Assenyalem edificis de l’Estat espanyol i d’altres institucions que segresten la nostra sobirania

Amb motiu dels 40 anys de la Constitució espanyola, hem denunciat que és una eina completament antidemocràtica al servei de les classes dominants i contrària als interessos i drets dels pobles, de les dones i de la classe treballadora. Des de comissaries de la policia espanyola a delegacions d’hisenda o jutjats, hem assenyalat edificis de l’Estat espanyol i d’altres institucions que segresten la nostra sobirania.

Avui, 6 de desembre, se celebren 40 anys de la constitució espanyola, l’episodi que posa fi a la transició. Aquest esdeveniment és un dels principals elements que referma el Règim del 78 i la base legal de la negació dels nostres drets com a dones, com a classe treballadora i com a poble, en pro dels drets de les oligarquies polítiques, socials i econòmiques de l’Estat.

La Constitució plasma al seu si la dominació de classe de la burgesia per damunt de les classes populars. Tenim multitud d’exemples, com la reforma de l’article 135 realitzada durant el 2011 per part del PP i el PSOE, seguint directrius de la Unió Europea. Aquesta reforma prioritza el pagament del deute, assegurant beneficis multimilionaris pels banquers i l’estabilitat del sistema capitalista, per davant de garantir unes condicions mínimes de dignitat per les classes populars. Cal recordar que el deute públic va passar d’un 36,3% del PIB al 2007 a un 98.3% al 2017, i que una part significativa d’aquest deute correspon al rescat bancari.

A més, la Constitució encarna en la figura del Rei la unitat i la permanència de l’Estat i ofereix a la família reial una posició suficientment elevada per defensar els seus interessos i el seu enriquiment personal. La constitució nega expressament l’articulació política dels Països Catalans situant a l’exèrcit com el màxim garant de la seva unitat, dividint el nostre país a través de les províncies i en comunitats autònomes i prohibint la federació de territoris. Es garanteix una línia contínua entre el franquisme i la monarquia constitucional mantenint les estructures i les principals figures de les institucions fonamentals de l’estat com la policia, l’alt funcionariat i sobretot la justícia, passant del Tribunal d’Ordre Públic a l’Audiència Nacional, garantint dècades de control judicial per part del règim i mantenint una justícia classista i patriarcal. Una constitució redactada per homes, que reforça el patriarcat i els privilegis masculins.

En canvi, aquells articles que fan referència a garantir drets socials bàsics per a totes les persones, com són el dret a un habitatge digne, una remuneració del treball i unes pensions suficients per tal de poder satisfer les necessitats i portar una vida digna, són paper mullat. Això fa evident que l’Estat espanyol és constitucionalment un règim creat per negar-nos la nostra sobirania com a poble i permetre l’enriquiment i la concentració de poder en mans de l’oligarquia a costa de l’empobriment progressiu de la resta de la població. Davant d’això, l’articulació política del projecte d’uns Països Catalans socialistes i feministes és la millor forma de combatre l’Estat demofòbic, oligàrquic i explotador espanyol.

L’acció s’ha fet a llocs com diversos jutjats, incloent-hi la Ciutat de la Justícia, seu de l’INSS, la seu del TSJC, comissaries de la policia espanyola, bancs i delegacions d’Hisenda, a ciutats com Manresa, Terrassa, Esplugues de Llobregat, Nules, Sant Feliu de Llobregat, Lleida, Barcelona, Sabadell, Cornellà de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Tarragona, el Prat de Llobregat, la Seu d’Urgell i Mataró.