem un cartell on s’hi veien, dibuixades, la Moreneta i la Geperudeta besant-se. La tria de la imatge no era casual: l’església catòlica és una de les principals puntes de llança contra la llibertat sexual, a l’Estat espanyol i arreu. “Un cartell que és un cant a la vida, a la fraternitat i a la llibertat d’estimar com vulguem per sobre de normes morals inventades per homes. Sabíem que el cartell indignaria la jerarquia catòlica, perquè la llibertat que transmet la imatge del cartell deixa en evidència la foscor i l’odi que transmeten ells”, dèiem a principis de juny d’aquell 2016.
L’ofensiva patriarcal de l’església catòlica, de fet, no se cenyeix a l’atac contra les llibertats sexuals si no també a la defensa de la submissió de les dones com a objectes i no com a subjectes de ple dret. Com a mostra, un botó d’exemple: la persecució penal contra les feministes de Palma que van entrar a la catedral a reivindicar el dret al propi cos.
L’acció feminista de Mallorca va tenir lloc el febrer de 2014 i s’inseria en plena lluita contra la contrareforma del dret a l’avortament que volia impulsar el govern del PP amb l’aleshores ministre Ruiz Gallardón. Les feministes de Palma van ser condemnades, però el moviment feminista va guanyar en tombar la contrareforma.
“Sortim al carrer amb la plena consciència que els drets es conquereixen; que, potser, la igualtat formal, al nostre país, s’està guanyant gràcies a totes les lluites que ens han precedit, però sent conscients que la batalla tot just acaba de començar. Per la igualtat real, encara queda molt de camí i no podem deixar de dir ben alt que la nostra és una societat profundament travessada per les desigualtats de gènere i sexualitats dissidents”, afirmàvem al manifest d’aquell 28J.
Aquesta combinació d’Estat i església forma el tàndem repressiu contra les llibertats sexuals i personals a l’Estat espanyol. Com fa temps que denunciem: n’hi diuen democràcia i no ho és. Així, l’any 2016, poc després que publiquéssim el cartell, la resposta reaccionària de l’Església no es va fer esperar i el cardenal de València va convocar una missa multitudinària com a ‘desgreuge’. En paral·lel, els tentacles de l’Estat, l’extrema dreta, interposava una denúncia contra qui assenyalaven com a autor del cartell. De nou, la llibertat d’expressió rebia una amenaça directa per tal de censurar-la.
Tot plegat no és gratuït: l’ofensiva del règim del 78 no és només territorial -supressió de l’autonomia per limitar el dret a l’autodeterminació- o econòmica -intervenció dels comptes, preeminència del deute, retallades en drets i serveis socials-, si no també contra els drets i llibertats sexuals. I ho és, també, en una doble vessant: jurídica i institucional -denúncia, Església- i de carrer; és així com cal llegir les cada cop més constants agressions homòfobes que patim als Països Catalans.
Aquest cop, hem guanyat. I és una victòria triple: per la llibertat d’expressió, per les llibertats sexuals i contra el feixisme i l’ordre patriarcal que ens volen atemorir. Per això, no farem cap més pas enrere: no callarem ni demanarem permís per ser com som i expressar-nos-hi en consonància.
“Sortirem al carrer en tota la nostra diversitat, sabent-nos part de la classe treballadora i hereves d’una lluita contra totes les opressions que patim per voler viure les nostres vides dignament: en la lluita incansable per l’enderrocament del patriarcat capitalista, en la solidaritat i l’autodefensa per cada agressió que rebem com a persones LGTBI, en la ferma consciència que la construcció de la nostra identitat sexual és un exercici de plena autodeterminació, en la indestriabilitat de la lluita de classes amb la lluita per l’alliberament LGTBI, en l’ocupació de tots els espais que ens han sigut negats, en la determinació de saber que les nostres identitats són revolucionaries i dissidents, en la construcció d’un nou paradigma social inclusiu i divers per a totes les persones. Ens manifestarem en contra les opressions de l’Església i contra la Institució familiar obligatòria i defensem un model de convivència plural, perquè puguem decidir com volem que siguin les nostres famílies i per la creació de persones lliures.”
Contra el feixisme i les normes sagrades, estima com vulgues!
